Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 26 de setembre de 2016

Arrossars




Aquests dies s'ha iniciat la collita de l'arròs, aquest conreu es va implantar a la comarca fa segles i la superfície que s'hi dedica ha anat variant molt amb el temps. En anys de gana es notava un increment notable del mateix i quan l'economia millorava es deixava de fer. sabeu quina era la raó? Doncs el fet de que hi havia una relació directa entre la superfície dedicada al conreu i el nombre de morts per febres als pobles de la rodalia, la malaltia s'anomenava les "terçanes" o les "quartanes" i no era res més que la coneguda malaltia de la malària o paludisme. Encara avui és la responsable d'un milió de morts l'any a tot el món. Són els anòfels, mosquits que tenen en els arrossars el seu hàbitat larvari, els responsables de la transmissió d'aquesta malaltia.
Hi ha una dita antiga que diu.: "mares que teniu filles, si no les estimeu gaire caseu-les a Albons o Bellcaire, i si les voleu mortes aviat, caseu-les a Viladamat" i que fa referencia a les poblacions on les febres feien estralls.

dissabte, 24 de setembre de 2016

Una mica mandrós



La fotografia macro moltes vegades s'ensenya de manera que el resultat obtingut sigui una imatge on s'ha potenciat que el motiu fotografiat estigui a focus, des de la punta de l'antena fins al final de l'abdomen. Aquestes imatges són una meravella per poder apreciar tots els detalls, ja sigui d'una flor, o d'un insecte. Per fer-les es precisa d'un carregós i especialitzat equip que fa la tasca força feixuga.
Em declaro mandrós per posar-me a fer aquest tipus de fotografia macro. Tanmateix, crec que hi ha milers de fotografies insuperables amb aquesta tècnica i dificilment superables. És per això, que si hagués de definir el mètode de macro que practico en aquests inicis s'hauria de dir.: "macro hiperlleuger".  Des de l'any passat que m'hi he posat i el faig a pols, sense el trípode, em resulta molt més fàcil composar i no em cal portar el costós trípode amb una ròtula de precisió. Per treballar tiro de ISO, per això tinc una càmera que l'aguanta prou bé i, això si, m'he equipat amb vestimenta per estar arrossegant-me tota la sessió pel terra, un cop estirat i posat a l'alçada de les bestioles, aquestes no s'espanten tant i aguanten sense fugir.
El resultat són fotografies que van pel costat més impressionista, intentant potenciar el color per sobre de la morfologia dels motius i buscant composicions atractives.  Aquesta és al menys  la intenció.
Les imatges que avui us presento no són res de l'altre món però, si que reflecteixen aquesta manera de treballar. La tarda d'aquell dia no prometia res, la llum era molt baixa i vaig haver d'arrossegar-me per terra per poder composar i tirar d'Iso molt alt. 

dijous, 22 de setembre de 2016

Irresistible


Tots tenim els nostres racons icònics megafotografiats i que no ens cansaríem mai d'anar-hi a fer el badoc, un dels meus és l'estany de Vilaut. Avui us presento una fotografia més d'un capvespre en aquest estany d'una bellesa sublim i que cada tarda ens ofereix l'espectacle de la posta de sol. 

dimarts, 20 de setembre de 2016

Temps de tempestes





Encara que siguin comptats, han començat a passar alguns fronts atlàntics, ells ens ofereixen unes condicions atmosfèriques excel·lents per aconseguir bones imatges, un bon fons és el 60% d'una bona foto. Aquella tarda vaig haver de córrer per poder situar-me al nord-oest de Tudela i així aprofitar l'espectacle que ens regalava el cel. 

diumenge, 18 de setembre de 2016

Platja de les Freses


Aquesta és la primera platja que podem trobar si venim de la Catalunya Nord tot costejant, està al municipi de Portbou i és simplement espectacular. El seu nom ha de venir de l'acció de fresar dels peixos (dipositar els ous en un punt i inseminar-los externament). L'espadat que té és extraplomat  i ,per la naturalesa del mateix fa d'aquest lloc un punt molt perillós. Quan naveguem per aquest tram de costa és un punt de parada obligatòria per fer-hi un descans, tot i que mai m'agradaria quedar-m'hi a dormir, el sol fet de pensar que es pot despenjar un roc no em deixaria descansar.
Us deixo aquesta imatge nocturna feta aquest estiu, i en que la lluna il·lumina una part de l'espadat de més de cent metres d'alçada.

divendres, 16 de setembre de 2016

Típules


A les selves centre i sud americanes hi ha un mono anomenat "aranya" i als prats de dall de casa nostra hi tenim un altre bitxo que s'hi assembla una mica, es tracta de les típules. Elles a principis d'hivern es pengen dels brins d'herba igual que ho fan els monos aranya de les branques dels arbres. Bé, a mi m'hi fan pensar. Els prats de dall són molt rics amb fauna, això si, d'un tamany força més reduït però, no per això deixen de ser interessants, és més, si fem l'exercici d'ajupir-nos i observar, igual ens emportem moltes sorpreses al descobrir el món fascinant que allí s'hi amaga. 

dimecres, 14 de setembre de 2016

Platja de la Cadireta



Inaccessible per terra aquesta bonica platja pertany al municipi de Portbou, també s'ha de tenir en compte que degut a la seva orientació és fàcilment afectada per les onades i el desembarcament amb caiac sigui un afer relativament compromès. Per aquestes raons i per ubicar-se més enllà dels grans centres turístics, aquesta cala té el valor afegit de ser un lloc realment solitari i per tant molt tranquil i a la vegada desconegut.  La bellesa de la mateixa queda potenciada pels grans rocs/illots que la voregen i que són el producte de les esllavissades que s'han generat en un penya-segat d'una verticalitat amenaçadora. 

dilluns, 12 de setembre de 2016

La darrera d'agost


Com a última fotografia del mes d'agost he volgut representar la situació de sequera en que ens trobem i que ja comença a ser molt preocupant. El recurs més fàcil ha estat anar fins a l'estany que té el major índex de diversitat biològica dels aiguamolls, es tracta de l'estany d'en Túries, possiblement un gran desconegut per molts.  Aquí si arreceren espècies de invertebrats d'un gran valor ecològic, la seva salinitat el fa ser exclusiu d'aquestes espècies.
Actualment el seu aspecte ens pot semblar llastimós, el terra està clivellat per la manca del preciós líquid però, si ens hi fixem una mica les plantes seques que cobreixen el fang ja són una senyal de vida adormida i, enterrats en el fang hi ha les formes resistents de tota una munió d'organismes molt rars per la simple raó de la pèrdua d'hàbitat. Llarga vida als estany salats!

dijous, 8 de setembre de 2016

Les Patarres II







El mateix matí que vaig fer els detalls de l'entrada  anterior sobre les patarres va ser una bona ocasió per fotografiar la fauna acompanyant. Com podeu veure  era un lloc d'alimentació i refugi  per una bona quantitat de d'artròpodes