Una herència enverinada

El programa d'energia nuclear espanyol fou un regal enverinat del franquisme. Les companyies elèctriques van trobar al sud de Tarragona un lloc immillorable per concentrar bona part de les centrals nuclears espanyoles, trobant-se l'una de l'altra, Ascó i Vandellòs, a 45 quilòmetres de distància.

Aquest, era un territori amb un índex de població força baix, amb una població resignada a presenciar, amb un justificat complex d'inferioritat, com la resta del país es desenvolupava a una velocitat força més alta que ells. Aquestes terres els hi va tocar la "loteria de les nuclears", una riquesa de caràcter temporal, i amb algun que altre risc, com el "Txernòbil" amb la CN Vandellós I ara fa una quants anys.
Mai sabrem els operaris morts a conseqüència dels treballs que es fan en el seu interior, ni les fuites que s'han produït (o millor dit, que hagin sortit a la llum) en els recintes interiors i fins i tot fora d'ells, com la fuita de partícules a Ascó vora el 2007.
 Al final de la seva vida, allargada perillosament pels interessos de les empreses explotadores i dels seus alts directius, no sembla que puguin posar punt final a la seva activitat. Tanmateix, quan la gallina dels ous d'or mori, i Ascó i Vandellòs vegin com les vaques grasses desapareguin per sempre, sarcòfags de grans dimensions intentaran contenir perillosa radioactivitat pels segles dels segles... tota una herència enverinada per una població resignada, i que afortunadament sembla que va prenent consciència que si són "l'abocador de Catalunya", és que alguna cosa des de dins no es va fer bé en el seu moment. Esperem que lo riu vertebrador d'aquestes comarques consolidi la consciencia conservacionista majoritària que no hi va haver en aquella època.