Han ignorat durant anys les decisions del nostre Parlament com si fos de fireta, fan befa constant de nosaltres i de tot el que és nostre, tancaran les nostres institucions i mitjans de comunicació per acollonir-nos, ens provocaran al carrer per infringir-nos càstigs dolorosos però, amb això ens fan més forts i, davant hi trobaran un poble organitzat, valent, resistent, obert, dialogant i alegrement combatiu, contra això no estan preparats, no tenen armes que ens puguin vèncer. Han perdut.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimecres, 27 de setembre del 2017
Aproximació a la fotografia pictòrica II
Han ignorat durant anys les decisions del nostre Parlament com si fos de fireta, fan befa constant de nosaltres i de tot el que és nostre, tancaran les nostres institucions i mitjans de comunicació per acollonir-nos, ens provocaran al carrer per infringir-nos càstigs dolorosos però, amb això ens fan més forts i, davant hi trobaran un poble organitzat, valent, resistent, obert, dialogant i alegrement combatiu, contra això no estan preparats, no tenen armes que ens puguin vèncer. Han perdut.
dilluns, 25 de setembre del 2017
Tot s'acaba
La llarga travessa del desert
estiuenc ha posat en estres a molts organismes vius del nostre territori,
alguns hi han deixat la pell, arbres, arbustos, aus, mamífers, insectes i tot un
llarg etcètera. La seva vida s'ha anat afeblint fins que han expirat però, res
ha estat en va, els seus cossos es degradaran i tornaran a integrar-se al cicle de la vida en
forma de nutrients i quan torni a arribar l'aigua nodridora l'explosió de vida
inundarà tots els paratges naturals. La imatge d'avui correspon a la "llauna" de la Rogera.
La nostra cultura està a prova
d'estiatges, de tempestes i de fredorades, quan les coses es posen malament hem
sabut enquistar-nos dins el nucli familiar hi allí hem conservat la nostra
identitat, tal i com ho fan els petits crustacis que habiten en els aiguamolls. Els catalans hem
sabut imitar a la mare natura i hem tingut la paciència i la constància per
esperar l'arribada de l'aigua nodridora que ens farà reviscolar fins que la
vida i l'alegria esclati i ens puguem sentir absolutament lliures com a poble. Els núvols negres
cobreixen el cel d'aquesta nostra terra, fan molt de soroll i fins i tot
impressionen però, després d'ells sabem que esclatarà la vida.
dissabte, 23 de setembre del 2017
Suspesos...
...en l'aire els núvols sovint són motiu en la fotografia
del paisatge, sempre ho diem, si no hi ha cel, no hi ha foto.
dijous, 21 de setembre del 2017
Tot es mou
Tot es mou i aquests dies tot s'accelera, espero i desitjo de tot cor que puguem veure el naixement de un nou dia per tot el nostre pais i la seva gent.
Captar el lent moviment dels
núvols pot donar resultats espectaculars, per la força visual d'aquestes traces
que deixen al cel, si aprofitem el
reflex que queda a l'aigua encara ho magnifiquem més i, si fem una composició
que resulti una mica explosiva, ho dic amb el sentit de la irradiació que
provoca una explosió, encara molt més vistós serà.
Aquell dia vaig fer una foto inicial de llarga exposició i quan em vaig adonar-me del moviment que hi havia en aquell cel, va ser aleshores quan vaig tornar a composar aprofitant el centre acolorit de la contaminació lumínica que hi havia al cel i la mata de lliris grocs per produir aquesta sensació de irradiació. Espero que us agradi!
Aquell dia vaig fer una foto inicial de llarga exposició i quan em vaig adonar-me del moviment que hi havia en aquell cel, va ser aleshores quan vaig tornar a composar aprofitant el centre acolorit de la contaminació lumínica que hi havia al cel i la mata de lliris grocs per produir aquesta sensació de irradiació. Espero que us agradi!
dimarts, 19 de setembre del 2017
Aproximació a la fotografia pictòrica
diumenge, 17 de setembre del 2017
Ara que s'acaba l'estiu
L'estiu és l'època en que
practico menys la fotografia de paisatge, el motiu està clar, la velocitat en que el sol es posa a la nostra vertical ens deixa pocs minuts per tenir llums agradablement càlides per fotografiar. Per un altre costat ens va bé, és com
un "kit-kat", un descans en que un es pot regenerar d'aquesta
obsessió de caçador de llums. De mica en
mica l'estiu avança i a partir de l'arribada de les tempestes de tarda, un
comença a animar-se i primer mira de reüll els celatges i posteriorment el
cuquet es desperta i inexorablement agafes l'equip per sortir novament de
cacera. Tant de bo tots els caçadors ho fossin de llums i no d'animals...
divendres, 15 de setembre del 2017
La guilla, aquell gran aliat
Aquesta primavera vaig fer una
entrada amb unes fotos similars a les d'avui però amb boira, abans que aquestes
fetes en ple sol es perdin en la foscor del disc dur us les mostro.
dimecres, 13 de setembre del 2017
Dues visions
Tot depèn dels ulls amb que es
miren les coses, aquesta diferència de la percepció dependrà de les capacitats cognitives
de cadascú de nosaltres. A una càmera li pots fer entendre/captar un mateix
paisatge de moltes maneres, tot dependrà de la configuració dels paràmetres que
li programis. L'entorn cultural ha de influenciar i molt, sobre la manera
d'entendre les coses, aquest entorn és modificable, està en "modus"
manual i, qui manipula els paràmetres culturals és qui pot fer veure les coses
de la vida d'una manera o d'altra.
En aquest cas que us mostro avui,
les dues fotos són del mateix paisatge que es veia des de l'eixida de casa, la
segona és com ho veuríem en "automàtic" i la primera, la de dalt, és
com ho veu la càmera quan la configuro al meu gust, com a manipulador/fotògraf
que soc del paisatge. Què perversos podem ser quan tenim a les nostres mans les variables d'entendre el món. En fotografia és molt honest dir com has fet la imatge, en aquest cas movent la càmera en horitzontal, en política és repeteix la mentida fins que sembli una veritat.
dilluns, 11 de setembre del 2017
Rescatada
dissabte, 9 de setembre del 2017
Les closes
Els prats de dall o closes poden ser usats
de diferents maneres, com a llocs de pastura i/o com a llocs de dall, tot
dependrà dels interessos del qui les mena. Els anys amb hiverns plujosos, igual
s'aprofita per fer-ne un dall primaveral i posteriorment són pasturades, en els
hiverns secs doncs poden ser aprofitades per pastures amb recs per inundació
periòdics, en definitiva hi ha unes quantes modalitats de gestió ramadera
d'aquests prats naturals que són una reserva biològica de primer ordre, tant
per les plantes que hi viuen, com pels animalons "no domèstics" que
hi pul·lulen, aquests els més interessants per mi. Indret aquest on hi
descobrirem tota una munió d'insectes.
Ara al setembre i després d'un
llarg i sec estiu, és un dels moments en que el seu aspecte és més
"lleig" , el prat que no ha estat regat està cremat pel sol i la
pinzellada de color la posa les patarres (Limonium sp.), per mi una de les
flors més boniques i que associo a aquests indrets a finals d'estiu.
dijous, 7 de setembre del 2017
Psicomotricitat fina
Quan veiem una teranyina ens sorprèn com de perfecta és, aquells
cercles concèntrics magistralment teixits per un artròpode que a la majoria de
la gent ens pot arribar a causar una fòbia intensa és una meravella de la natura, senzillament sembla que no pugui ser!
Observar com treballen a l'hora de teixir els seus paranys
és un exercici que la majoria de mortals no podem fer per manca de temps però,
que podria ser una teràpia per curar moltes de les afeccions que ens afecten
als "homo-stresatus" en que ens hem convertit.
dimarts, 5 de setembre del 2017
Resultat del concurs
Finalitzades les tretze setmanes
de joc de l'endevina qui és, ha arribat l'hora del recompte final, en l'esprint
final hi han arribat 4 concursants, els quals i des del primer dia han portat
un ritme de cursa molt fort, ells, han anat encertant una per una totes les
preguntes, en comú tenen la constància, la qual cosa els fa ser guanyadors,
aquesta és una virtut poc freqüent a dia d'avui. En segon lloc tenen en comú l'anhel
d'aprendre i això els farà uns triomfadors allà on es posin i en tercer lloc
tenen una estima pel mar producte d'aquesta actitud devant del desconegut.
Tots han fallat la mateixa
pregunta, era la pregunta que no era cap espècie de peix, cnidari, mol·lusc o crustaci,
era un ocell marí, la del corb marí emplomallat, aquí crec que us vaig pillar a
contrapeu, una mica de dolenteria per la meva part i una pregunta gens fàcil de respondre per la seva semblança de de les dues espècies presents. De fet vàrem començar amb preguntes de les espècies més comunes i
conegudes i ho hem anat complicant una mica més cap al final. La darrera
setmana pensava que l'espècie del peix que sortia no l'endevinaríeu i la vàrem clavar tots. Sou uns cracks!
Tal i com us he dit el regal serà
una ampliació d'una foto que hagi fet, al final el més important no és el premi
si no el que hem compartit tots plegats.
He d'agrair també alguns dels que m'han ajudat a aclarir algun dubte a l'hora de la determinació de les espècies, com ara són en Miquel Pontes i Josep Mª Dacosta de Marenostrum, l'Albert Ollé Callau i en Domènech Lloris que em van ajudar molt en una de les setmanes que al final vaig haver de treure una de les fotos ja que era molt difícil poder determinar amb exactitud l'espècie.
He d'agrair també alguns dels que m'han ajudat a aclarir algun dubte a l'hora de la determinació de les espècies, com ara són en Miquel Pontes i Josep Mª Dacosta de Marenostrum, l'Albert Ollé Callau i en Domènech Lloris que em van ajudar molt en una de les setmanes que al final vaig haver de treure una de les fotos ja que era molt difícil poder determinar amb exactitud l'espècie.
De tots quatre n'hi ha un que ha
tret un punt més que els altres, aquest ha estat en Lluc Ausellé amb 24 punts,
ell no és el primer any que participa i té les guies del Toni Llobet fetes
caldo de tant de consultar-les, felicitats, Lluc! Els altres tres amb 23 punts han
estat la Sara Vergonyòs, en Joan Basí i en Fran Masip però, el que us he dit,
per mi tots heu estat els guanyadors.
També vull agrair-vos la
participació de tots els altres. : Quim, Manel, Elena, Max, Guillem, Irene,
Joan, Artur, Rosa, Jordi, Mariona, Esther, Josep, Narcís, Miquel, Josep A.,
Antoni, Jordi G., Laia, Carles, Iu, Joan M., Diana, Júlia, Quirze, Quel, Joan
Josep, Biel i, Susi. A tots vosaltres gràcies per haver-hi estat i sento que
l'estiu sigui tant llarg.
diumenge, 3 de setembre del 2017
Evolució d'un crepuscle
Canon 17-40 f10, ISO200, 119s
Canon 17-40 f16 ISO100, 214s
Canon 17-40 f16 IS100, 141s
Canon 17-40 f14, ISO100, 81s
Aquest estiu ha estat molt difícil de fotografiar crepuscles de categoria, de fet ja és difícil que se'n succeeixin degut a l'estabilitat atmosfèrica que impera, degut a l'omnipresent anticicló centrat sobre els nostres caps. Tot i això, el mes de juliol ens en va regalar una posta de sol de primera categoria i que vaig publicar en AQUESTA entrada i, l'agost semblava que havia d'acomiadar-se en blanc però, aquest dijous 31 hi hagut una cua de front que ens ha ofert uns bons celatges per immortalitzar.
divendres, 1 de setembre del 2017
Tot té un final
Tot té un final i aquest estiu sortosament
sembla que comença a donar senyals de canvi. Segur que molts no són d'aquest
parer però, personalment és l'estació de l'any que menys m'agrada. És la més
dura en tots els sentits, la llum és massa dura, plana, no hi ha ombres, fa massa calor, s'escalfa el sensor i el cap, tot plegat fa que em senti esgotat, de fet a mi em serveix per fer
un kit-kat i canviar de registre.
Sortosament comencem a veure's
aquests senyals en el comportament de les aus migratòries, de fet des de finals
de juliol i principis d'agost comença el pas d'aus migratòries però, ara és quan
les més emblemàtiques es preparen pel gran viatge.
Avui us deixo unes imatges fetes
als aiguamolls, en els pocs estanys on encara hi ha una mica d'aigua, allí s'hi
concentren grans estols d'aus intentant endur-se al pap tot allò que els hi
pugui aportar una mica d'energia per aquesta gran volada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)