Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 23 de març de 2017

Gasadalur








Aquest possiblement és el indret més icònic de les illes Féroe, el seu nom deriva de la vall de les oques, que encara avui es veuen en estat salvatge. El poble està totalment aïllat i envoltat de les muntanyes més altes de les illes, des del 2002 s'ha perforat un túnel per poder-hi arribar. Tan sols hi viuen una dotzena i mitja de persones.
Tota l'aigua d'aquesta petita vall es precipita a l'oceà en una caiguda lliure de desenes de metres i que junt al poble i les muntanyes que l'envolten forment un conjunt de postal. Nosaltres ens hi vam desplaçar un parell de cops, el primer dia estava absolutament tapat però el segon cop, tot i tenir precipitació, el sol va fer unes ullades que vàrem aprofitar per immortalitzar aquesta meravella d'indret, la joia del paisatge Feroès. 






dimarts, 21 de març de 2017

Un llac sobre el mar





Per donar un ordre de magnitud d'aquest penya-segat i la força del mar podeu veure marcat en Pepet en ple treball d'alt risc :-) 





És obvi que els llacs estan sobre el nivell del mar però, veure un llac arran d'un penya-segat i vessant les seves aigües a l'oceà, no és gaire comú. Per arribar-hi cal fer una petita caminada de poc més d'un hora per un corriol de pendent molt suau i apte per a tot els públics. Vaja! que és un camí del colesterol
Nosaltres vam escollir un dia que la previsió era d'ennuvolat però sense pluja i que al final va ser un dia lluminós, fins i tot massa a l'hora de que hi vam arribar en que la llum era molt dura.  També hi afegeixo unes imatges fetes al llac d'altres dies i des d'una altra ubicació. 

diumenge, 19 de març de 2017

El nord





















Al tercer dia d'estar a les illes i de tenir sempre pluja, vàrem provar sort anant cap al nord. Les darreres illes on es pot arribar per carretera, Vidoy, Bordoy i Kundy.  Allí semblava que la meteo "millorava" i vàrem poder tenir una treva, treva de pluja per unes hores però, amb vent, Aquestes són imatge dels dos dies que hi vàrem pujar.  

dijous, 16 de març de 2017

Joieria natural


S'apropa la primavera i hem de treure-li la pols a l'objectiu macro. Ja arriba l'hora de submergir-se en el microcosmos de l'herbassar i anar veien com tot es va despertant. Al matí és una bon moment, abans de que el sol escalfi massa i s'emporti la humitat i els insectes volin lliurement, podem atrapar unes imatges que semblen tretes de l'aparador d'una joieria. 

dimarts, 14 de març de 2017

Aurores a Fèroe?








Doncs si, tot i que estan ubicades a una altitud més baixa es poden veure sempre i quan siguin d'una magnitud 3-4 i el cel s'obri però, això de que el cel s'ha d'obrir passa a tot arreu. Dels dies que hi vam estar un tenia previsió de Kp 4 i, no ens va arronsar el fet que a les nou del vespre estigués tapat. A diferència del primer intent, aquella nit no ens vàrem allunyar gaire de la capital i vam pujar a la vella carretera d'accés a la mateixa, deuríem estar a una alçada d'uns 300/400 m.s.n.m. A la que vàrem parar el cotxe ja la podíem veure perfectament entre mig de les bandes de núvols mitgencs, vàrem intentar algun emplaçament nou i finalment, cap a mitjanit ens vam ubicar una mica més alts i amb la sort que es va obrir totalment. Va ser aleshores que l'anguila verda va començar a ballar per nosaltres, mentre els meus companys gaudien d'aquell moment màgic jo no podia contenir l'emoció i no vaig parar de fer exclamacions. Crec que estava més pendent de disfrutar-ho que de fotografiar-ho.
Us he posat com a primera foto un dels moments àlgids i tot seguit l'evolució de les diferents fases i indrets fins arribar a l'explosió final. Una de les ubicacions era una estació eòlica de la capital. 

diumenge, 12 de març de 2017

Saksun for ever



Aquest és un dels indrets més coneguts de l'illa pel seu paisatge espectacular, si accedeix per una llarga vall glacial esglaonada de salts d'aigua i dos rierols que la recorren en dues direccions oposades (SE/NW), acaba en un llac enfonsat i de règim mareal que està connectat per una estreta escletxa cap a l'oceà.
Hi vàrem anar fins a quatre vegades i en cap d'elles vam poder-la fotografiar amb unes bones condicions de llum. Cada cop que hi accedíem forts vents i pluja ens donaven la benvinguda. Hi tornarem!