Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 29 de desembre del 2017

Tres punts de vista d'una albada




Quan fotografio un crepuscle normalment em quedo en un mateix punt i vaig captant les diferents llums per al final passar-me molta estona fent la tria del que rebutjo i del que em quedo. Aquell matí vaig fer una mica diferent i vaig mourem de la ubicació i fins i tot vaig canviar d'òptica. 

dimecres, 27 de desembre del 2017

430 ''


Això ve a ser poc més de set minuts, set minuts de tenir la llum passant pel diafragma de la càmera, també he de dir que el diafragma era un forat mooolt peti, f13 pels entesos i que aconseguim amb tot aquest temps, doncs poder captar el moviment dels núvols, fins i tot els que estan molt allunyats. 

dimarts, 26 de desembre del 2017

Anna



Aquest era el nom de la ciclogènesis explosiva que va espantar a bona part de la població a principis de mes. A l'Empordà no es va notar en quasi res, poder la baixada de la pressió atmosfèrica va fer pujar una mica el nivell del mar i algunes persones més sensibles els hi va canviar l'estat d'ànim. Paisatgísticament va ser una bona ennuvolada que al cap vespre es va tenyir per uns instants d'una llum estranyament magenta, la causa poder eren las partícules saharianes arrossegades pel vent del sud que va bufar amb una mica de força, aquest vent va donar durant unes hores unes marons que van animar la línea de costa. Fotograficament aquí teniu el resultat. 

divendres, 22 de desembre del 2017

Vent


Algú compta els dies de Tramuntana? normalment és una dada que en les estacions meteorològiques s'enregistra. És xocant la gran diferència que hi ha entre les dades enregistrades sistematicamnet i les que memoritzem emocianalmnet, la distorsió és molt important i és que les emocions juguen un paper important alhora de recordar el temps que va fer, "abans si que feia fred", "plovia, ventava i nevava més que ara", etc
Com el temps continuï sent ventós hauré de fer l'exercici de fotografiar el vent o em quedaré sense motius 

dimarts, 19 de desembre del 2017

Amb el cel ras...


...Sempre ens quedarà el Cinturó de Venus. Els dies que no hi ha cel es fa complicat potenciar la imatge d'un paisatge (diuen que el cel és un 60% d'una bona foto de paisatge). Un possible "truquillo" que podeu utilitzar és aquest, espereu-vos a que el sol es pongui i orienteu la càmera cap a llevant, de sobte apareix una franja blava a l'horitzó i per sobre un rosat pàl·lid preciós, això és el "cinturó de Venus", "anell de Venus" o "falca de mitja llum" i no és res més que la ombra de la terra projectada a la troposfera que produeix aquest blau i rosa pàl·lid tan peculiar i rebonic.

diumenge, 17 de desembre del 2017

Arc monocrom




El passat dimecres preveient una posta de sol encesa, junt a la desesperació per trobar una mínima làmina d'aigua per potenciar el cel, vaig anar a parar a un lloc força degradat paisatgísticament, quan em trobava ja posicionat mirant cap a ponent va començar l'espectacle (2a imatge), sempre que això passa tinc la mania de mirar al meu darrera per saber que hi passa, i "voilà"! va haver-hi premi, uns núvols esparracats, prims, inconsistents deixaven caure una mica d'aigua neu i s'il·luminaven amb aquella llum intensíssima. Automàticament vaig abandonar a corre cuita la posició per anar a l'altre costat de l'estany i captar aquell cel difícil de creure.  Un arc monocrom vermell es va forma parcialment mentre un núvol en forma de barba li queia  sense arribar al terra, m'agradaria clonar les cases però, això és una altra entrada del blog. Algú em sap explicar perquè l'arc és monocrom?

divendres, 15 de desembre del 2017

Boira gebradora II





Submergir-te dins la boira gebradora a punta de dia és una experiència fascinant, òbviament que pot ser dolorosa quan no vas ben equipat però, escombrar amb la mirada el paisatge i cercar els detalls recompensa amb escreix l'esforç, petites joies efímeres et van apareixen una mica a per tot arreu.  

dimecres, 13 de desembre del 2017

Un cap vespre ventós




Si us he de ser sincer darrerament em costa molt trobar dies bons que fotografiar, tot va començar els dies abans del 1 d'octubre i posteriorment la meteo hi ha posat molt de la seva part, espero que aviat hi hagi un canvi de cicle.
Aquella tarda de diumenge era freda i molt ventosa, no hi havia ni un ànima a la gola del Fluvià, vaig voler immortalitzar aquelles lenticulars aprofitant aquest entorn sempre ple de turistes a l'estiu i tot l'any de pescadors de canya. Aquest va ser el producte de la sortida.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Boires gebradores I







Aquest pont de la Puríssima que molts hem fet tot i ser anticonstitucionalistes i agnòstics, ha ofert la possibilitat de fer alguna sessió fotogràfica de primer ordre, al menys a la zona de l'Empordà on la presència de boires no resulta ser gaire freqüent i, amb l'afegit de que eren gebradores que encara ho és menys de freqüent. Personalment m'ha donat l'oportunitat de fer un parell de imatges que utilitzaré per la felicitació del Nadal i el Cap d'Any a la xarxa. Us deixo un primer petit recull de la boira a les closes.

diumenge, 10 de desembre del 2017

Llum d'hivern


Aquell cap de setmana van anunciar la primera entrada d'aire fred i la llum va canviar. Està molt clar que l'atmosfera filtra la llum solar i depenend de la quantitat de partícules sòlides en suspensió, d'aigua i la temperatura dona com a resultat una o altra llum.

divendres, 8 de desembre del 2017

La sequera


Tenir el blog em serveix per alertar del que un percep al viure intensament en contacte amb la natura. En el moment d'escriure aquestes ratlles portem un dèficit hídric molt important, això es tradueix en petites pèrdues d'organismes que no poden tancar el seu cicle de vida anual, d'alguna manera es van perdent efectius d'aquests essers que composen el nostre entorn (biocenosi). Ho podria exemplificar fotogràficament de moltes maneres però, finalment he acabat escollint aquesta fotografia, un arbre mort al bell mig d'un sembrat agotnitzant de sed i sota un cel tenebrós. És aquest el nostre futur? esperem poder capgirar la tendència i ens hi haurem d'esforçar molt. 

dimecres, 6 de desembre del 2017

No serà la darrera


Hi ha llocs que són especials, personalment la visió del cel nocturn des de l'interior d'una cova m'encanta i, des de fa un temps vaig buscant cavorques vora mar per retratar la via làctia. Aquest any vaig descobrir aquesta cova que desconec si té nom i que la vaig fer de nit amb la VL. Ara vull fer-ne també una imatge crepuscular. Aquest és un primer intent que estic segur no serà el darrer, la imatge que vull ha de tenir més onada a l'entrada de la cova  i, si pot ser un cel més potent, millor que millor..., ara serà qüestió d'esperar i estar atent. 

dilluns, 4 de desembre del 2017

Abduïts per la tardor





Els fotògrafs del paisatge quan arriba la tardor patim una veritable abducció i, tenim una tendència irrefrenable a cercar boscos de caducifolis i, si són fagedes molt millor. A la plana, vora el mar, els caducifolis es circumscriuen a les vores dels rius i recs i, és en aquest ambient on intento captar l'escalf visual dels pigments foliars en degradació.   
En aquesta sessió i, a manca d'una bona llum, m'he recreat en practicar la multiexposció combinada amb moviment de càmera. 

diumenge, 3 de desembre del 2017

Llums filtrades



Aprofitant la llum del matí que queda filtrada per les capçades dels pollancres, vaig compondre aquesta imatge amb un moviment de càmera ràpid i, una baixa velocitat d'obturació. Ja és com una litúrgia el publicar cada any alguna imatge d'aquest estil.

dijous, 30 de novembre del 2017

Foc a les closes


Els dies amb manca de cels que immortalitzar cal afilar la imaginació. Una tarda de cel planer i insípid passejava per les closes, el terra s'havia convertit en una catifa de fulles i branquillons cruixents, també hi havia arbres caiguts pels tramuntanals. Ja de tornada i amb la tarja buida de imatges però, impressionat per la situació post temporal de tramuntana, vaig veure la filera d'arbres que tapava la posta de sol i vaig pensar que podia reflectir aquesta sensació de desastre tot evocant un incendi que no era. 

dimecres, 29 de novembre del 2017

l'Illa petita




Aquest és un dels llocs que més m'agrada anar però, que no freqüento molt per no  gastar-lo, de fet ara feia molts mesos que no hi anava. Aquestes fotos m'han servit per provar el nou objectiu que haurà de substituir l'anterior que es va "suïcidar". No he pogut esperar a reis per tenir-lo i estar sense fotografiar els paisatges de tardor. 

dimarts, 28 de novembre del 2017

Montseny, perquè no?




Al tenir la sort d'estar en una zona força privilegiada paisatgísticament parlant, em fa mandra d'anar a visitar altres llocs icònics de la fotografia del paisatge gironí, com ara és la Costa Brava sud o el Montseny per senyalar-ne un parell d'ells.
L'altre dia aprofitant una trobada amb uns companys al peu del massís del Montseny, ens vàrem escapar amb un d'ells, en Pepet. Vàrem pujar a Santa Fe i el Turó de l'Home però, en veure la quantitat de gent que hi havia vàrem girar cua i buscar un lloc indeterminat de la carretera per esplaiar-nos amb la nostra afició, l'únic requeriment era que tingués una bona orientació. La sort va ser que la boira alta se'ns va tirar a sobre tot embolcallant-nos i posteriorment va deixar veure el sol ponent. Aquelles llums de tarda filtrades van ser tot un poema visual. 

dilluns, 27 de novembre del 2017

Boires a la basílica


Pràcticament en una setmana vaig poder fer dues imatges especials de la basílica de Castelló d'Empúries, la primera va ser amb la lluna plena i la segona ha estat aquesta altra imatge que va coincidir amb un fort anticicló el qual, va generar unes boires matinals. Aquell cap de setmana es celebrava la Ruta de l'Art a Castelló d'Empúries i, hi havia més il·luminació de la que normalment hi ha durant la nit, aquest fet junt amb l'efecte que de la boira, va donar aquest resultat. Espero que sigui dels vostre gust. 

dissabte, 25 de novembre del 2017

Vinyes Mortes



Aquest és un dels dolmens amb millor accés que tenim a Vilajuïga i un dels més fotografiats, es troba a tocar de la carretera que puja del poble per anar a Sant Pere de Roda.
L'he fotografiat forces vegades, l'altre dia li vaig  dedicar una altra sessió i aquests són els resultats.  

dijous, 23 de novembre del 2017

El mal de cap del vaquer


Si una cosa emprenya o emprenyava als pastors de les closes aquesta era els joncs. En els terrenys salobres envoltats de recs de drenatge per on hi corren les aigües salmàstiques, tant sols es poden aprofitar per la pastura del bestiar, aquests sòls són l'hàbitat del jonc, el qual, hi prolifera ufanament fins arribar a col·lapsar-lo i fer-lo inhòspit per les vaques.
Aquesta és una imatge d'aquests joncs, amb un intent de fotografiar-los amb la tècnica de la fotografia pictòrica. En aquesta imatge he jugat amb la saturació del color i voldria imitar el que és el dibuix amb llapis de color. . 

dimarts, 21 de novembre del 2017

Puig Neulós


Amb els seus 1.256 m.s.n.m. presideix la plana empordanesa i des de fa molt de temps és fita fronterera, ja sigui entre contats, ja sigui entre estats, però, els que hi viuen parlen la mateixa llengua i per tant és una referència geogràfica que ens uneix.
Aquesta visió des del mig de la badia amb els camarguesos aprofitant les darreres llums per brostejar la trobo encisadora. Espero que a vosaltres també us agradi.    

diumenge, 19 de novembre del 2017

Modelats pel Pirineu

Quan fa tramuntana i es formen núvols en alçada, moltes vegades apareixen aquestes lenticulars produïdes pel salt que ha de fer el vent en topar contra el muntanyam que li barra el pas. Al ser núvols que estan a molta alçada solen il·luminar-se pels raigs solars quan sol encara està molt amagat, és aleshores que agafen unes coloracions molt intenses, sobresaturades, irreals, increïbles, espectaculars.  Albada del 11-N, la posta va ser igual o més d'espectacular però, aquell dia teníem feina a Bcn.  

divendres, 17 de novembre del 2017

Nit i dia



Quan fas fotografia nocturna amb una lluna força crescuda, per exemple per sobre del quart, pràcticament pots "diürnitzar" la imatge, aquesta gran il·luminació  de la lluna fa que l'aspecte del paisatge sigui semblant al que té quan és de dia.
L'exemple d'avui ha estat fortuït, es tracta d'un racó que hi ha al costat est de la carretera que porta fins el cap de Cavalleria (Menorca), la vaig fer pràcticament des del mateix punt en dos moments ben diferents i sense cap intencionalitat però, que ara serveix per explicar-ho. La primera és feta a la nit i amb una bona lluna (gibosa) i, la segona és just a la matinada, abasn de la sortida del sol. Quina us agrada més?   

dimecres, 15 de novembre del 2017

Llamp em mati !


Una de les expressions empordaneses que vaig aprendre de la boca d'una de les persones que més he apreciat, en Vicenç de Can Niceto, és la de "llamp em mati" i que ell pronunciava tot seguit "llampemmatic", mai més ho he sentit de cap altra persona, possiblement que es perdrà.
Quan hi ha tempestes soc bastant prudent, per no dir una paraula mal sonant que comença per "c "i acaba amb "t" .  Per altra banda m'atreuen molt les tempestes i més quan les pots veure a una certa distància de seguretat. Fa poc més d'una setmana unes fortes tempestes van escombrar la comarca, un dels nuclis més actius i potents es va ubicar davant del Cap de Creus, aleshores vaig pensar que "mal llamp em mati" aquest seria un bon lloc per intentar-ne caçar algun. Els primers varen caure per sobre del Cap Norfeu però, finalment vaig tenir la sort de captar aquesta preciositat. Un cop feta la captura vaig girar cua i cap a casa abans que un llamp em matés. 

dilluns, 13 de novembre del 2017

El General Blanc


Feia molt de temps que no teníem una tramuntana "heavy", d'aquelles que posa les coses al seu lloc, trenca branques, arrabassa arbres, tomba murs, doblega senyals de tràfic, fa trontollar edificis, etzètera. Estem al palau del vent, si ofereixes massa resistència perquè has crescut massa, t'arrabasso de soca-rel i tot arreglat, així és com actua ella, com un 155. Ha estat tan forta que el mar s'ha quedat blanc d'escuma, fins i tot a Port de la Selva l'anomenen el General Blanc, ells la veuen a venir de mar endins, des del Rosselló. Clica sobre la foto per veure-la gran.

dissabte, 11 de novembre del 2017

La mosca escorpí


Aquesta mosca que s'alimenta de dejeccions d'ocells i d'animals morts té dues característiques morfològiques que la fan inconfusible. La primera és el seu cap, el qual està format per un llarg "front", a la part de dalt i té les antenes i els ulls i a l'altre extrem les peces bucals però el que li dona nom comú a l'espècie és l'aparell en forma de pinça que tenen els mascles al final de l'abdomen i que fa pensar amb els escorpits. Als Aiguamolls el veiem a la primavera, té una sola generació, la foto es va fer a finals del mes d'abril. 

dijous, 9 de novembre del 2017

Cap Cavalleria II






En el segon lliurament de Menorca us mostro algunes imatges fetes a l'entorn immediat de la casa on ens v`rem hostatjar. De la primera imatge he demanar excuses perquè va quedar tallada per sota, com excusa puc exposar que era la primera foto feta del dia, acabava de despertar-me i no hi veia gaire, d'aquí el tall. També he posat a sota algunes fotos de la casa, la qual, ens va encantar i va ser el motiu que alguns de nosaltres no volguéssim allunyar-nos gaire d'ella. es diu Santa Teresa i és l'única casa que hi ha al cap de Cavalleria.