Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimecres, 31 d’agost del 2016
Primer cel amb "xixa"
dilluns, 29 d’agost del 2016
Istiu IV. Retorn als inicis
Aquesta entrada ve arrel d'una conversa feta dins d'un
amagatall amb dos fotògrafs. Una mica el que vull explicar-vos és que, quan
vaig començar a fotografiar i, d'això fa molt de temps, el que més m'importava
era aconseguir un primaríssim pla del bitxo o de la planta, l'entorn se me'n
refotia molt. Actualment ja no faig fotografia de fauna, no tinc equip, tampoc
tinc cap referent clar a qui intentar emular i, òbviament no puc aportar res de
nou en aquest camp de la fotografia. Tot i això, aquest mes d'agost de llums
dures per la fotografia del paisatge i de massa feina, tot sigui dit, si que he
pogut dedicar un parell de matins per retornar a l'origen i fer quatre "ocellots"
que amb molt de "carinyu" us presento.
Us deixo una mostra d'algunes d'aquestes imatges seleccionades
per la llum, el cromatisme, l'entorn, on
he re-enquadrat la imatge i fins i tot m'he donat el crèdit de jugar fort amb
algun paràmetre en el moment del processat del raw. Espero que us agradin dissabte, 27 d’agost del 2016
Sant Romà de Delfià
Aquest és un d'aquells indrets
que encara conserva l'essència de l'Empordà més autèntic. En la vessant d'un
turó i orientada a SE hi trobem l'església romànica junt al mas d'en Nouviles,
una de les grans famílies altempordaneses amb extenses propietats de gran valor
paisatgístic i cultural. No molt lluny i en estat ruïnós hi ha la rajoleria i,
a pocs metres hi trobem una bassa que es va formar per l'extracció de les argiles.
No hi ha any que m'hi passi algun cop a fotografiar el seu entorn i els seus
integrants.
dijous, 25 d’agost del 2016
Istiu III. Fantasmes
Com que aquests dies tinc poques possibilitats de fer allò
que més m'agrada, la fotografia de paisatge, el que si que he pogut fer, és
tornar als orígens i fer una mica de fauna.
Amb l'entrada d'avui vull emular a alguns reconeguts i
premiats fotògrafs, fent l'ús de la baixa velocitat per fotografiar fauna en
moviment. És el primer intent i queda molt per caminar encara, anirem experimentant. Aquestes fotos han estat fetes a baixa velocitat i se'ls ha retallat, l'òptica ha estat un 70-200 amb duplicador.
dimarts, 23 d’agost del 2016
Istiu II. Aiguaeixuts o "drylands"
Els aiguamolls als estius es caracteritzen per la reducció
del nivell de l'aigua als estanys i en la majoria pel secat absolut. En el moment de la baixada de la làmina
d'aigua es produeix una situació d'estrès pels organismes aquàtics, alguns
d'ells passen a formes resistents i queden enterrats en el fang, d'altres
entren a formar part de la dieta dels seus depredadors. L'arribada d'espècies invasores
com la gambúsia (1921 a la península introduïda en les campanyes de lluita
contra el paludisme que portava a terme l'exercit espanyol ) i el cranc americà de introducció més recent (1986 observació personal, la primera referència que tenim és del rec Salins) va
significar possiblement un impacte negatiu per algunes espècies autòctones (no s'ha estudiat gaire) però, si ho mirem amb la
distància i fredament, ara podem observar com moltes espècies han incrementat
la seva població (bàsicament l'avifauna),
com ara són els ardeids, cigonyes i d'altres que depreden sobre aquests "eternament invasors", encara que a hores d'ara els hi hauríem de dir espècies "nouvingudes".
Ells, el que fan és posar a l'abast d'altres molta proteïna fàcil, transformant
matèria orgànica en proteïna abastable i assimilable, per dir-ho
d'una manera entenedora.
Avui us deixo amb unes imatges clàssiques d'aquestes
espècies que es beneficien d'aquest fet. Són imatges que no acostumo a fer, per
la senzilla raó de que no tinc equip (focal). En aquest cas d'avui
s'ha utilitzat un 70-200mm. Espero que us agradin. En la següent entrada us
presentaré una versió més personal del mateix moment.
diumenge, 21 d’agost del 2016
Oh! benvinguts, passeu, passeu...
Aquesta primavera, si el mati festiu
no era ventós, cosa francament dificil per l'Empordà, m'endinsava pels camins de les closes, un lloc on et pots
perdre absort amb els petits detalls. Una activitat que et fa passar el temps a la velocitat de la llum, i si aquesta és bona, encara més.
Avui us deixo el resultat del que
possiblement hagi estat el darrer matí primaveral, tot i que ho publiqui en ple
estiu. Espero que us agradi
divendres, 19 d’agost del 2016
Abellera
Una de les orquídies més boniques
que es pot veure al mes de maig, és l'abellera (Ophrys apifera). Com podeu
observar, el seu label que és aquest
pètal absolutament diferent a la resta i més gran, té forma d'abella (poseu-hi
una mica d'imaginació, eh), és per atreure les abelles i que aquestes
s'emportin els sacs amb el Pol·len (pol·linis) cap a un altra flor, si això no
passa s'autofecunden :-)
dimecres, 17 d’agost del 2016
Pur vici
Sortir a fotografiar al cap
vespre es pot convertir en rutinari i per tant repetitiu i més quan les
condicions ambientals no ens aporten un plus per treure-li un bon suc, no per
això un ho deixa de fer-ho i cada dia que pot surt màquina en ma. Les fotografies
que avui us mostro són d'un dia d'aquests en que les llums no eren res de
l'altre món i simplement vaig intentar treballar entre les roques d'una petita
cala de Roses.
dilluns, 15 d’agost del 2016
D'aquesta primavera
De vegades cal sortir al rescat de les fotos que poden acabar
oblidades dins del disc dur. Les que avui us presento són algunes de les que podrien
patir el càstig de l'oblit i no s'ho mereixen.
dissabte, 13 d’agost del 2016
Dues versions
Si que he canviat una mica la composició per potenciar en la primera les roques i en la segona l'aigua, podem dir que hi ha una mica de trampa :-)
dijous, 11 d’agost del 2016
Becplaner
Els becplaners són unes aus
filtradores que de vegades passen pels aiguamolls, però encara força difícils de
veure. Dies enrere mentre passejava per un camí de les closes per
"macrejar" , acció de practicar la macrofotografia, em va sorprendre
aquesta imatge i de forma impulsiva la vaig captar. Es bo seguir els instints a
l'hora de fotografiar, encara que a l'únic que li agradi la imatge captada
sigui un mateix :-)
dimarts, 9 d’agost del 2016
Equador celest
diumenge, 7 d’agost del 2016
Mateix moment
Aquestes dues imatges estan fetes
al mateix lloc, a la mateixa hora i sense moure la càmera ni un mil·límetre, la
diferència que hi ha entre una i l'altra és que la primera té un temps
d'exposició d'una fracció de segon i la segona és de quasi tres minuts. A mi em
transmeten sensacions diferents i a vosaltres?
dijous, 4 d’agost del 2016
Pals
El seu nom té l¡origen en la paraula "Palus" que
significa lloc pantanós, són moltes les
paraules amb aquesta arrel com
"palustre" o "paludisme".
Precisament el paludisme s'enduia moltes vides a la plana marjalenca del Baix
Ter durant el segle XVIII i, era degut als mosquits que es desenvolupaven en el
conreu de l'arròs. Aquest conreu va quasi desaparèixer però en les darreres
dècades ha anat incrementant la seva superfície de mica en mica. A dia d'avui hi
ha més de sis-centes hectàrees d'aquest conreu.
Vista de Pals des de l'estany. Imatge feta amb el 70-200 mm,
on el pp correspon al verd de l'arròs.dimecres, 3 d’agost del 2016
Estem sols?
Aquest cap de setmana m'han preguntat dues vegades si
creia amb déu, i he dit el que penso, que no però, que admiro profundament
l'entorn on vivim i els mecanismes que el regulen, conèixer la interrelació que
hi ha entre ells ha estat i és una necessitat vital per mi, sempre m'ha
meravellat l'ecologia, em refereixo a la ciència, és clar, L'entrada d'avui
intenta evocar aquells moments en que en un moment o altres tots ens fem
aquestes preguntes més transcendents.
Un suggeriment,
aprofiteu aquests dies d'estiu i més aquesta setmana que és una bona
oportunitat per sortir al camp, especialment ara que tenim la lluna nova i
estem travessant el sector de les "llàgrimes de sant Llorenç" per
mirar cap al cel nocturn. Fer-ho amb el petits de casa i intentar dimensionar
aquest espai estel·lar és una pràctica que hauria de ser obligatòria per
carregar-nos d'humilitat i òbviament sorgiran totes aquestes preguntes sobre la
menudesa de l'ésser humà i de les divinitats, Què tinguis sort en trobar les
respostes.
La primera imatge és feta amb el 14 mm i la segona amb
un 50 mm.
dilluns, 1 d’agost del 2016
Istiu
Aquest
estrés també el compartim amb l'entorn natural. La canícula
estiuenca tanca els estomes de les fulles com estalvi hídirc, fins i tot els arbres s'alliberen d'elles per no perdre la poca aigua que tenen, les guilles perden el pèl hivernal i adopten un aspecte malaltís com si
fossin cambrers de costa. A mar les altes pressions fan baixar els nivells de
l'aigua, les famoses minves d'istiu, on els organismes que viuen en el trencant de l'onada
també entren en estres, fins i tot poden morir. Mal època per una majoria, mentrestant una minoria
fan l'agost, tal i com sempre ha passat, són cicles de vida. Per sort, les
pluges arribaran, es netejarà la pols
acumulada i tot reviscolarà i nosaltres recuperarem la bona llum per sortir a
capturar-la i el bon humor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)