Aquesta és una de les orquídies
més comunes, abundants i quasi pròpies de l'Empordà, es desenvolupa en terrenys
silicis per la qual cosa la trobem al nord-est del principat. Als Aiguamolls, Albera i Cap de Creus la
podem trobar a les closes dels aiguamolls, i també als més secs i salobres de la part litoral, també a les estepes dels aspres i terraprims, fins i
tot l'he vist en algun teulat vell!. Les
seves flors formen un amagatall perfecte que serveix de refugi als insectes en
les nits fredes de la primavera, tanmateix cal conèixer bé les mides abans d'entrar o pot ser el teu final.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
diumenge, 30 d’abril del 2017
dijous, 27 d’abril del 2017
Un clàssic, el lliri groc.
Als aiguamolls cada primavera esclata
la florida del lliri groc, ell està lligat als sòls inundats, corona de groc els
estanys i voreja els recs més fondals.
Per la meva part cada any intento
fotografiar-los i aquest any no podia ser menys. Com que estic en fase
multiexposició, avui us presento aquesta versió diferent a la dels altres anys. Sabeu com s'ha fet?
dimarts, 25 d’abril del 2017
I vàrem anar de marxa
A mig cami de la punta del cap comencem a veure com s'aixeca per l'horitzó la VL
Ubicats en un sortint dels penya-segats i a uns 100 metres de l'aigua busquem el centre de la VL
En aquesta ubicació puc utilitzar el 50 mm, encara que amb un 35 aniria molt millor
Observeu el detall dels dos estels (Lírides) que es van veure en aquells 30 segons que treballava el sensor
A 2/4 de cinc iniciem la tornada, n'hi ha que a les vuit van a un comiat de solter!
dilluns, 24 d’abril del 2017
Mar d'herba
Aquesta primera meitat de primavera ha resultat explosiva,
les closes són veritables mars d'herba amb pinzellades de groc intens de
lliris. Tot i aquesta ufanor, els nivells d'aigua estan baixant d'una forma
alarmant i si segueixen fent-ho, d'aquí quatre dies ho tindrem tot sec i alguns
organismes aquàtica no hauran pogut completar el seu cicle biològic. Espero que
m'equivoqui de ple.
Us deixo unes imatges d'un mateix cap vespre fetes al costat
d'un illot de lliris grocs i a on l'aigua bullia de caps grossos en plena fases
de creixement larvari.
dissabte, 22 d’abril del 2017
Explosions termonuclears
Diuen que la llum de les
estrelles són el resultat de les explosions termonuclears que hi ha en el seu
nucli que està compost majoritàriament d'hidrogen i heli i la llum de les quals viatja durant anys, segles, mil·lenis fins que la veiam nosaltres. La temperatura de les
mateixes es pot saber a partir del seu color, tal i com es pot apreciar en
aquestes traces que ha captat el sensor de la càmera després de 104 minuts
d'exposició. Les blaves són les més calentes, fins a uns 30.000 ºC i les vermelloses uns 3.000 ºC. Penseu que el sol
està a uns 5.560 i la seva llum és grogosa, està per la part baixa de l'escala
de temperatures.
Mirar el cel nocturn i
imaginar-se aquestes dades és fascinant i molt més si entrem amb les distàncies
a que es troben. Si una nit d'aquestes busquem estrelles brillants que apareixen
per l'est, trobarem a "Arcturus", la seva llum va ser emesa l'any
1982, no fa gaire, un altra estrella que veurem serà "Yed Prior" amb
una llum emesa el 1.846, quan es van iniciar les excavacions d'Empúries. També
veurem a "Antares" amb una llum que ha viatjat durant 553 anys, ens remuntem
com a data d'emissió al 1.464, al segle XV moment en que la plana de l'Empordà
era molt diferent a l'actual, l'estany de Castelló ocupava la gran majoria de
les terres més litorals, època d'extrema pobresa i on la gent moria de molt
jove de paludisme. Un altra estrella que apareix d'aquest costat és
"Deneb", amb aquesta ens hem de remuntar al 606 principis de l'edat
mitjana ! i així, podríem anar viatjant amb el temps fins traslladar-nos a
distàncies de milions d'anys, fins al mateix origen de l'univers,
"poc" després del Big-bang.
Tot aquest rotllo per mostrar-vos
aquestes traces d'estels captades des de l'eixida de casa, dijous al vespre, una nit freda de
primavera i just acabada una tramuntanada. Cada cop més la contaminació lumínica ens tapa la
llum d'un espectacle nocturn gratuït, llum fagocitada per la llum artificial però no
impossible de veure. Actualment tenim la tecnologia suficient (leds) per reduir
enormement aquesta contaminació lumínica, malauradament poca gent reivindica
aquest fet. Què us sembla si fem un Change.org per veure si algun partit polític se'n fa ressò i si posa a treballar?
divendres, 21 d’abril del 2017
Calvari pels pagesos, gaudi dels badocs
El vermell de les roselles és
absolutament captivador, aquest fet les fa una de les flors més populars de les nostres contrades. Les identifiquem clarament amb la primavera, amb la sortida de
la foscor del llarg hivern, amb l'allargament del dia, en definitiva, amb la bonança. Tots els badocs sortim al camp per presenciar
l'esclat d'aquiesta vida i mostrar-lo als més menuts de la casa.
A mi m'agraden perquè són unes flors que no es deixen tocar, la seva fragilitat fa que sigui inútil arrancar-les per dur-les cap a casa, cal que les disfrutem al camp, com sempre hauria de ser.
Seguint amb la fotografia
pictòrica, avui us deixo unes multiexposicions d'aquests ambients de sembrats
infestats d'aquesta "mala herba", ah! i perdoneu per la insistència amb aquest estil fotogràfic :-)
A mi m'agraden perquè són unes flors que no es deixen tocar, la seva fragilitat fa que sigui inútil arrancar-les per dur-les cap a casa, cal que les disfrutem al camp, com sempre hauria de ser.
dimecres, 19 d’abril del 2017
Variacions
dilluns, 17 d’abril del 2017
L'aligot i un nou llibre.
Un dels rapinyaires més comuns a casa nostra és l'aligot.
Tal i com s'assenyala en la nova"Guia de rapinyaires de Catalunya" de l'amic Àlex Ollé i d'en Fran Trabalon, "és el més familiar dels
rapinyaires de mida mitjana per a la gran majoria de gent, ja que és tolerant a
la presència humana". Aquesta és una guia
absolutament aconsellable per portar a la motxilla o tenir-la a mà en el moment
de l'aclariment dels dubtes en la identificació que ens puguin sorgir. Realment
és un luxe la gran quantitat de detalls que ens aporten a l'hora de la descripció
que fan de cada una de les espècies i tot amanit amb unes imatges de les
diferents morfologies dels plomatges de cada un dels rapinyaires que podem
veure al nostre país. Un excel·lent treball d'una gran qualitat científica
posat a l'abast de tothom.
dissabte, 15 d’abril del 2017
Torre Murnau
Continuant amb els experiments de la fotografia pictòrica
feta directament en càmera i sense software, avui he introduït un element
paisatgístic nou, una construcció.
Es tracta de la Torre Murnau, aquest lloc va ser construït
per l'exèrcit espanyol i durant molts anys els bons nois de la comarca hi
anaven a fer la mili, als altres, els enviaven força més lluny. Diuen que en
les seves terres constituïdes bàsicament per pastures es feia la cria de mulats
i cavalls.
dijous, 13 d’abril del 2017
Compte amb la ressaca
El final de la darrera llevantada ens va aportar unes onades molt fotogèniques. Aquestes imatges estan fetes a les Conques, just a tocar la Punta dels
Tres Pecats al Cap de Ras.
Bé, dir-vos com advertència que quan aneu a fer fotos per aquests racons amagats i sigui època de pluges, cal extremar les precaucions per dues raons, primer per la mala mar i segon per les esllavissades. Si el mar està picat, observeu la sèrie de les onades, aquestes sempre en tenen 3 a 4 de molt més grans que les altres i, cal estar més lluny del lloc on les grans arriben i, perquè? doncs perquè molt de tant en tant en pot arribar una que superi a les més grans. No ho dic de broma, fa poc va aparèixer el cos d'un company que el mar se'l va engolir en la llevantada de l'octubre de l'any passat i era un expert! També cal veure l'estabilitat del terreny. El dia que vaig fer aquesta foto el corriol d'accés a la "cala" es va esllavissar aquell mateix dia, van ser unes tones de roques i terra que van baixar uns quants metres. Les pluges fan incrementar molt el pes del terreny i quan aquest és inestable és molt fàcil que caigui. Dit això, us demano que no us quedeu al sofà de casa, que aixequeu el cul i disfruteu de la natura però, sempre observant l'entorn i pensant.
Bé, dir-vos com advertència que quan aneu a fer fotos per aquests racons amagats i sigui època de pluges, cal extremar les precaucions per dues raons, primer per la mala mar i segon per les esllavissades. Si el mar està picat, observeu la sèrie de les onades, aquestes sempre en tenen 3 a 4 de molt més grans que les altres i, cal estar més lluny del lloc on les grans arriben i, perquè? doncs perquè molt de tant en tant en pot arribar una que superi a les més grans. No ho dic de broma, fa poc va aparèixer el cos d'un company que el mar se'l va engolir en la llevantada de l'octubre de l'any passat i era un expert! També cal veure l'estabilitat del terreny. El dia que vaig fer aquesta foto el corriol d'accés a la "cala" es va esllavissar aquell mateix dia, van ser unes tones de roques i terra que van baixar uns quants metres. Les pluges fan incrementar molt el pes del terreny i quan aquest és inestable és molt fàcil que caigui. Dit això, us demano que no us quedeu al sofà de casa, que aixequeu el cul i disfruteu de la natura però, sempre observant l'entorn i pensant.
dimarts, 11 d’abril del 2017
Segona Via làctia 2017
Dissabte vaig comptar amb la col·laboració de dos companys
per fer la VL, no tenia gens clar que fos possible de fer-ho però ho havíem d'intentar. El problema era que la lluna s'amagava per ponent quan la claror del
sol ja començava a fer-se patent per l'est. Teníem pocs minuts per prémer el
disparador i poder-la captar. Amb el Ricard Llorente i en Guillem Arrufat, dos estudiant
universitaris assedegats de saber coses, vam organitzar una sortida mixta,
primer una sessió de fotografia nocturna i posteriorment enllaçàvem amb una
palejada amb caiac per veure com la primavera bull pels penya-segats del Cap de
Creus. La natura ens va oferir un espectacle com va ser l'albirament de l'àliga cuabarrada, el falcó peregrí, o trobar un niu de xoriguer en
ple penya-segat i també els nius de corbs marins emplomallats, tot això passava sobre
els nostres caps però, a sota del mar teníem un altre univers format per milers, millor dit, milions d'organismes gelatinosos (salpids) de morfologies sorprenents que ens robaven
l'atenció. Quina jornada! extenuant i a la vegada plena d'emocions.
diumenge, 9 d’abril del 2017
El puntillisme fotogràfic
La tècnica del puntillisme va néixer fa més d'un segle i és posterior al impressionisme. Són dos estils que
sempre m'han agradat molt, possiblement
perquè hi ha moltes obres on es capta l'essència del paisatge natural.
Els maldestres en l'art de la pintura tenim el recurs de la
fotografia per intentar imitar amb més o menys fortuna als mestres de la
pintura. En el cas d'avui són imitacions que no s'aproximen ni de bon tros a
aquest estil pictòric però, és un camí que vull explorar.
Intentar impressionar (captar) en el sensor l'essència de la natura em passa a la
primavera que junt amb la tardor, són unes estacions en que la paleta de colors
s'amplia molt. A la primavera apareixen tots "els colors del verd"
com deia en Raimon i, a la tardor tota la gama dels càlids, aleshores els paisatges es tranformen en taques de colors amb totes les tonailitats imaginables.
Per veure aquestes imatges s'ha de fer amb una "tècnica", caldrà que us fixeu durant dos o tres segons en un punt i
posteriorment ho veureu tot més clar.
divendres, 7 d’abril del 2017
Llum filtrada
Quan anem a fer fotografia del paisatge anem a captar la
llum, aquella llum de darrera hora que entra rasant i incideix sobre el
paisatge o els seus elements vestin-los d'una bellesa sublim.
Buscar motius per fotografiar pot resultar repetitiu quan ens movem pels mateixos indrets. Ho podem fer d'una forma premeditada tenint molt clar allò que fotografiarem però, també ens podem llençar a l'aventura i, esperar que un cop de sort ens regali un moment de llum inesperat, en un lloc poc rellevant com és el cas d'avui.
Buscar motius per fotografiar pot resultar repetitiu quan ens movem pels mateixos indrets. Ho podem fer d'una forma premeditada tenint molt clar allò que fotografiarem però, també ens podem llençar a l'aventura i, esperar que un cop de sort ens regali un moment de llum inesperat, en un lloc poc rellevant com és el cas d'avui.
dimecres, 5 d’abril del 2017
La primera del 2017
Fotografiar el cel nocturn és una passió i poder fer-ho quan
es veu la Via Làctia és una adicció. Havia somiat fer-la des de dins d'una cova i, al 2015 vaig aconseguir aquesta fita però, es veu que aquella no era la única que tenia relativament a l'abast i he tingut una segona oportunitat.
Aquesta darrera lluna creixent és la primera oportunitat per fer-ho el 2017 però, cal aixecar-se molt d'hora, molt d'hora. Ahir, abans d'anar a treballar vaig desplaçar-me fins una cavorca que feia poc havia descobert tot navegant amb el caiac, un lloc tan sols visible des del mar i, a la vegada de molt fàcil accés des de terra! mig minut a peu.
Amb aquesta foto comença la temporada de cacera de la VL,
espero poder tenir sort i trobar les nits fosques i netes de núvols per poder
anar als llocs que he programat al llarg d'aquests darrers mesos.
Aquesta darrera lluna creixent és la primera oportunitat per fer-ho el 2017 però, cal aixecar-se molt d'hora, molt d'hora. Ahir, abans d'anar a treballar vaig desplaçar-me fins una cavorca que feia poc havia descobert tot navegant amb el caiac, un lloc tan sols visible des del mar i, a la vegada de molt fàcil accés des de terra! mig minut a peu.
dilluns, 3 d’abril del 2017
Poti poti de les Fèroe
En aquesta entrada posaré les imatges que no han sortit en les anteriors i que podrien quedar condemnades a la foscor del disc dur. Començaré per aquest salt d'aigua, un de tants que hi ha a la vora de la carretera.
Aquests feroesos són nòrdics i molt calculadors, tot és molt equilibrat i fins i tot, un xic minimaliste però, de tant en tant els hi surt un gen perdut i tiren de "creativitat".:
Durant l'època d'abundància de recursos cal recollir i conservar, ho fan salant el bacallà i secant la carn en unes fresqueres anexades a les cases, normalment són de fusta.:
A la capital hi vàrem estar el mínim (un parell d'hores un dia de mil dimonis), dormiem en un barri perifèric.:
Durant l'època d'abundància de recursos cal recollir i conservar, ho fan salant el bacallà i secant la carn en unes fresqueres anexades a les cases, normalment són de fusta.:
La climatologia extrema amb precipitació continuada fa que les cases s'hagin de pintar, moltapart de la seva vida la passa en el seu interior, poder ens va faltar el contacte amb aquesta gent per fer rodó el viatge .:
Aquesta climatologia adversa que inicialment sembla jugar en contra nostra és la que ens va oferir moments de llum molt interessants.:
A la capital hi vàrem estar el mínim (un parell d'hores un dia de mil dimonis), dormiem en un barri perifèric.:
Per mi ha estat una gran sort haver pogut compartir aquest
viatge amb els amics Pepet, Arnau i Jordi, espero poder repetir-ne més d'un en
el futur. Gràcies mil!
dissabte, 1 d’abril del 2017
Esclat d'orquídies
O.tenthredinifera
O. sphegodes
O.sphegodes hipocromtica
B.robertiana
Aquests dies es poden veure les grans floracions d'orquídies
a l'Empordà, com que l'hivern ha estat força humit, aquestes tenen unes tiges
llargues i estirades com mai, les flors són del mateix tamany que sempre.
Us deixo una mostra de la cada cop més popular i coneguda B.
robertiana l'O. sphegodes i les primeres O. tentrhredinefera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)