Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 25 de maig de 2017

Desapareixerà la reineta?



Fa tres dècades l'estany de Castelló estava farcit de reinetes, a dia d'avui, veure una és una sort, hem passat de poder aproximar-te a unes romegueres al mes de maig i comptabilitzar un centenar d'exemplars sub-adults, a anar-hi ara i no trobar-ne ni un sol bitxo. La causa encara no se sap i segurament que serà multi factorial però, la realitat és així de crua i dura.
Aquest cap de setmana en un prat de dall humit que conec molt bé i d'on havien desaparegut, n'he vist un parell d'exemplars i això m'ha fet no perdre l'esperança i vull pensar que es recuperaran en els propers anys.  
Us he posat un parell de fotos, la segona que és la típica posició d'aquesta espècie i la primera que aporta un punt de vista una mica diferent i que personalment m'agrada més :-) . 

dimecres, 24 de maig de 2017

Matinades





Dissabte apuntada una sortida de sol amb núvols mitjans, tot i que el sol en fa molta via en aixecar-se a finals de primavera, valia la pena intentar capturar-la. La localització eren els arrossars que per aquestes dies s'estan omplint d'aigua i podria magnificar el cel. Us deixo quatre imatges fetes en dues localitzacions d'aquest conreu i ordenades cronològicament que espero que us agradin. 

dilluns, 22 de maig de 2017

Els més grans depredadors


En aquesta imatge vaig tenir la gran sort d'agafar als que considero els dos més grans depredadors entre els més petits, una libèl·lula i una aranya. Els odonats en el seu estadi larvari que és aquàtic, ja són uns bons depredadors, més d'un cop m'he trobat larves d'odonats que havien caçat petits peixos i que se'ls cruspien, un insecte caçant vertebrats! Us els imagineu si fossin gegantins? Els dissanyadors de monstres de Hollybood si que ho fan.
I que puc dir dels aràcnids? en una entrada futura us explico una mica de que són capaços aquests caçadors de vuit potes, tant sols dir que si peséssim les seves víctimes al llarg de l'any en un prat d'una hectàrea i en condicions òptimes, sabeu de quan estaríem parlant?.... doncs les estimacions fetes diuen que tones!

dissabte, 20 de maig de 2017

La Punta de l'Almadrava





M'ha passat l'hivern i no he visitat aquest indret amb la freqüència que ho feia altres anys. L'altre dia havia de fer una espera d'una hora i m'hi vaig arribar, una tarda en que començava a bufar un garbí, preludi de la primera llevantada primaveral. Les postes des de Roses mai et deixen decebut. 

dijous, 18 de maig de 2017

El cultiu de l'arròs, una mica d'història.


Aquest primers dies de maig l'aigua torna a entrar als camps que durant les darreres setmanes han estat preparats per ser sembrats d'arròs. Aquesta és una bona ocasió per intentar reflectir-hi els cels que gaudim a l'Empordà.
Hi ha una dita antiga que fa referència a aquest cultiu i el paludisme (malària) que diu.:
Mares que’n teniu filles:
-Si no les estimeu gaire,
Caseu-las a Albons o Bellcaire:
I si les voleu mortes aviat caseu-las a Vilademat
 Tot bé de que al segle XVIII el cultiu de l'arròs arribà al seu màxim a l'Empordà. Es dessequen multitud d'estanys (el de Boada, Marisc, Castelló, Bellcaire, Siurana). El desenvolupament més alt és al Baix Empordà, on els senyors controlaven l'ús de l'aigua. En aquest punt es produeixen enfrontaments entre els defensors ( senyors de les aigües, productors) i els detractors, pagesos que es dediquen a altres cereals i població en general que pateix les fuetades de la malària. El 1.740 el capità general prohibí el cultiu als municipis de Montiró, Empúries, Pelacalç i Viladamat.
El cultiu s'abandona durant el període de 1.792 a 1797 l'exèrcit fa estada a la comarca i hi ha una grans aldarulls que obliguen al seu abandó.
Al  1835 es crea la "Junta Superior de arrozales del Ampordan" que és el darrer intent de recuperació del conreu a la zona però, poc desprès al 1838 una Real Ordre el prohibeix definitivament.
Duran el segle XX l'arròs s'ha cultivat però, mai ha arribat als nivells del s XVIII Durant la primera meitat del segle la problemàtica amb el paludisme va continuar. A dia d'avui trobaríem persones que de petits haurien patit la malaltia anomenada febres terçanes o quartanes. El màxim es va assolir el 1905 amb 700 Ha, posteriorment va anar minvant fins que es va estabilitzar al voltant de les 200 Ha fins l'arribada de la guerra civil (1936). Acabada la guerra hi va haver una revifada del cultiu, el motiu la fam del moment, aleshores s'arriba al màxim de les 1531 Ha. l'any 1951. Posteriorment s'inicia una davallada que el porta fins la pràctica desaparició el 1979 amb 10 ha. La posterior millora dels preus i l'entrada de l'estat espanyol a la UE. fa que s'inicia un nou període de recuperació.
Amb el conreu sempre hi ha anat associat la problemàtica dels mosquits i les malalties que transmeten (paludisme). Els darrers casos de paludismes daten dels anys cinquanta i va ser l’any 1964, quan l’OMS va donar per eradicat el paludisme d’aquest territori.

El conreu de l’arròs està íntimament lligat a aquesta terra, de fet és l’única transformació que s’ha fet en els terrenys d’aiguamoll per treure’n un profit agrícola, anteriorment havien estat o aiguamolls, o prats de pastura pel bestiar. 

dimecres, 17 de maig de 2017

Les closes de Sant Joan dels Erms




Aquest és un dels darrers racons de la plana on encara persisteix la ramaderia extensiva tal i com es feia des de fa segles, algunes d'aquestes closes es dediquen al dall i d'altres a la pastura. Que jo sàpiga, la producció de carn que surt d'aquesta zona no queda diferenciada de la intensiva i és una llàstima. Crec que som molts els que pagaríem un plus per poder consumir aquest producte de primera qualitat i de retruc ajudaríem a mantenir els prats de dall i closes amb tota la riquesa que allí s'hi amaga.
Aquestes imatges són d'una closa on hi domina el ranuncle groc i el trèvol, n'he fet una selecció perquè n'hi hagi per tots els gustos.     

dilluns, 15 de maig de 2017

Joieria natural II


Les joies mai m'han agradat, en alguns casos les llueixen les persones que han d'amagar quelcom. Les llueixen aquella tipologia de gent que valoren l'aparença per sobre de tot i que al meu entendre són de mal fiar.
A la imatge podeu veure una col·lecció de perles que amaguen a una depredadora eficient, qualsevol insecte que caigui a la seva xarxa, ràpidament serà embolcallat de seda per ser immobilitzat, una ràpida punció li haurà injectat un compost químic que el portarà a la mort, més tard, quan tingui gana, anirà xuclant els seus sucs nodridors. 

diumenge, 14 de maig de 2017

A partir d'ara ens remullarem



Si amics, a partir d'aquests mes i per introduir un canvi en els continguts del blog farem un poti-poti amb el blog de caiac, us mostraré imatges fetes a partir de les sortides d'esbarjo per la costa del Cap de Creus. Ja sabeu que el blog de caiac l'he deixat adormir, ja que el de fotografia em treu tot el temps que tinc. Tanmateix, l'any passat vaig perdre la càmera subaquàtica que em servia per immortalitzar les sortides i les cabussades per la costa i, com bé sabeu, més val una imatge que mil paraules mal escrites d'un servidor. Com que he fet la bogeria de comprar-ne un altra (la quarta!), aprofitaré per compartir les imatges que valguin la pena de les sortides pel CdC i el seu fons marí. Serà un petit canvi de registre que sempre va bé. Espero que serveixi per que tots junts aprenguem una mica d'aquest medi marí .

Ens estrenem amb unes imatges de la prova fetes el dissabte, he escollit dues de les espècies més comunes d'anemones, els també anomenats fideus de mar. la primera és l'Aiptasia mutabilis i la segona és l'Anemona viridis     

dissabte, 13 de maig de 2017

Quin macro practico?



Si parlem amb algun especialista en macrofotografia per demanar-li consell de com treballar, possiblement ens dirà que per aquesta tècnica cal utilitzar diafragmes molt tancats i així, aconseguir una bona profunditat de camp amb el subjecte totalment ben enfocat, i això és cert.  Si mirem imatges de macro que il·lustren els llibres ho podrem corroborar. L'objectiu d'aquestes imatges són les de il·lustrar les característiques morfològiques de l'animal o la flor.  Això també passa amb els que fotografien fauna més gran, com són els ocells o els mamífers, quasi sempre són imatges on l'animal està aïllat del seu entorn, ells treballen amb "supermegateleobjectius" que tenen uns preus amb tants de zeros com la longitud focal dels mateixos :-).  Molts de nosaltres amb això no podem "competir" però, si que ens queda una opció molt interessant per explorar, i és la de situar al subjecte en el seu entorn natural per afegir-hi la informació que no capten els altres, també podem aprofitar la tècnica del desenfoc perquè la imatge adquireixi un valor estètic absent moltes vegades en les altres fotografies que hem comentat. Per la meva part trobo molt interessant buscar aquests valors més estètics i més personals. Estem envoltats de bellesa per totes parts i cal saber mirar, també és veritat que les activitats de l'home poques vegades respecten coses tant importants com l'equilibri, l'harmonia, l'estètica, la sensibilitat per la forma i el color. Si fóssim capaços d'envoltar-nos de bellesa no caldria invertir tant en sanitat.  

dijous, 11 de maig de 2017

Rosella, roella, gall, gallaret, pipiripip, peperepep, quicaraquic, ...


Quasi bé que a cada poble se li dona un nom, no? Ella és una de les flors amb el vermell més intens que trobem a la natura i que la cultura popular ha volgut comparar amb el roig de la cresta del gall tal i com podem deduir de l'assortit de localismes que té.
Dissabte al matí tenia planificat fer unes fotografies que vaig haver de canviar quan ja era al camp, just quan clarejava i després de fer un parell de vols, vaig aprofitar un sembrat que tenia al costat infestat de badabadocs (mai millor dit!), era una bona ocasió per fer abstraccions amb els babols!
La foto que us mostro és la que més m'ha agradat de totes les que vaig fer. És un contrallum dels primers raigs que arribaven al camp, tot just quan unes gotes de pluja ben gruixudes anaven  movent els pètals. Espero que us agradi.