Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 18 de gener de 2018

La llúdriga


Fa poc més de vint anys que es va reintroduir aquest mustèlid a l'Empordà,  havia desaparegut feia uns quants anys, a Catalunya tan sols en quedaven a la zona del Matarranya i als cursos alts del Segre i els seus afluents. A dia d'avui és present a més de la meitat del territori català. Quina és la causa de l'èxit?doncs a la millora de la qualitat de l'aigua dels rius, a resultes de tot l'esforç fet en la posada en funcionament d'estacions depuradores a molts pobles i en les industries que utilitzen les aigües dels rius.
Pel que fa als Aiguamolls i cursos baixos dels rius gironins hi hagut un factor afegit sorprenent, aquest ha estat l'aparició d'una espècie invasora que va precedir a la llúdriga, el cranc de riu americà. La primera constància que en tinc és del 1986 en que vàrem trobar un primer exemplar al Salins, al costat d'Empuriabrava. Deu anys més tard, quan es va reintroduir la llúdriga, el crans ja s'havia escampat per tot el PNAE  i, des d'aleshores hi ha unes "proteïnes amb clova" molt fàcils de capturar, ja sigui per llúdrigues, ja sigui per les aus com els ardeids, cigonyes, etc.  que han vist multiplicar les seves poblacions.
El seus hàbits nocturns i fugissera de mena, la fan una de les espècies més difícils de fotografiar, personalment no ha estat fins aquests passats Nadals que he vist la primera tenint la càmera en mà i amb el tele muntat. El resultat ha estat aquesta imatge, que tot i no ser de qualitat m'ha deixat força satisfet. 

dimarts, 16 de gener de 2018

Foc al cel




Aquests primers dies del  2018 han lluït unes postes de sol difícils de creure per la intensitat dels colors i la gran àrea de la cúpula del cel que abastaven. Les imatges que avui us presento són del tres de gener, aquell dia vaig decidir fer la sortida per un indret que mai hi vaig, les vistes sobre el mar són extraordinàries, aquell dia per ponent el cel es va encendre i era tant potent que n'hi havia prou aprofitant el reflex de la llum per tenyir el cel i la terra del costat de llevant, intensitat i color difícil de creure .

diumenge, 14 de gener de 2018

Miravet



És el segon poble més bonic de la Ribera d'Ebre després de Tivissa, el qual, està dins dels deu més bonics de Catalunya! :-) Us recomano els que us vulgueu aventurar a la descoberta de les comarques de l'Ebre que hi aneu. Té com atractiu el castell templer, un gran exemple d'aquesta arquitectura militar que ha estat restaurat, també hi ha ceramistesamb uns quats obradors oberts. Aquest punt és on lo riu Ebre deixa la cubeta de Mora per anar a buscar la sortida a mar, tot atravessant el muntanyam calcari del costa de llevant amb la serra de Cardó i per ponent amb els contraforts dels Ports.  Una joia de la Catalunya més desconeguda.  

divendres, 12 de gener de 2018

Radar meteorològic de Llaberia (Tivissa)


Al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al cim de la muntanya de Llaberia (925 m.s.n.m.) està situat un radar meteorològic que ens permet  fer el seguiment del pas dels fronts, saber-ne la intensitat dels diferents nuclis o franges de precipitació, la tipologia (aigua, neu, gel, etc) la seva distribució i el moviment en temps real (8 minuts de decalatge). La imatge que genera es combina amb els altres tres radars que hi ha distribuïts pel territori del Principat i són una de les joies del Servei Meteorològic de Catalunya. Personalment és una eina que ens va molt bé per la feina i que molt sovint consultem.   

La serra de Llaberia té una gran riquesa natural, per exemple és el reialme de l'àguila cuabarrada. Aquest radar inaugurat ara farà deu anys incorpora un sistema de generació d'energia elèctrica a partir del gas liquat, d'aquesta forma es va evitar haver d'aixecar una línea elèctrica que hagués posat en perill aquestes aus i embrutat el paisatge.  Soc una persona que no estimo gaire les construccions en àrees naturals però, també aprecio aquests dissenys futuristes pel contrast que generen i que tenen el seu atractiu

dimecres, 10 de gener de 2018

Lladres





La vida a la natura és difícil, tot és qüestió de supervivència hi regna la llei del més fort  i, jo especificaria la del més hàbil i més adaptable. Una bona part del dia es dedica a la recerca del menjar, quan ets caçador/pescador ho pots fer individualment o en grup. Els corbs marins són força individualistes, fins i tot alguns van més enllà del individualisme i han descobert que poden robar el menjar als altres sense haver de fer l'esforç de pescar-lo, perdran l'habilitat per la pesca?
Al món civilitzat als lladres se'ls empresona, aquesta és una actitud no acceptada i penada per la llei. També pot passar que els lladres s'apoderin de les estructures del sistema de justícia,  aleshores són molt més poderosos, són els amos i el poble tot el que pesca és per ells i ells en el millor dels casos no et deixen morir, això passava a l'edat mitjana i ara d'una forma més disfressada. Ens hem d'empoderar.  

dimarts, 9 de gener de 2018

Siurana


Siurana és un llogaret amb una llarga història que s'origina fa uns dos mil anys aban de Crist, va ser també la darrera plaça sarraïna del Principat i, mes tard, passà a tenir un ús de presó per a la noblesa catalana. Actualment és visitat per milers de turistes cada any i, ha estat l'escalada l'activitat esportiva que li ha donat un ressò a nivell mundial.  
La importància rau en la seva ubicació, a una alçada de més de set-cents metres sobre el nivell de la mar i protegit per unes altes cingleres, ha estat un llogarret inexpugnable històricament, actualment si pot accedir amb vehicle gràcies a l'accés per una costeruda i revirada carretera que mena des de  Cornudella de Montsant fins la mateixa muralla del castell. Els que conquereixen les seves parets naturals a diari són els atrevits escaladors que vinguts de tot el món, s'enfilen pels centenars de vies obertes sobre la roca, les quals, tenen uns nivells de dificultat tècnica molt elevada, de fet hi ha vies de nivell 9b i, que han convertit a Siurana en un dels llocs de peregrinatge de fama mundial. 
També ho hauria de ser per la fotografia, la que avui us presento no mata, segur que pot tenir moltes situacions de llum, cels i estat del pantà millors que la que vaig viure però, que com es pot veure té un gran potencial.