Universos paral·lels?

Les antigues cultures, com ara van ser els grecs, es passaven moltes hores mirant el cel nocturn, l'investigaven i feien volar la seva imaginació, donaven nom a les constel·lacions descrites segons les formes que hi veien (pràcticament totes 88 que hi ha conserven el nom d'origen grec) .

Al Cap de Creus hi tenim un petit univers geològic ple de morfologies suggerents, una de les formes més abundant és la de drac però, el límit el posarà la nostra imaginació. En el seu centre tenim el Pla de Tudela, és aquí on s'hi concentra el major nombre de bèsties fantàstiques que han estat i són font d'inspiració d'artistes locals, tal i com va passar amb en Salvador Dalí.

Avui en dia molts de nosaltres tenim la ment segrestada per l'univers que ens ofereix internet i les infinites possibilitats que té el poder navegar en aquest ciberespai, ho podem fer en tot moment i qualsevol lloc que ens trobem. Tanmateix pot arribar al punt d'encegar-nos a les realitats que ens envolten i això no pot ser bo.
La d'avui és una foto denúncia d'aquest fet. El company Ricard observa el seu mòbil a cavall d'una bèstia fantàstica, un conill pegmatític! Es troba sota un mantell d'estels hivernals, en aquest mantell hi destaquen dues traces continues deixades pel pas d'uns satel·lits artificials..., molt possiblement de comunicacions. En aquesta instantànea veiem unes roques originades fa molts milions d'anys a quilòmetres de fondària i cobertes per un paisatge estelar travessat per enginys humans.
Les grans corporacions han dominat les diferents societats des de fa segles, ja siguin "corporacions" religioses, ja siguin polítiques o, ara en ple antropocè, les econòmiques. Estem preparats per fer un ús de les noves tecnologies sense acabar sent uns esclaus? Caldrà una contrarevolució tecnològica? el que si cal és començar a educar a les noves generacions en el seu ús "correcte". No us sembla?