Cala Jugadora.

Aquesta imatge es va fer el dissabte al vespre, vaig voler aprofitar el mar mogut pel garbí i la llum de la lluna per fer-la. Les onades trencant sempre et marquen el límit de la costa i la lluna i posa una mica de llum per que es pugui veure amb un cert detall. Malauradament després de fer la foto es va ennuvolar i vaig haver de marxar a sopar....

El que us vull comentar es que per fer nocturna a la Costa Brava, el Cap de Creus és un dels llocs més complicats. La dificultat rau en que l’accés a la majoria de cales s’ha de fer a peu o per mar, bé això també pot ser un al·licient, un altre factor "negatiu"  que ens trobem és la presència de vent molt fort una bona part de l’any i, finalment comentar que el color dominant de les roques és el marró fosc i per poder ressaltar les formes cal tenir-ho molt ben estudiat. No és que us vulgui desanimar, més aviat pot ser un repte.

Aquesta imatge és de cala Jugadora, un dels llocs de més fàcil accés, es va fer amb una exposició de 150 segons, el diafragma a f4.0, una sensibilitat de 400 ISO i la focal a 17 mm. Jo no n’estic gaire content, però no en vaig saber més.

Les Closes II.

...les closes a la primavera quan enmig dels recs veureu esclatar una munió de petites flors blanques i els arbres de les voreres, saules, freixes i plàtans, verdegen tots a la seva manera.... (Mª Àngels Anglada)

El Pla de Tudela.

Aquest és un dels espais del Cap de Creus (CdC) d’accés privat durant molts anys i que serà molt  popular en el futur immediat. El CdC el conec una mica però, el Pla de Tudela sempre m’he vist obligat a passar-hi de llarg, al pertànyer a la companyia privada “Club Meditérranée”. Esperem,  ara que és públic, que hi puguem accedir amb una “certa” llibertat. L’espai  és senzillament espectacular.  Jo me l’estic bevent  a xarrups, el vull fer durar...

Com  ara arribarà el bon temps, segurament que podré anar presentant-vos diferents indrets del CdC des de la perspectiva de la fotografia nocturna i crepuscular. Per començar, avui us ensenyo un element del Pla de Tudela, possiblement  un dels més emblemàtics. Es tracta de “l’Àliga” que, corona l’aflorament pegmatític més gran de l’espai.

La foto s’ha fet amb una llarga exposició de 720 segons, el diafragma a f 4.0, la focal d’11 mm i s’ha il·luminat amb llum càlida (maglite). Malauradament l’estat catatònic en que em quedo a l’estar en aquest espai tant meravellós, va provocar que m’oblidés de posar la reducció de soroll per llarga exposició L.  Caldrà tornar-hi i no deixar que l’ambient m’embriagui.

La figura humana.

Vaig començar a fer fotografia (analògica) de natura fa molts anys i sempre havia fugit de incloure-hi qualsevol element d’origen humà o la mateixa figura humana. Actualment, que practico la fotografia de paisatge, em trobo que en alguns casos és imprescindible la figura humana. Em va molt bé per donar una mesura de la magnitud dels paisatges que fotografio.

Aquesta és una de les primeres fotografies fetes en aquesta nova etapa fotogràfica digital i, en la qual, volia reflectir la força d’un temporal de llevant, em va anar molt bé tenir just sota dels penya-segats de la punta del Cap de Creus a aquest pescador per donar la mesura del lloc.

Per en Nuc.

La majoria de vegades surto a fer fotos nocturnes sol, bé sol no, qui sempre m’acompanya és el gos i encara que no ho sembli et fa companyia i hi posa seny ;-). Bé, lo de la companyia s’entén però lo del seny poder no. Ells és qui marca el límit del que és aconsellable arriscar, és broma...

Durant aquests darrers dos anys mai he pogut fotografiar-lo de nit i, aquest divendres, quan estava fent el castell de Mont-roig (Darnius) es va posar a tiro. Ell sap que s’ha de posar darrera de la càmera i sempre ho fa però, aquest dia va optar per jeure al davant i és clar, ha quedat immortalitzat. Encara que la foto és força fluixa, us la mostraré.
Aquesta zona va quedar absolutament cremada l'estiu passat, el castell encara està enmascarat pel fum del incendi, però la vegetació de mica en mica es va recuperant.

La imatge es va fer amb 100 segons d'exposició, un diafragma de 8.0, 100 ISO i la focal de 15 mm. Per il·luminar-la vaig utilitzar una lot molt potent de llum càlida. Aquella nit bufava una tramuntana moderada que va ajudar als núvols formar aquestes traces. 

Les closes.

Aquests dies he tingut la sort de poder gaudir un any més de l’esclat de la primavera a les closes, aquest és un dels hàbitats que mes m’agraden del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE). Les closes són prats de pastura “robats” als estanys. Fa segles es va drenar l’estany de Castelló construint tota una xarxa de recs d’escorro. Els sòls de les closes tenen unes concentracions de sal força elevades i això marca molt la distribució de les plantes que s’hi poden desenvolupar, al ser la sal un limitant molt important. Aquests prats formen uns tapissos extraordinàriament rics i això queda reflectit en les tonalitats que presenten.

He fugit de fer la foto clàssica, com heu pogut veure en les entrades anteriors, aquests dies tiro més de les imatges en que el color i la llum passa per sobre de la forma. És possible que es puguin considerar imatges mogudes, de fet ho són, però per la meva part intento trobar-li altres valors que la fotografia analògica no em permetia fer i que ara si puc.

La totalitat de les imatges s’han fet movent la càmera equipada amb teleobjectiu i configurada amb diafragmes tancats, 100 ISO i baixa velocitat. Espero que us agradin.

Escalada nocturna.

Divendres vàrem sortir per fer un intent de "fotografia nocturna esportiva", es tractava de il·luminar una paret d’un penya-segat de la mar d’Amunt mentre la Júlia l’escalava. Malauradament el resultat del treball no ha estat al nivell que ens haviem  imaginat però, sortosament vàrem poder fer aquesta foto amb la Júlia ben relaxada i observant els estels. Gràcies companya!

La foto s’ha fet en 45 segons d’exposició, el diafragma amb un valor de 2,8, la sensibilitat a 400 ISO i la focal de 11 mm. Per il·luminar-la hem utilitzat un lot de llum càlida.