Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimarts, 30 de desembre del 2014
diumenge, 28 de desembre del 2014
Equisetum, els boscos en miniatura
Al carbonífer els
equisets formaven extensos boscos,
eren veritables arbres que podien superar els 30 metres d’alçada. Actualment
han vingut a menys, una de les espècies més coneguda per l’aprofitament com a
planta medicinal és la cua de cavall.
Avui us presento
unes imatges que intenten captar aquesta semblança de “grans boscos nans” i tot
seguit m’he deixat anar per fer unes abstraccions amb ells. Espero que us
agradin. divendres, 26 de desembre del 2014
Des del port de Roses
Dies enrere vàrem
estar mobilitzats a causa d’un cap d’olla gris (crònica-conte) que havia quedat
presoner dins del port de Roses. La darrera tarda hi vaig anar per fotografiar
l’aleta i passar-li a un company de la “gene” i, ves per on, que just vaig
fer-li la primera foto va girar cua i lentament va enfilar cap a la bocana i
se’n va anar. Ho vaig trobar increïble, s’havia passat tres dies donant voltes
en un racó, desesperat, desorientat, mor de por i va escollir aquell moment
màgic del crepuscle per anar a mar obert. Un servidor va anar fins l’espigó de
fora i, allí a la punta, els meus ulls van anar escombrant l’horitzó per si
podia presenciar el retrobament amb el seu grup familiar. Des d’aquest punt s’han fet aquestes imatges
que avui us presento, un indret on no acostumo fotografiar.
dimarts, 23 de desembre del 2014
diumenge, 21 de desembre del 2014
El tamariu
Aquest és un arbre
que es coneix molt poc que no està apreciat i molt mal aprofitat. És molt resistent a la salinitat i per aquest
motiu podria ser utilitzat per plantar-se en sòls salins que no hi poden créixer
altres arbres (penseu que d’aquí uns anys els nivells del mar seran més alts!),
també aguanta molt bé la fred. Quant els veus és senyal que les terres on viu tenen un
marcat caràcter halí.
El de la fotografia
, és un pioner, ha nascut i està creixent a la sorra de darrera la platja de
can Comes, és tot un heroi. Possiblement que al voltant seu s’hi facin altres
plantes i amb el pas del temps i amb unes quantes tramuntanades acabarà formant
una duna que ajudarà a consolidar la línea de costa. Si ens fixéssim més amb el
que fa la mare natura, seriem més savis ;-) divendres, 19 de desembre del 2014
Riu Anyet
Aquesta setmana vam anar amb en Joan Carles a fer un vol pel riu que
baixa de Requesens, sabia que la pista estava tallada, de fet encara hi havia
la màquina que arranjava el camí malmès pels aiguats i ens vàrem quedar a la part baixa. La sessió era per
mostrar-li com il·lumino zenitalment les escenes. Aquest és el resultat que
vaig treure en aquella sessió pràctica.
La il·luminació es
va fer amb llum blanca sense tocar el WB i tancant a f9, tot el demés és pura intuïció.
Espero que us agradi. Ja tinc ganes de que glaci aquest hivern per tornar-hi!dimecres, 17 de desembre del 2014
La platja de Can Comes I
Si t’agrada el
paisatge de la plana, si vols abstreure’t , si vols gaudir amb les línies
minimalistes que es dibuixen a l’horitzó o a la sorra, has d’anar a la platja
que hi ha entre els rius Muga i Fluvià. Aquesta platja s’anomena de Can Comes i
l’accés a l’hivern és lliure. També crec que és en aquesta època quan més pots
disfrutar per la soledat que s’hi respira, també t’aconsello que hi vagis
després d’un tramuntanal en que no hi ha rastres humans, tant sols els dels
gavians, flamencs, guilles o daines, si ets més “heavy” fes-ho en un dia de
tramuntana i et posaràs a cent ;-)
dilluns, 15 de desembre del 2014
La “saula”
Cau la nit sobre
les closes de Sant Joan i en el cel es dibuixa el brancatge d’aquesta “saula”
tan bonica. Per dins meu tinc dos sentiments contradictoris, per un costat
m’agrada la seva silueta majestuosa que obre el seu brancam que es projecta cap
al cel i forma aquest pont tant curiós i, per un altre costat sé que esta
tocada de mort, aquest creixement del brancatge serà el motiu de que una freda
tramuntana de febrer l’esparraqui pel mig i caigui per sempre. Abans això no passava perquè els ramaders la
coronaven, tallaven totes les branques a l’alçada de la soca, la fulla se la menjaven els animals i amb la
llenya s’encenia el foc de la cuina i escalfava el mas, però aquesta vida de
pagès ja no existeix i aviat fins i tot no hi haurà ni vaques, ni eugues a les
closes.
dissabte, 13 de desembre del 2014
Doble alegria.
1r premi "Foto denúncia"
Aquesta setmana m’han
donat dos premis de fotografia, es tracta del primer premi de la categoria “foto
denúncia” del concurs que organitzen els Naturalistes de Girona, i una segona
imatge ha quedat terceraa en la categoria “Ter”. El resultat ha estat millor
que l’any passat, en que la collita va ser d’una imatge finalista, tot i el bon resultat, encara hauré de continuar treballant per millorar ;-).
Quan intentes
esforçar-te per fer un treball fotogràfic de qualitat, una manera de saber si
vas pel bon camí, és competint. Tot i que no sóc una persona competitiva, des
de que vaig fer el salt al món digital, he presentant treballs en alguns
concursos locals per conèixer l’evolució.
La conclusió d’aquesta
darrera competició em diu que encara tinc molt recorregut per fer, en el sentit
que encara hi ha molt i molt per millorar. De fet en la categoria que m’han
donat el reconeixement, és de les que hi ha hagut menys participació.
3r premi " Riu Ter"
2a entrada. Ara
m’agradaria aportar una mica més de informació. Davant l’enrenou que sembla que hi hagut
pels canvis introduïts pels Natus en el concurs de fotografia, tant sols
dir-vos un parell de coses, el dia del lliurament el Sr. Vall-llósera
representant de l’ANG va dir, millor dit “vaig entendre” en una locució amb un
so pèssim, que ells pretenien amb aquest
canvi renovar el concurs de fotografia per actualitzar-lo i emprar els nous mitjans
que utilitza la majoria de la gent, fins aquí molt bé, també va dir que la fotografia
feta amb càmera era ja part del passat (poder amb unes altres paraules, això és
molt discutible) i, que aquest era el motiu d’haver fet el concurs via Instagram
per fer-lo assequible a la majoria de la gent.
A mi m’hagués
agradat que haguessin creat una categoria “Instagram” (per exemple en la nova
categoria “bicicleta”) i continuar amb les altres tal i com estaven, i veure si
realment la cosa evolucionava capa l’extinció de la fotografia amb càmera o no, també
pot ser que el concurs començava a ser elitista i no volien evitar-ho L, qui ho
sap?....
dijous, 11 de desembre del 2014
Cromlec
dimecres, 10 de desembre del 2014
El “General Blanch”
1/30s/f8.0/29,0mm/640ISO /DNinvers a pols i ara amb un retall a la part de sobre ;-)
Aquest és el nom
que els pescadors retirats de Port de la Selva tenen per anomenar un tramuntanal
com el d’avui. Quan no hi havia homes del temps, ni windgurús, els pobres
pescadors, que es feien a la mar a base de força de braços, havíen de tenir un
ull posat al cel i a l’horitzó per així poder llegir els signes de canvi de
temps.
Aquesta imatge és
de la “mar d’Amunt”, la costa nord del Cap de Creus, és el primer cop que penjo
una foto feta a pols, avui era ridícul portar el trípode, i la càmera la tenia
guardada dins de l’abric, tan sols la treia just en el moment que arribava la
ventada, tot i això, tots dos hem acabat molls d’aerosol marí. dilluns, 8 de desembre del 2014
Cap de núvol
diumenge, 7 de desembre del 2014
Tardor a la plana
divendres, 5 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu III
dimecres, 3 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu II
Dilluns, l’Empordà ha tornat a recuperar l’aspecte de plana marjalenca que és, moltes terres
que sempre romanen seques han quedat inundades delatant aquest origen.
El cor dels estanys era inaccessible pel nivell que havien assolit les aigües (mig metre sobre del nivell del divendres), tant sols vaig poder arribar a la vora de l’antic estany de Castelló, ara anomenat de Palau :-(, i poder captar aquestes llums extremes. En el turó que estava, era ple de feristeles que hi havien pujat fugin de la inundació i durant l’espera de les bones llums no em vaig sentir sol en cap moment ;-)
Per captar la primera imatge vaig utilitzar un filtre DN invers i un DN posat al revés, i així incrementar el
temps d’exposició, també vaig anar tapant amb la funda del filtre la part central per
evitar que es cremés.El cor dels estanys era inaccessible pel nivell que havien assolit les aigües (mig metre sobre del nivell del divendres), tant sols vaig poder arribar a la vora de l’antic estany de Castelló, ara anomenat de Palau :-(, i poder captar aquestes llums extremes. En el turó que estava, era ple de feristeles que hi havien pujat fugin de la inundació i durant l’espera de les bones llums no em vaig sentir sol en cap moment ;-)
8s/f18/100ISO/33mm
dilluns, 1 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu I
2.5s/f7.1/500ISO/17mm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)