En aquesta imatge vaig tenir la
gran sort d'agafar als que considero els dos més grans depredadors entre els més petits, una libèl·lula i una aranya. Els odonats en el seu estadi larvari que
és aquàtic, ja són uns bons depredadors, més d'un cop m'he trobat larves
d'odonats que havien caçat petits peixos i que se'ls cruspien, un insecte
caçant vertebrats! Us els imagineu si fossin gegantins? Els dissanyadors de monstres de Hollybood si que ho fan.
I que puc dir dels aràcnids? en
una entrada futura us explico una mica de que són capaços aquests caçadors de
vuit potes, tant sols dir que si peséssim les seves víctimes al llarg de
l'any en un prat d'una hectàrea i en condicions òptimes, sabeu de quan estaríem
parlant?.... doncs les estimacions fetes diuen que tones!
I com fas per a que el s odonats s'estén quiets?
ResponEliminaMatinant! al matí amb la temperatura baixa és el millor moment per fotografiar insectes, també cal anar fent una aproximació "reptiliana", cuidant molt de no fer moviments ràpids. Treballo a pols, sense trípode , ni flash, el que diriem un equip ultra-lleuger ;-)
EliminaMe fascinan estos pequeños "reactores", algunas especies son capaces de volar hasta siete mil km. sobre tierras y océanos. Por aquí ya se dejan ver unas pocas, pero será en verano cuando sean más visibles y haya más. Muchas mueren en la carretera, como tantos y tantos animales, una pena, la verdad.
ResponEliminaPreciosa tu libélula, no dudo de la paciencia que hay que tener para lograr una toma.
Gracias y un abrazo, Eduard
montserrat
La verdad que por las mañanas se dejan aproximar mucho, el rocío y la temperaturas bajas las mantiene muy quietas, éste sábado pasado se dejaban acariciar. un abrazo
Elimina