Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 19 de setembre de 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica


No ho havia provat encara de fer fotografia pictòrica amb animals. Divendres a la tarda no hi havia una llum especialment bona per fotografiar i va ser aleshores que se'm va acudir experimentar amb un grup de flamencs que hi havia a l'estany de Vilaut. M'agradaria saber la vostra opinió, per la meva part us mostro una de les imatges aconseguides que em fan més patxoca i que s'aproximen al que buscava. Aquí i sent una mica agosarat, voldria semblar-se a l'anomenat dibuix al carbonet. La imatge ha estat retallada d'un pla general del grup.

diumenge, 17 de setembre de 2017

Ara que s'acaba l'estiu



L'estiu és l'època en que practico menys la fotografia de paisatge, el motiu està clar, la velocitat en que el sol es posa a la nostra vertical ens deixa pocs minuts per tenir llums agradablement càlides per fotografiar. Per un altre costat ens va bé, és com un "kit-kat", un descans en que un es pot regenerar d'aquesta obsessió de caçador de llums.  De mica en mica l'estiu avança i a partir de l'arribada de les tempestes de tarda, un comença a animar-se i primer mira de reüll els celatges i posteriorment el cuquet es desperta i inexorablement agafes l'equip per sortir novament de cacera. Tant de bo tots els caçadors ho fossin de llums i no d'animals...

divendres, 15 de setembre de 2017

La guilla, aquell gran aliat





Aquesta primavera vaig fer una entrada amb unes fotos similars a les d'avui però amb boira, abans que aquestes fetes en ple sol es perdin en la foscor del disc dur us les mostro.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Dues visions



Tot depèn dels ulls amb que es miren les coses, aquesta diferència de la percepció dependrà de les capacitats cognitives de cadascú de nosaltres. A una càmera li pots fer entendre/captar un mateix paisatge de moltes maneres, tot dependrà de la configuració dels paràmetres que li programis. L'entorn cultural ha de influenciar i molt, sobre la manera d'entendre les coses, aquest entorn és modificable, està en "modus" manual i, qui manipula els paràmetres culturals és qui pot fer veure les coses de la vida d'una manera o d'altra.
En aquest cas que us mostro avui, les dues fotos són del mateix paisatge que es veia des de l'eixida de casa, la segona és com ho veuríem en "automàtic" i la primera, la de dalt, és com ho veu la càmera quan la configuro al meu gust, com a manipulador/fotògraf que soc del paisatge. Què perversos podem ser quan tenim a les nostres mans les variables d'entendre el món.  En fotografia és molt honest dir com has fet la imatge, en aquest cas movent la càmera en horitzontal, en política és repeteix la mentida fins que sembli una veritat. 

dilluns, 11 de setembre de 2017

Rescatada




Tots tenim fotos guardades que no hem publicat, en el meu cas són imatges que no han complert les expectatives que un s'havia fet i les havia castigat a la foscor del disc dur. Aquestes ho són. En aquest cas, el que m'havia fallat era el cel i la manca d'un vent fort que desdibuixes el vermell de les roselles.  

dissabte, 9 de setembre de 2017

Les closes




Els prats de dall o closes poden ser usats de diferents maneres, com a llocs de pastura i/o com a llocs de dall, tot dependrà dels interessos del qui les mena. Els anys amb hiverns plujosos, igual s'aprofita per fer-ne un dall primaveral i posteriorment són pasturades, en els hiverns secs doncs poden ser aprofitades per pastures amb recs per inundació periòdics, en definitiva hi ha unes quantes modalitats de gestió ramadera d'aquests prats naturals que són una reserva biològica de primer ordre, tant per les plantes que hi viuen, com pels animalons "no domèstics" que hi pul·lulen, aquests els més interessants per mi. Indret aquest on hi descobrirem tota una munió d'insectes.  

Ara al setembre i després d'un llarg i sec estiu, és un dels moments en que el seu aspecte és més "lleig" , el prat que no ha estat regat està cremat pel sol i la pinzellada de color la posa les patarres (Limonium sp.), per mi una de les flors més boniques i que associo a aquests indrets a finals d'estiu.