Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 19 de febrer de 2018

Dues visions d'un mateix detall



El cenissos sempre m'han agradat, els trobo molt representatius dels ambient aigualosos i estèticament són una pinzellada magistral dels paisatges hivernals.
Avui us deixo dues visions d'un mateix detall del seu fruit i una tercera imatge que la perduda en el disc dur perquè no m'acaba de fer el pes se li ha de donar una oportunitat, tothom en té dret. 

dissabte, 17 de febrer de 2018

Ho tens clar?


Diuen que a la vida s'han de tenir clar els objectius i no s'han de perdre mai de vista, pel camí ens podran sortir entrebancs però si complim aquesta  premissa els assolirem. Aquest escarabat té clar quin és el seu camí, tot i que li ha sortit una inflorescència com a entrebanc, segur que la superarà. Tu ho tens tant clar com ell?

dijous, 15 de febrer de 2018

Primera gran lluna de l'any


Se'm va escapar la sortida de la primera gran lluna del 2018 i poder la única que tindrem aquest any. El que vaig fer va ser anar a veure la posta d'aquesta lluna l'endemà de que fos plena però, tampoc hi va haver gaire sort. Uns núvols espessos arran d'horitzó em varen fer la guitza i, la van tapar en el moment que ella havia d'amagar-se al darrera del Canigó.  

dimarts, 13 de febrer de 2018

Ara que ve el bon temps




Quan sospito que hi haurà un cel de primera, noto una força irresistible que em porta a qualsevol racó dels aiguamolls per intentar immortalitzar aquells darrers minuts del dia. Esperem que també vinguin els llevants que remoguin el mar i la costa es netegi aviat d'andròmines estiuenques. Els vents remouran el mar i la natura es mostrarà ben desperta, sortirà de la letargia estiuenca que és tremendament avorrida i, podrem córrer a immortalitzar aquests instants per sentir-nos enganyosament lliures. 

dimecres, 7 de febrer de 2018

Típules



Són uns mosquits gegantins que solen impressionar molt si es desconeix qui són. Aquests dípters no piquen com ho fan els mosquits comuns, de fet són vegetarians. Les seves larves passen gran part de l'any sobre brots d'herbes i restes orgànics dels quals s'alimenten. La vida adulta és curta i és el moment que aprofiten per reproduir-se però, pràcticament no s'alimenten, veuen una mica i poca cosa més. 

dilluns, 5 de febrer de 2018

L'illa de Caramany




Hi ha llocs que queden com oblidats, arraconats, cauen en una mena de forat negre i no se'n parla d'ells. El PNAE està constituït per tres reserves integrals, dues són conegudes i visitades però, la que està situada més al sud està com deixada de la mà de tothom, es tracta d'una illa fluvial que s'anomena Caramany,  aquesta illa és d'origen artificial, en aquest tram baix del riu Fluvià, hi ha un meandre molt pronunciat que les riuades anaven eixamplant. A principis dels vuitanta es va obrir un canal que aïllà el bosc de ribera que hi havia a la llera esquerra del riu i es va reforçar el talús del marge dret mitjançant una restauració molt acurada i d'aquesta obra va néixer l'illa de Caramany.
A banda dels valors naturals que alberga l'illa, també n'hi ha un que no se'n parla gaire i que s'ha de posar en valor, em refereixo al paisatgístic. Intentaré dedicar-li algunes imatges per treure-la de l'oblit en que està immersa i començarem per aquesta visió hivernal d'una tarda de gener amb un cel sense "xixa". Com ho veieu?