Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dijous, 31 de desembre del 2015
dimecres, 30 de desembre del 2015
Què difícil és!
Si, és molt difícil que
coincideixi un mar mogut i un cel potent. Quan hi ha les onades més ben
formades, és quan bufa el vent de llevant, i normalment coincideix amb dies de
pluja, de cels carregats, grisos, com a molt d'un gris metàl·lic com diria en
Josep Pla. En aquestes situacions costa
molt treure-li el suc. Fins hi tot tenim alguns roquissars que són negres com
la sutja per fer-ho encara més difícil si cal.
Avui us deixo una imatge
d'aquestes que tant costen de fer i que demanes a crits un cel pintat de núvols
de tempesta i que conjuntin amb la força d'aquest mar anormalment mogut.
dimarts, 29 de desembre del 2015
Far del Cap de Creus II
Trobo que és un far molt poc
fotogènic per fer-lo d'aprop, si que vist de diferents indrets allunyats se'n
pot treure més profit, bé, això és el que em passa a mi.
Us deixo aquest parell d'imatges
fetes aquest mes de setembre aprofitant d'anar a sopar a la caserna del costat.
La nocturna és feta al sortir i la crepuscular a l'arribada. Vaig aprofitar aquestes "torres de somnis"
que ara s'han posat de moda i que tenen un impacte important sobre la fauna que
viu sota aquestes roques. Penseu que en llocs tant inhòspits de forts vents, les
roques són excel·lent refugi per una munió d'artròpodes, manipular aquestes
roques és destruir els seu hàbitat. Suposo que més d'un pensareu que soc massa
primmirat però els invertebrats són els grans oblidats de la nostra fauna i
mereixen una mica més de consideració, no? Quan un comença a conèixer-los també comença a
respectar-los ;-)
diumenge, 27 de desembre del 2015
Catedrals
Un quan entra en una església té
una sensació molt especial, la baixa llum ambiental, les altes columnes
laterals, el silenci..., tot això crea una atmosfera especial i quasi única i,
dic quasi, perquè un altre lloc on tinc una sensació força semblant, és en el moment
d'entrar dins d'una pollancreda madura, aquestes deveses tenen aquest aire catedralici,
al menys és el que jo sento.
divendres, 25 de desembre del 2015
Calze
Aquesta imatge és fruit de
l'avorriment i la manca de motius per fotografiar a l'estiu, aquest fet
provocar l'haver d'afilar la imaginació i creativitat i això és bo.
Com podeu observar he jugat amb
la forma de calze que genera el buit existent entre dos pètals d'una flor i on
si pot enquibir perfectament el calze format pels sèpals d'aquesta altra flor a
punt d'esclatar. llàstima de fons! :-(
dimecres, 23 de desembre del 2015
dilluns, 21 de desembre del 2015
Evolució d'un cap vespre
Diumenge el cel va anar
cobrint-se de núvols alts que prometien una posta acolorida. Com que eren molt
fins vaig esperar que la llum s'anés extingint fins que els estels apareguessin
i així, intentar captar el color del crepuscle i el màxim d'estels possibles de
la nit. Us deixo quatre instants
d'aquell capvespre, tot i que el que buscava era el tercer. Com ho veieu?
dissabte, 19 de desembre del 2015
A fangar!
Finalment s'ha iniciat el fangat
dels camps d'arròs a Castelló d'Empúries, per fer aquesta tasca agrícola és necessari
que els camps estiguin inundats i això vol dir que a partir d'aquesta setmana
tenim una làmina d'aigua on el cel s'hi emmirallarà. Ara tant sols fan falta
els cels potents dels fronts atlàntics que, amb tanta estabilitat i sequera, el
que hi ha és molta tarja de memòria ben buida.
dijous, 17 de desembre del 2015
After hours
La nit sempre m'ha agradat. De
jove consumíem les nits amb xerrades
interminables que avorrien a les nostres acompanyants, em refereixo a la
primera època de l'Hort d'en Minguets de Roses, en Pere tancava el local i ens quedàvem
a arreglar el món fins la sortida del sol. Ara segueixo estimant la nit però, les
activitats que faig són ben diferents. Com que el món no el vàrem arreglar, més
aviat l'hem espatllat, ara deambulo pel camp fotografiant el cel nocturn fins
que surt el sol, com la foto que avui us presento i que la vaig fer el diumenge a la matinada. De tornada a casa de vegades veig els joves francesos que organitzen un
"after" a les vinyes de sota el Rachdingue, les de l'Espelt, i em pregunto de que
parlaran...
dimarts, 15 de desembre del 2015
El Gran masturbador, el rinoceront, ....
diumenge, 13 de desembre del 2015
Phragmites, cenís, canyís
El cenís és el nom local del
canyís (Phragmites australis) planta que viu en sols pràcticament
inundats tot l'any d'aigua dolça, sempre que el gruix no sigui superior als 40-50 cm, Suporta temporalment l'aigua salobrosa (salmàstica).
Ella és una gramínia omnipresent
als aiguamolls i que poques vegades li he dedicat una sessió
fotogràfica. L'altre dia però vaig abstreure'm
per intentar fer una sessió on el color generat per les primeres freds dominés per sobre de la
seva forma esvelta,..., encara que pretesament si que volia que es pogués identificar la
seva erecta i gràcil figura. Aquestes
abstraccions tenen pocs adeptes, són imatges que a mi m'atreuen molt i que m'ho
passo molt bé fent-les, fins i tot us diria que em costa molt de treball
trobar-les-hi el seu punt, havent de repetir una i altra vegada fins que la
càmera capta allò que pretenc. Tot i que és un treball molt personal també
m'agrada compartir-ho. ;-)
dissabte, 12 de desembre del 2015
LLarga conjunció
Aquesta tardor, els matiners per obligació o per devoció, hem pogut
gaudir d'una agrupació de planetes també anomenada "conjunció", la
lluna, venus, mart i júpiter durant una bona cola de dies han anat ballant força junts i s'han fet visibles durant una bona colla de setmanes.
Aquesta imatge que us mostro avui és d'un prat al costat de les llaunes dels Aiguamolls, o també podem dir al costat d'Empuriabrava, vora la
gola de la Muga que és el mateix. La boira tenyida per la llum del sol eixint
combina amb el verd del prat. Per contrarestar el fort contrallum, a la bala de
palla li vaig aplicar uns tocs de llum amb lot càlida. Espero que us agradi.
dijous, 10 de desembre del 2015
La costa dels dracs petrificats
Diuen que el nom del Cap de
Creus ve de "Cap de Quers" per l'abundància i espectacularitat de les
roques que el conformen, d'altres expliquen que és per les creus esculpides en
grans lloses i, que marquen els camins dels peregrins que anaven al monestir de
Sant Pere de Roda però, poca gent parla dels dracs que hi habiten. Els que heu
tingut el plaer de navegar per la costa del cap de Creus i, em refereixo al
tram de costa entre els municipis de Cadaqués i Port de la Selva, haureu vist
que hi ha diversos dracs que hi dormen des de fa mil·lennis, de fet hi ha tot un
animalari petrificat però, entre ells, els que més hi abunden són els dracs. A veure si durant els propers mesos puc anar
fent algunes imatges que us mostrin aquests "monstres" que dormen
però qui sap si algun dia es despertaran.
Avui us presento a un d'ells, és
una perspectiva des del darrera i tan sols l'hi veiem el coll i el cap, el seu
cos roman amagat sota els esquistos de la mar d'Amunt. A sota teniu un detall lateral del cap, l'espècie no la tinc gens clara :-) dimarts, 8 de desembre del 2015
Voluptuositat natural
Inicialment la volia titular
"L'eròtica de la natura" però he volgut ser més descarat ;-). La
fotografia de natura "eròtica" està molt poc treballada. Recordo
haver vist formes suggerents en paisatges dunars però, realment no és gens fàcil
trobar aquestes formes suggerents.
Aquest final de tardor està
resultant molt sec a la meva zona de confort i costa trobar els
"grans" paisatges amb les làmines d'aigua que tant m'agraden, per
aquest motiu cal afilar la imaginació i autoimposar-se exercicis fotogràfics,
aquets ens ajuden a avançar. Divendres
vaig sortir de casa amb l'objectiu macro muntat a la càmera. La intenció era
cercar el detall que hi pot haver en les plantes que es comencen a morir i de
vegades poden agafar formes molt atractives. Calia cercar els
"micropaisatges". A tocar un rec emergia una planta que s'havia
escardat en tres parts i vaig jugar amb ella i el sol que es ponia darrera
d'una filera d'arbres. El resultat desprès de cosir-la a trets és el que us presento (tot un problema a
l'hora de fer la tria). Aquest detall d'un dibuix de còmic m'ha encantat,
espero que a vosaltres també. diumenge, 6 de desembre del 2015
L'arribada de l'hora blava.
Quan la llum dels crepuscle
s'extingeix per ponent, pel costat nord el blau va envaint el paisatge, és
l'anomenada hora blava. Tot i que rep el qualificatiu "d'hora", són
instants molt efímers. No ens podem encantar per captar-los, ja que la negror
de la nit se'ls emportar aviat.
Avui us deixo aquesta foto en
que la única pretensió és mostrar aquest trànsit de llums. La imatge l'he
retallat lleugerament per equilibrar-la. Espero que us agradi.
divendres, 4 de desembre del 2015
Moviment
Tots sabem que els núvols es
mouen, fins i tot si ens parem a observar-los els podrem veure a ull nu com ho
fan. Captar aquest moviment vol temps, temps d'exposició en el cas de la
fotografia.
L'altre dia hi havia un núvol de
tempesta que s'estava generant sobre el meu cap, el seu moviment era molt lent
i, per tant, difícil de percebre. Vaig
optar per posar el filtre de 6 passos de DN per intentar captar aquest moviment
ciclònic que feia i aquest és el resultat, el temps d'exposició va ser de 140s. dijous, 3 de desembre del 2015
Els enamorats
Hi ha espais naturals que són
simplement màgics i a casa nostra un d'ells és el Pla de Tudela. Unes de les
roques més conegudes són la dels enamorats. Aquest parell de roques que sembla
que es donin un petó són vigilades per l'ull de l'univers.
L'anticicló té aquestes coses
bones, si l'agafes amb un grau d'humitat baixa i sense núvols pots dedicar-te a
fer alguna circumpolar de tant en tant.
dimecres, 2 de desembre del 2015
Tramuntana
L'altre cap de setmana vaig sortir a fotografiar l'entrada de la
tramuntana, a l'arribar al lloc triat em vaig trobar amb dos caçadors que
tenien ganes d'enraonar i, els hi vaig donar conversa (l'estona que estaven amb
mi no la utilitzarien per matar als pobres becadells) però, jo vaig haver de
sacrificar els millor moments del cel per assolir l'objectiu. Un cop acomiadats
em tocava fer la feina de retratar al
vent, vaig treure'n aquest parell de imatges amb la vegetació en moviment. També
teniu a sota un experiment que vaig fer amb el "big estoper", el
temps d'exposició va ser de poc més de cinc minuts i una bona part d'aquest
temps, uns quatre minuts, vaig fer un "zooming" hiperlent, el
resultat obtingut va ser aquesta "llum
divina" que podria il·lustrar un fulletó d'alguna corrent religiosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)