Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
diumenge, 29 de setembre del 2013
dijous, 26 de setembre del 2013
Sorprenent III. Llimacs marins
Cratena peregrina, la més comuna.:
Flabellina affinis, com un cavallet.:
Dondice banyulensis, la vedete del paral·lel.:
Peltrodoris atromaculat, baqueta suïssa.:
Aplysia fasciata, Llebre de mar.:
Per finalitzar la sèrie d’imatges
subaquàtiques us deixo les d’aquesta setmana. Pertanyent a una cabussada feta
al Cap Norfeu (Roses) i Culip (Cadaqués) i igual que en les altres són fetes amb la compacta submergible
de nikon.
Aquest dia (Norfeu) vaig tenir la
sort de trobar-me amb quatre de les espècies de nudibranquis típics de la zona,
una d’aquestes espècies és endèmica (Dondice banyulensis). Dos dies més tard un company (Pau Calero) em va dir que a Culip havia vist la llebre de mar i amb un puja i baixa, vaig tenir la gran sort de trobar-me amb aquest exemplar de quasi 40 cm de longitud, un monstre al costat dels altres que són mil·limètrics.
Les fotos s’han fet amb
tots els automatismes de la càmera activats i configurada per macro i el flash activat (menys en el cas de la llebre). L’únic inconvenient ha estat
un mar de fons que ha dificultat una mica l’enfoc pel moviment de la massa d'aigua. Aviat el mar es refredarà i, haurem d’esperar un any per seguir buscant aquestes
petites meravelles del litoral del Cap de Creus :-(
dilluns, 23 de setembre del 2013
Venus i Saturn.
L’altre dia vaig veure una
composició que em va agradar però, desprès de fer la foto vaig actuar amb pressa, no volia perdre el moment de l’hora blava. Aleshores, no vaig comprovar que m’havia excedit uns segons amb
el temps d’exposició i els planetes Saturn i Venus sortien com dues ratlletes
molt ben definides en comptes de dos punts ben marcats en l’horitzó. Quina
llàstima! Ja no tornaré a tenir l’oportunitat de refer aquesta imatge que avui
us presento L.
Els paràmetres de la foto són.:
40 segons d’exposició, f5,6, 200 ISO, la focal a 32mm i refredada a 3200ºK.
Llum afegida amb lot de tungsté.
dijous, 19 de setembre del 2013
De vigatana res...
Aquest és un intent d’emular
als que fotografien la boira vigatana, malauradament a l’Alt Empordà són pocs
els dies que tenim una boira espessa i extensa, la tramuntana se’n ocupa d’aclarir-la.
Sempre m’ha agradat veure des
de la serra de Verdera com la boira es posa a la plana empordanesa i tan sols
sobresurten els cims del Pení i el castell de Sant Salvador.
El dia que vaig fer aquesta
foto, la boira no era gaire espessa ni extensa, però abans que sortís el sol i
aprofitant l’hora blava, vaig fer la foto aprofitant el color de l’enllumenat de Pau i Palau.
dilluns, 16 de setembre del 2013
El color de la nit.
Aquests dies la natura
comença a donar signes de maduresa fisiològica, de mica en mica les clorofil·les
aniran degradant-se i el verd desapareixerà d’algunes plantes del paisatge. Durant
unes setmanes, poques, el taronja dels carotens prendrà el protagonisme al verd
clorofíl·lic i molts de nosaltres ens excitarem per captar aquesta paleta de
colors efímera que ens regala la tardor.
Mentre això no arriba, ens
podem conformar amb jugar amb els colors de la nit. La fredor de l’hora blava
que contrasta amb l’escalfor de la contaminació lumínica que tenyeix els núvols
mitgencs i que l’aigua magnifica.
Imatge feta amb un minut de temps d’exposició,
una sensibilitat de 400 ISO, el diafragma a f4,5 i la focal d’onze mil·límetres. Ah! també hi ha un toc de la llum d'un frontal sobre la mata de lliris grocs.
dijous, 12 de setembre del 2013
Abatut
El desconeixement del medi
on creixes pot portar-te a la aniquilació. A l’Empordà els arbres de creixement
ràpid (els de ribera), tenen un factor limitant molt important, el vent. La
tramuntana posa els límits de la magnitud on pots arribar. Pot trencar-te
alguna branca d’avis però, si continues creixent hi haurà un moment que cauràs
sencer.
Aquesta imatge s’ha fet
utilitzant la tècnica de il·luminació artificial zenital amb una lot de llum
freda (blanca). El temps d’exposició ha estat de 167 segons, el diafragma de f
8.0, la ISO a 100 i la focal de 17 mm.
dimecres, 4 de setembre del 2013
Anhelant un futur diferent
Fa tres-cents anys que el poble de Catalunya ha estat immers en una fosca nit per la pèrdua dels drets com a poble lliure i sobirà.
Aquest onze de setembre TOTS els catalans hem d'estar JUNTS per reclamar la INDEPENDÈNCIA.
La nit ha estat llarga, massa llarga, però l'albada arribarà!
Si TOTS anem JUNTS podrem veure sortir el sol en una CATALUNYA LLIURE.
Aquí sota tens una senyera estelada, símbol d'un país en lluita, descarrega-la i fes-la visible, que corri per la la xarxa, que la gent que ens sentim catalans i volem ser lliures la compartim.
Aquest onze de setembre TOTS els catalans hem d'estar JUNTS per reclamar la INDEPENDÈNCIA.
La nit ha estat llarga, massa llarga, però l'albada arribarà!
Si TOTS anem JUNTS podrem veure sortir el sol en una CATALUNYA LLIURE.
Aquí sota tens una senyera estelada, símbol d'un país en lluita, descarrega-la i fes-la visible, que corri per la la xarxa, que la gent que ens sentim catalans i volem ser lliures la compartim.
diumenge, 1 de setembre del 2013
Sorprenent II
Aquesta imatge l'he posat perquè representa el dinamisme típic del lloc on viu i m'agrada.
Tal i com podíeu observar en
l’entrada anterior, hi ha senzilles càmeres compactes submergibles que poden
donar unes prestacions fins fa cop inimaginables. Poder-te submergir amb una
càmera fotogràfica i que aquesta estigui lliure de la carcassa protectora, era
impensable fins fa poc (les carcasses poden ser més cares que les mateixes
càmeres i no deixen de portar una lent que distorsiona la imatge). Actualment
la majoria de marques que exploten el mercat de les compactes tenen models
submergibles. Fa 4 anys vaig tenir un panasonic però, no va aguantar el ritme,
senzillament es va podrir (rovellar) per la zona del botons, va durar 14 mesos.
Sempre li vaig fer el manteniment per dessalar-la però, la casa va al·legar mal ús i no vaig
poder fer ús de la suposada garantia. Mai més!
Posteriorment vaig tenir la
submergible de la casa Olympus. Aquesta va ser víctima d’un incident, se’m va
escapar de les mans (i no duia flotador) i ara descansa al fons del pantà de
Sau, des d’aleshores el pantà ha estat pleníssim i no he pogut (ni podré) anar
a recuperar-la.
Actualment tinc la Nikon,
ja fa més d’un any que estic amb ella, m’acompanya a totes les sortides de
navegació amb caiac que faig i, aquestes són pràcticament cada setmana de l’any.
Fins ara no mostra cap símptoma de fatiga. Crec que he trobar la companya que m'aguanta ;-)
Les fotos d’avui són fetes
a la Cratena peregrina, un llimac marí (nudibranqui) molt comú al Cap de Creus,
les vaig fer dissabte. La càmera estava configurada amb els automatismes de “fotografia
submarina”, macro i flash. Hem sento molt satisfet d’haver pescat aquests
instants de la vida d’un organisme d’uns 3 cm de longitud amb la qualitat que
podeu veure. Penseu que les imatges han estat reduïdes i comprimides.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)