Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 20 d’octubre de 2017

Tot depèn de com es miri



Aquests dies de tardor amb l'anticicló fent la guitza (fins ahir), és realment un martiri poder fotografiar el paisatge degut a l'absència de cels interessants. Tot i això, podem intentar fer un exercici per fer coses noves amb aquesta gran eina que és la càmera, molts d'aquests efectes es poden fer amb un programa de retoc fotogràfic, fins i tot amb filtres preestablerts però, a mi el que m'agrada és estar al camp amb la càmera i no davant l'ordinador ;-)
Avui us presento unes imatges fetes en un camí arbrat, les dues primeres és fàcil de saber com s'han fet, sobretot la segona. Les altres dues també tenen el seu "truquillo", una és fàcil de veure però, la darrera que la podríem titular "esquitxos de llum", pot ser més complicat d'endevinar. Tenen en comú que s'han fet a baixa velocitat i movent la càmera.
Us proposo un joc, digueu-me el moviment que s'ha aplicat a la càmera per poder obtenir cada una de les imatges. 


dimecres, 18 d’octubre de 2017

Matinades nocturnes


Ara és el moment en que si matines una mica tens l'oportunitat de veure el cel nocturn i també pots aprofitar més el dia. Aquests dies anticiclònics hi ha la possibilitat de que es formin boires, les quals, amaguen la contaminació lumínica de la plana i, tot i haver lluna que es menja la llum dels estels, un pot gaudir de la fotografia del paisatge nocturn.
En  la primera imatge que us mostro avui us vull fer notar que s'hi veu l'estació Espaial Internacional (?) que és la línea blanca situada a la part superior dreta de la imatge, la qual, s'ha produït pel reflex dels panells solars. També es veu la galàxia d'Andròmeda al centre de la imatge i a dalt de tot i una mica a l'esquerra les Plèiades.



dilluns, 16 d’octubre de 2017

Senill


S'anomena senill, senyis, senís, al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau (baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO). Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en càmera. Espero que us agradi. 

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Tornarà a lluir el sol


Escric aquestes quatre ratlles el 10 d'octubre a mitja tarda, d'aquí uns minuts hi ha la compareixença del President, la imatge és del matí del dia de l'aturada general, durant uns minuts vaig poder-me concentrar en captar aquestes primeres llums.
Tan sols dir-vos que els sentiments no es roben, ni s'anul·len, ni es fan desaparèixer. La bellesa d'aquest paisatge que surt de la nit  i s'il·lumina pel sol matiner, és excels, i més en aquesta hora que domina la penombra. La nostra llum no s'apagarà per molt que alguns ho intentin. Estem condemnats a ser el que som, un poble composat per gens vinguts d'arreu i, amb una identitat forjada a cop de tramuntanades eixugadores i llevantades nodridores. No podran fer-nos desaparèixer per molt que ho intentin.  

dijous, 12 d’octubre de 2017

Mai ho has estat festiu


Mai ho has estat i mai ho seràs la meva festa. Quan vaig començar a treballar, ara fa una pila d'anys, sempre treballàvem el 12 d'octubre, era una mena de protesta que fèiem amb els companys de la feina, això tant sols ho fem els catalans i els japonesos, protestar treballant.
Durant una dècada vaig tenir la sort de col·laborar en uns projectes de desenvolupament internacional a Centre Amèrica, concretament a Nicaragua.  Allí hi vaig aprendre molt, hi anava a passar les vacances de cada any, érem molts els que hi vàrem viatjar i ningú tornava indiferent, és més, aquelles brigades han marcat la manera de veure el món i la vida a la majoria dels seus integrants.
Una de les coses que vàrem copsar era el mal que va fer la colonització espanyola en aquelles terres, perquè comporta una desculturalització absoluta. Molts dels indígenes que s'hi van resistir van ser passats a sang i foc i, els que van sobreviure, van ser despullats de tots els trets culturals que els hi eren propis. Aquest fet, entre altres, és el que va enfonsar molts d'aquells pobles en la més absoluta misèria econòmica i humana.  Un poble que ha quedat desproveït del bagatge cultural no té futur. Em refereixo als coneixements dels cicles per poder cultivar la terra, de les varietats vegetals agrícoles i medicinals, de la seva història ancestral, i de tantes coses que van ser aniquilades pels conqueridors i que representen la identitat i el bagatge per la supervivència.
Aquesta tàctica encara roman activa a dia d'avui, ho veiem amb el tracte que ens ofereixen, no hi ha cap dubte que com a conquerits ens tracten. Encara que tard o d'hora aquesta colònia s'alliberarà del jou. Això ho hem de tenir molt clar.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Mirant el mar


Diuen que la contemplació del mar relaxa però això no sempre passa. Hi ha dies que per molt bassa d'oli que sigui sempre hi haurà un micro-onatge que la pertorbarà a l'igual que hi ha dies que saltes a la més mínima. El sol sortirà  i il·luminarà amb força aquesta terra ferma.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Fotografia pictòrica IV (fauna)






Aquests darrers dies he estat molt torbat, com tots suposo, això suposa una greu dificultat per la concentració, fins al punt de no poder posar en pràctica aquesta afició que és la fotografia. L'únic que he pogut fer és baixar, visc a Vilajuïga, una i altra vegada fins l'estany de Vilaüt i intentar captar alguna cosa, l'únic que m'he atrevit és a transgredir fotogràficament parlant.
Aquesta alteració psíquica l'he aplicat de forma física a l'acte de prémer el disparador i sostenir la càmera i aquests són els resultats que avui us mostro. Espero que no us enfadeu amb mi.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Caues, lluna plena i basílica

Clika la imatge per veure-la més gran

L'altre dia vaig tenir l'honor de conèixer al mestre Lluis Roura tot fotografiant la lluna plena. Feia temps que perseguia aquesta imatge i he de dir que el dia abans ja se'm va avançar el mestre. He admirat des de fa molts anys la seva obra, m'agrada la visió que té dels paisatges empordanesos  i ara que ell s'ha quedat abduït per la fotografia, l'hi he ofert ajudar-lo amb allò que bonament pugui. ;-) 

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Fotografia pictòrica III

Perseguint l'efecte pictòric en la fotografia cal posar-hi una mica de tècnica i molta experimentació, cal provar, cal trencar o transgredir les regles fotogràfiques que ens lliguen. La foto d'avui és una multiexposició amb moviment, el resultat final s'aproxima a l'objectiu d'aconseguir una imatge pictòrica.  

dimecres, 27 de setembre de 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica II


Han ignorat durant anys les decisions del nostre Parlament com si fos de fireta, fan befa constant de nosaltres i de tot el que és nostre, tancaran les nostres institucions i mitjans de comunicació per acollonir-nos, ens provocaran al carrer per infringir-nos càstigs dolorosos però, amb això ens fan més forts i, davant hi trobaran un poble organitzat, valent, resistent, obert, dialogant i alegrement combatiu, contra això no estan preparats, no tenen armes que ens puguin vèncer. Han perdut.
I ara em direu que coi pinta aquesta foto amb tota aquesta "parrafada", doncs aquesta foto està feta en un bocí d'estany d'aquesta terra que és de les més belles, productives i diverses que conec i, que el sentiment de pertinença a una terra és dels més forts i inalienables que hi ha, és veritat o no?

dilluns, 25 de setembre de 2017

Tot s'acaba


La llarga travessa del desert estiuenc ha posat en estres a molts organismes vius del nostre territori, alguns hi han deixat la pell, arbres, arbustos, aus, mamífers, insectes i tot un llarg etcètera. La seva vida s'ha anat afeblint fins que han expirat però, res ha estat en va, els seus cossos es degradaran i tornaran a integrar-se al cicle de la vida en forma de nutrients i quan torni a arribar l'aigua nodridora l'explosió de vida inundarà tots els paratges naturals. La imatge d'avui correspon a la "llauna" de la Rogera. 
La nostra cultura està a prova d'estiatges, de tempestes i de fredorades, quan les coses es posen malament hem sabut enquistar-nos dins el nucli familiar hi allí hem conservat la nostra identitat, tal i com ho fan els petits crustacis que habiten en els aiguamolls. Els catalans hem sabut imitar a la mare natura i hem tingut la paciència i la constància per esperar l'arribada de l'aigua nodridora que ens farà reviscolar fins que la vida i l'alegria esclati i ens puguem sentir absolutament lliures com a poble. Els núvols negres cobreixen el cel d'aquesta nostra terra, fan molt de soroll i fins i tot impressionen però, després d'ells sabem que esclatarà la vida.


dissabte, 23 de setembre de 2017

Suspesos...




...en l'aire els núvols sovint són motiu en la fotografia del paisatge, sempre ho diem, si no hi ha cel, no hi ha foto. 

dijous, 21 de setembre de 2017

Tot es mou


Tot es mou i aquests dies tot s'accelera, espero i desitjo de tot cor que puguem veure el naixement de un nou dia per tot el nostre pais i la seva gent.
Captar el lent moviment dels núvols pot donar resultats espectaculars, per la força visual d'aquestes traces que deixen al cel,  si aprofitem el reflex que queda a l'aigua encara ho magnifiquem més i, si fem una composició que resulti una mica explosiva, ho dic amb el sentit de la irradiació que provoca una explosió, encara molt més vistós serà.
Aquell dia vaig fer una foto inicial de llarga exposició i quan em vaig adonar-me del moviment que hi havia en aquell cel, va ser aleshores quan vaig tornar a composar aprofitant el centre acolorit de la contaminació lumínica que hi havia al cel i la mata de lliris grocs per produir aquesta sensació de irradiació. Espero que us agradi!


dimarts, 19 de setembre de 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica


No ho havia provat encara de fer fotografia pictòrica amb animals. Divendres a la tarda no hi havia una llum especialment bona per fotografiar i va ser aleshores que se'm va acudir experimentar amb un grup de flamencs que hi havia a l'estany de Vilaut. M'agradaria saber la vostra opinió, per la meva part us mostro una de les imatges aconseguides que em fan més patxoca i que s'aproximen al que buscava. Aquí i sent una mica agosarat, voldria semblar-se a l'anomenat dibuix al carbonet. La imatge ha estat retallada d'un pla general del grup.

diumenge, 17 de setembre de 2017

Ara que s'acaba l'estiu



L'estiu és l'època en que practico menys la fotografia de paisatge, el motiu està clar, la velocitat en que el sol es posa a la nostra vertical ens deixa pocs minuts per tenir llums agradablement càlides per fotografiar. Per un altre costat ens va bé, és com un "kit-kat", un descans en que un es pot regenerar d'aquesta obsessió de caçador de llums.  De mica en mica l'estiu avança i a partir de l'arribada de les tempestes de tarda, un comença a animar-se i primer mira de reüll els celatges i posteriorment el cuquet es desperta i inexorablement agafes l'equip per sortir novament de cacera. Tant de bo tots els caçadors ho fossin de llums i no d'animals...

divendres, 15 de setembre de 2017

La guilla, aquell gran aliat





Aquesta primavera vaig fer una entrada amb unes fotos similars a les d'avui però amb boira, abans que aquestes fetes en ple sol es perdin en la foscor del disc dur us les mostro.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Dues visions



Tot depèn dels ulls amb que es miren les coses, aquesta diferència de la percepció dependrà de les capacitats cognitives de cadascú de nosaltres. A una càmera li pots fer entendre/captar un mateix paisatge de moltes maneres, tot dependrà de la configuració dels paràmetres que li programis. L'entorn cultural ha de influenciar i molt, sobre la manera d'entendre les coses, aquest entorn és modificable, està en "modus" manual i, qui manipula els paràmetres culturals és qui pot fer veure les coses de la vida d'una manera o d'altra.
En aquest cas que us mostro avui, les dues fotos són del mateix paisatge que es veia des de l'eixida de casa, la segona és com ho veuríem en "automàtic" i la primera, la de dalt, és com ho veu la càmera quan la configuro al meu gust, com a manipulador/fotògraf que soc del paisatge. Què perversos podem ser quan tenim a les nostres mans les variables d'entendre el món.  En fotografia és molt honest dir com has fet la imatge, en aquest cas movent la càmera en horitzontal, en política és repeteix la mentida fins que sembli una veritat. 

dilluns, 11 de setembre de 2017

Rescatada




Tots tenim fotos guardades que no hem publicat, en el meu cas són imatges que no han complert les expectatives que un s'havia fet i les havia castigat a la foscor del disc dur. Aquestes ho són. En aquest cas, el que m'havia fallat era el cel i la manca d'un vent fort que desdibuixes el vermell de les roselles.  

dissabte, 9 de setembre de 2017

Les closes




Els prats de dall o closes poden ser usats de diferents maneres, com a llocs de pastura i/o com a llocs de dall, tot dependrà dels interessos del qui les mena. Els anys amb hiverns plujosos, igual s'aprofita per fer-ne un dall primaveral i posteriorment són pasturades, en els hiverns secs doncs poden ser aprofitades per pastures amb recs per inundació periòdics, en definitiva hi ha unes quantes modalitats de gestió ramadera d'aquests prats naturals que són una reserva biològica de primer ordre, tant per les plantes que hi viuen, com pels animalons "no domèstics" que hi pul·lulen, aquests els més interessants per mi. Indret aquest on hi descobrirem tota una munió d'insectes.  

Ara al setembre i després d'un llarg i sec estiu, és un dels moments en que el seu aspecte és més "lleig" , el prat que no ha estat regat està cremat pel sol i la pinzellada de color la posa les patarres (Limonium sp.), per mi una de les flors més boniques i que associo a aquests indrets a finals d'estiu. 

dijous, 7 de setembre de 2017

Psicomotricitat fina



Quan veiem una teranyina ens sorprèn com de perfecta és, aquells cercles concèntrics magistralment teixits per un artròpode que a la majoria de la gent ens pot arribar a causar una fòbia intensa és una meravella de la natura, senzillament sembla que no pugui ser!
Observar com treballen a l'hora de teixir els seus paranys és un exercici que la majoria de mortals no podem fer per manca de temps però, que podria ser una teràpia per curar moltes de les afeccions que ens afecten als "homo-stresatus" en que ens hem convertit.

dimarts, 5 de setembre de 2017

Resultat del concurs


Finalitzades les tretze setmanes de joc de l'endevina qui és, ha arribat l'hora del recompte final, en l'esprint final hi han arribat 4 concursants, els quals i des del primer dia han portat un ritme de cursa molt fort, ells, han anat encertant una per una totes les preguntes, en comú tenen la constància, la qual cosa els fa ser guanyadors, aquesta és una virtut poc freqüent a dia d'avui. En segon lloc tenen en comú l'anhel d'aprendre i això els farà uns triomfadors allà on es posin i en tercer lloc tenen una estima pel mar producte d'aquesta actitud devant del desconegut.
Tots han fallat la mateixa pregunta, era la pregunta que no era cap espècie de peix, cnidari, mol·lusc o crustaci, era un ocell marí, la del corb marí emplomallat, aquí crec que us vaig pillar a contrapeu, una mica de dolenteria per la meva part i una pregunta gens fàcil de respondre per la seva semblança de de les dues espècies presents. De fet vàrem començar amb preguntes de les espècies més comunes i conegudes i ho hem anat complicant una mica més cap al final. La darrera setmana pensava que l'espècie del peix que sortia no l'endevinaríeu  i la vàrem clavar tots. Sou uns cracks!
Tal i com us he dit el regal serà una ampliació d'una foto que hagi fet, al final el més important no és el premi si no el que hem compartit tots plegats.
He d'agrair també alguns dels que m'han ajudat a aclarir algun dubte a l'hora de la determinació de les espècies, com ara són en Miquel Pontes i Josep Mª Dacosta de Marenostrum, l'Albert Ollé Callau i en Domènech Lloris que em van ajudar molt en una de les setmanes que al final vaig haver de treure una de les fotos ja que era molt difícil poder determinar amb exactitud l'espècie.
De tots quatre n'hi ha un que ha tret un punt més que els altres, aquest ha estat en Lluc Ausellé amb 24 punts, ell no és el primer any que participa i té les guies del Toni Llobet fetes caldo de tant de consultar-les, felicitats, Lluc! Els altres tres amb 23 punts han estat la Sara Vergonyòs, en Joan Basí i en Fran Masip però, el que us he dit, per mi tots heu estat els guanyadors.
També vull agrair-vos la participació de tots els altres. : Quim, Manel, Elena, Max, Guillem, Irene, Joan, Artur, Rosa, Jordi, Mariona, Esther, Josep, Narcís, Miquel, Josep A., Antoni, Jordi G., Laia, Carles, Iu, Joan M., Diana, Júlia, Quirze, Quel, Joan Josep, Biel i, Susi. A tots vosaltres gràcies per haver-hi estat i sento que l'estiu sigui tant llarg. 

diumenge, 3 de setembre de 2017

Evolució d'un crepuscle

Canon 17-40 f10, ISO200, 119s
Canon 17-40 f16 ISO100, 214s
Canon 17-40 f16 IS100, 141s
Canon 17-40 f14, ISO100, 81s

Aquest estiu ha estat molt difícil de fotografiar crepuscles de categoria, de fet ja és difícil que se'n succeeixin degut a l'estabilitat atmosfèrica que impera, degut a l'omnipresent anticicló centrat sobre els nostres caps. Tot i això, el mes de juliol ens en va regalar una posta de sol de primera categoria i que vaig publicar en AQUESTA entrada i, l'agost semblava que havia d'acomiadar-se en blanc però, aquest dijous 31 hi hagut una cua de front que ens ha ofert uns bons celatges per immortalitzar.
Us presento quatre instants diferents d'aquella tarda ordenats de forma inversa. Per obtenir aquests resultats he jugat amb els temps d'exposició i el cel canviant que hi havia a darrera hora del dia. Com podeu veure els resultats poden ser ben diferents segons la configuració de la càmera i amb una bona ajuda del cel. Va ser un crepuscle que va començar ben gris i el color va aparèixer al final, fins i tot, en la darrera foto del capvespre que és la primera, hi ha una pinzellada de color taronja que és la contaminació lumínica de Figueres.  

divendres, 1 de setembre de 2017

Tot té un final




Tot té un final i aquest estiu sortosament sembla que comença a donar senyals de canvi. Segur que molts no són d'aquest parer però, personalment és l'estació de l'any que menys m'agrada. És la més dura en tots els sentits, la llum és massa dura, plana, no hi ha ombres, fa massa calor, s'escalfa el sensor i el cap, tot plegat fa que em senti esgotat, de fet a mi em serveix per fer un kit-kat i canviar de registre.  
Sortosament comencem a veure's aquests senyals en el comportament de les aus migratòries, de fet des de finals de juliol i principis d'agost comença el pas d'aus migratòries però, ara és quan les més emblemàtiques es preparen pel gran viatge.
Avui us deixo unes imatges fetes als aiguamolls, en els pocs estanys on encara hi ha una mica d'aigua, allí s'hi concentren grans estols d'aus intentant endur-se al pap tot allò que els hi pugui aportar una mica d'energia per aquesta gran volada.  

dimecres, 30 d’agost de 2017

No me'n cansaré


... de mirar i fotografiar el mar. Captar els seu moviment amb un únic fotograma és com un vici. Crec que això pot arribar a resultar difícil d'entendre però, el seu magnetisme, aquest poder de seducció que pot exercir sobre nosaltres amb mi ha actuat com una abducció. Possiblement que ell amaga tot allò que et genera admiració, respecte i que és la causa d'aquesta seducció.  De fet tots venim d'organismes primigenis que havien estat marins, nosaltres hem escollit el medi terrestres, d'altres mamífers han escollit el camí de tornar al mar. De segur que tots tenim en el codi genètic informació relaciona amb aquest passat marí i d'aquí una altra raó d'aquesta atracció.

dilluns, 28 d’agost de 2017

Flabelina affinis



Per tancar les entrades dels llimacs marins avui veurem aquesta altra preciositat, la Flabellina affinis. Crec que és el segon nudibranqui més fàcil d'observar a prop de la superfície al Cap de Creus. Tot i ser força petit, entre 1,5 cm i 2,5 de longitud, el seu color el delata i és molt fàcil de localitzar. Normalment el trobarem menjant sobre els hidrozous de l'espècie Eudendrium racemosum, saber localitzar les parets on es desenvolupa l'Eudendrium és bàsic per poder observar a les tres espècies de llimacs que hem vist aquests darreres dies.
Fer una foto d'una qualitat mínima m'ha costat molt, no ho sabeu prou! M'he passat hores intentant captar un exemplar que estigués ben situat i enfocat. Majoritàriament els trobava cargolats sobre Eudendrium i no els podia captar de manera que poguéssim veure totes les parts del seu cos, amb les seves transparències, colors i formes. Finalment he capturat en format digital, es clar ;-) aquest parell d'exemplars que són els que més m'han satisfet.

dissabte, 26 d’agost de 2017

Darrera setmana!










Aquests han estat alguns dels ambients per on he hagut d'anar a cercar les imatges. Durillo, eh?

Gràcies de tot cor per acompanyar-me aquest estiu, d'alguna manera vosaltres heu estat part de la motivació per sortir a descobrir els tresors amagats al mar. L'estimació cap a ells puja si ho pots compartir amb qui té la sensibilitat per apreciar-ho i, vosaltres la teniu sobradament i ho heu demostrat cada setmana.
Aquest any he tret els components més competitius, els llistats nominals amb puntuacions, els premis, ha estat un joc més aviat entre tu i jo i, molts de vosaltres tot i tenir la influència de la bogeria pròpia de l'estiu, us heu mantingut fidels treballant cada una de les preguntes encara que estiguéssiu de viatge per l'estranger. La constància és el més difícil de mantenir i alguns heu estat fidels fins la darrera setmana. Gràcies.
Els participants ompliu un ampli ventall d'edat, n'hi ha de molt, però que mooolt joves i d'altres que ja us heu jubilat. Amb grup familiar, en parella o sols heu anat responent tot i la dificultat d'algunes setmanes.
Per tots aquests motius se'm fa difícil dir quins són els premiats tot hi haver-hi una puntuació i per tant classificació. Jo ja tinc l meu premi, cada setmana que he pogut m'he submergit a la recerca de les imatges per formular les preguntes, m'encantaria poder compartir totes aquestes hores amb vosaltres, cada dia d'apnea eren mes de dues hores de recerca, molt dies amb aigües massa tèrboles per aconseguir imatges de qualitat acceptable, dies ennuvolats que implica manca de llum per fotografiar però, sortosament hi hagut dies de sol i aigua transparent en que he disfrutat com un nen, també he de dir que l'aigua ha estat molt més càlida i agradable per submergir-se que altres anys. Per mi ha estat tot un plaer.
LA PROPERA SETMANA DESVETLLAREM ELS RESULTAT I EL PREMI
DARRERA PREGUNTA.:
Ara anirem a formular la pregunta de la setmana, és doble, en primer lloc s'haurà de identificar una cosa de forma molt peculiar però, no per això deixa de ser extraordinàriament bonic i a la vegada petit, és inconfusible. El segon repte i el més difícil serà encertar l'espècie de peix petit que veiem a la imatge, així com el sexe, no us precipiteu i mireu bé, el detall determinant està poc visible.: