Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 27 de setembre del 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica II


Han ignorat durant anys les decisions del nostre Parlament com si fos de fireta, fan befa constant de nosaltres i de tot el que és nostre, tancaran les nostres institucions i mitjans de comunicació per acollonir-nos, ens provocaran al carrer per infringir-nos càstigs dolorosos però, amb això ens fan més forts i, davant hi trobaran un poble organitzat, valent, resistent, obert, dialogant i alegrement combatiu, contra això no estan preparats, no tenen armes que ens puguin vèncer. Han perdut.
I ara em direu que coi pinta aquesta foto amb tota aquesta "parrafada", doncs aquesta foto està feta en un bocí d'estany d'aquesta terra que és de les més belles, productives i diverses que conec i, que el sentiment de pertinença a una terra és dels més forts i inalienables que hi ha, és veritat o no?

dilluns, 25 de setembre del 2017

Tot s'acaba


La llarga travessa del desert estiuenc ha posat en estres a molts organismes vius del nostre territori, alguns hi han deixat la pell, arbres, arbustos, aus, mamífers, insectes i tot un llarg etcètera. La seva vida s'ha anat afeblint fins que han expirat però, res ha estat en va, els seus cossos es degradaran i tornaran a integrar-se al cicle de la vida en forma de nutrients i quan torni a arribar l'aigua nodridora l'explosió de vida inundarà tots els paratges naturals. La imatge d'avui correspon a la "llauna" de la Rogera. 
La nostra cultura està a prova d'estiatges, de tempestes i de fredorades, quan les coses es posen malament hem sabut enquistar-nos dins el nucli familiar hi allí hem conservat la nostra identitat, tal i com ho fan els petits crustacis que habiten en els aiguamolls. Els catalans hem sabut imitar a la mare natura i hem tingut la paciència i la constància per esperar l'arribada de l'aigua nodridora que ens farà reviscolar fins que la vida i l'alegria esclati i ens puguem sentir absolutament lliures com a poble. Els núvols negres cobreixen el cel d'aquesta nostra terra, fan molt de soroll i fins i tot impressionen però, després d'ells sabem que esclatarà la vida.


dissabte, 23 de setembre del 2017

Suspesos...




...en l'aire els núvols sovint són motiu en la fotografia del paisatge, sempre ho diem, si no hi ha cel, no hi ha foto. 

dijous, 21 de setembre del 2017

Tot es mou


Tot es mou i aquests dies tot s'accelera, espero i desitjo de tot cor que puguem veure el naixement de un nou dia per tot el nostre pais i la seva gent.
Captar el lent moviment dels núvols pot donar resultats espectaculars, per la força visual d'aquestes traces que deixen al cel,  si aprofitem el reflex que queda a l'aigua encara ho magnifiquem més i, si fem una composició que resulti una mica explosiva, ho dic amb el sentit de la irradiació que provoca una explosió, encara molt més vistós serà.
Aquell dia vaig fer una foto inicial de llarga exposició i quan em vaig adonar-me del moviment que hi havia en aquell cel, va ser aleshores quan vaig tornar a composar aprofitant el centre acolorit de la contaminació lumínica que hi havia al cel i la mata de lliris grocs per produir aquesta sensació de irradiació. Espero que us agradi!


dimarts, 19 de setembre del 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica


No ho havia provat encara de fer fotografia pictòrica amb animals. Divendres a la tarda no hi havia una llum especialment bona per fotografiar i va ser aleshores que se'm va acudir experimentar amb un grup de flamencs que hi havia a l'estany de Vilaut. M'agradaria saber la vostra opinió, per la meva part us mostro una de les imatges aconseguides que em fan més patxoca i que s'aproximen al que buscava. Aquí i sent una mica agosarat, voldria semblar-se a l'anomenat dibuix al carbonet. La imatge ha estat retallada d'un pla general del grup.

diumenge, 17 de setembre del 2017

Ara que s'acaba l'estiu



L'estiu és l'època en que practico menys la fotografia de paisatge, el motiu està clar, la velocitat en que el sol es posa a la nostra vertical ens deixa pocs minuts per tenir llums agradablement càlides per fotografiar. Per un altre costat ens va bé, és com un "kit-kat", un descans en que un es pot regenerar d'aquesta obsessió de caçador de llums.  De mica en mica l'estiu avança i a partir de l'arribada de les tempestes de tarda, un comença a animar-se i primer mira de reüll els celatges i posteriorment el cuquet es desperta i inexorablement agafes l'equip per sortir novament de cacera. Tant de bo tots els caçadors ho fossin de llums i no d'animals...

divendres, 15 de setembre del 2017

La guilla, aquell gran aliat





Aquesta primavera vaig fer una entrada amb unes fotos similars a les d'avui però amb boira, abans que aquestes fetes en ple sol es perdin en la foscor del disc dur us les mostro.

dimecres, 13 de setembre del 2017

Dues visions



Tot depèn dels ulls amb que es miren les coses, aquesta diferència de la percepció dependrà de les capacitats cognitives de cadascú de nosaltres. A una càmera li pots fer entendre/captar un mateix paisatge de moltes maneres, tot dependrà de la configuració dels paràmetres que li programis. L'entorn cultural ha de influenciar i molt, sobre la manera d'entendre les coses, aquest entorn és modificable, està en "modus" manual i, qui manipula els paràmetres culturals és qui pot fer veure les coses de la vida d'una manera o d'altra.
En aquest cas que us mostro avui, les dues fotos són del mateix paisatge que es veia des de l'eixida de casa, la segona és com ho veuríem en "automàtic" i la primera, la de dalt, és com ho veu la càmera quan la configuro al meu gust, com a manipulador/fotògraf que soc del paisatge. Què perversos podem ser quan tenim a les nostres mans les variables d'entendre el món.  En fotografia és molt honest dir com has fet la imatge, en aquest cas movent la càmera en horitzontal, en política és repeteix la mentida fins que sembli una veritat. 

dilluns, 11 de setembre del 2017

Rescatada




Tots tenim fotos guardades que no hem publicat, en el meu cas són imatges que no han complert les expectatives que un s'havia fet i les havia castigat a la foscor del disc dur. Aquestes ho són. En aquest cas, el que m'havia fallat era el cel i la manca d'un vent fort que desdibuixes el vermell de les roselles.  

dissabte, 9 de setembre del 2017

Les closes




Els prats de dall o closes poden ser usats de diferents maneres, com a llocs de pastura i/o com a llocs de dall, tot dependrà dels interessos del qui les mena. Els anys amb hiverns plujosos, igual s'aprofita per fer-ne un dall primaveral i posteriorment són pasturades, en els hiverns secs doncs poden ser aprofitades per pastures amb recs per inundació periòdics, en definitiva hi ha unes quantes modalitats de gestió ramadera d'aquests prats naturals que són una reserva biològica de primer ordre, tant per les plantes que hi viuen, com pels animalons "no domèstics" que hi pul·lulen, aquests els més interessants per mi. Indret aquest on hi descobrirem tota una munió d'insectes.  

Ara al setembre i després d'un llarg i sec estiu, és un dels moments en que el seu aspecte és més "lleig" , el prat que no ha estat regat està cremat pel sol i la pinzellada de color la posa les patarres (Limonium sp.), per mi una de les flors més boniques i que associo a aquests indrets a finals d'estiu. 

dijous, 7 de setembre del 2017

Psicomotricitat fina



Quan veiem una teranyina ens sorprèn com de perfecta és, aquells cercles concèntrics magistralment teixits per un artròpode que a la majoria de la gent ens pot arribar a causar una fòbia intensa és una meravella de la natura, senzillament sembla que no pugui ser!
Observar com treballen a l'hora de teixir els seus paranys és un exercici que la majoria de mortals no podem fer per manca de temps però, que podria ser una teràpia per curar moltes de les afeccions que ens afecten als "homo-stresatus" en que ens hem convertit.

dimarts, 5 de setembre del 2017

Resultat del concurs


Finalitzades les tretze setmanes de joc de l'endevina qui és, ha arribat l'hora del recompte final, en l'esprint final hi han arribat 4 concursants, els quals i des del primer dia han portat un ritme de cursa molt fort, ells, han anat encertant una per una totes les preguntes, en comú tenen la constància, la qual cosa els fa ser guanyadors, aquesta és una virtut poc freqüent a dia d'avui. En segon lloc tenen en comú l'anhel d'aprendre i això els farà uns triomfadors allà on es posin i en tercer lloc tenen una estima pel mar producte d'aquesta actitud devant del desconegut.
Tots han fallat la mateixa pregunta, era la pregunta que no era cap espècie de peix, cnidari, mol·lusc o crustaci, era un ocell marí, la del corb marí emplomallat, aquí crec que us vaig pillar a contrapeu, una mica de dolenteria per la meva part i una pregunta gens fàcil de respondre per la seva semblança de de les dues espècies presents. De fet vàrem començar amb preguntes de les espècies més comunes i conegudes i ho hem anat complicant una mica més cap al final. La darrera setmana pensava que l'espècie del peix que sortia no l'endevinaríeu  i la vàrem clavar tots. Sou uns cracks!
Tal i com us he dit el regal serà una ampliació d'una foto que hagi fet, al final el més important no és el premi si no el que hem compartit tots plegats.
He d'agrair també alguns dels que m'han ajudat a aclarir algun dubte a l'hora de la determinació de les espècies, com ara són en Miquel Pontes i Josep Mª Dacosta de Marenostrum, l'Albert Ollé Callau i en Domènech Lloris que em van ajudar molt en una de les setmanes que al final vaig haver de treure una de les fotos ja que era molt difícil poder determinar amb exactitud l'espècie.
De tots quatre n'hi ha un que ha tret un punt més que els altres, aquest ha estat en Lluc Ausellé amb 24 punts, ell no és el primer any que participa i té les guies del Toni Llobet fetes caldo de tant de consultar-les, felicitats, Lluc! Els altres tres amb 23 punts han estat la Sara Vergonyòs, en Joan Basí i en Fran Masip però, el que us he dit, per mi tots heu estat els guanyadors.
També vull agrair-vos la participació de tots els altres. : Quim, Manel, Elena, Max, Guillem, Irene, Joan, Artur, Rosa, Jordi, Mariona, Esther, Josep, Narcís, Miquel, Josep A., Antoni, Jordi G., Laia, Carles, Iu, Joan M., Diana, Júlia, Quirze, Quel, Joan Josep, Biel i, Susi. A tots vosaltres gràcies per haver-hi estat i sento que l'estiu sigui tant llarg. 

diumenge, 3 de setembre del 2017

Evolució d'un crepuscle

Canon 17-40 f10, ISO200, 119s
Canon 17-40 f16 ISO100, 214s
Canon 17-40 f16 IS100, 141s
Canon 17-40 f14, ISO100, 81s

Aquest estiu ha estat molt difícil de fotografiar crepuscles de categoria, de fet ja és difícil que se'n succeeixin degut a l'estabilitat atmosfèrica que impera, degut a l'omnipresent anticicló centrat sobre els nostres caps. Tot i això, el mes de juliol ens en va regalar una posta de sol de primera categoria i que vaig publicar en AQUESTA entrada i, l'agost semblava que havia d'acomiadar-se en blanc però, aquest dijous 31 hi hagut una cua de front que ens ha ofert uns bons celatges per immortalitzar.
Us presento quatre instants diferents d'aquella tarda ordenats de forma inversa. Per obtenir aquests resultats he jugat amb els temps d'exposició i el cel canviant que hi havia a darrera hora del dia. Com podeu veure els resultats poden ser ben diferents segons la configuració de la càmera i amb una bona ajuda del cel. Va ser un crepuscle que va començar ben gris i el color va aparèixer al final, fins i tot, en la darrera foto del capvespre que és la primera, hi ha una pinzellada de color taronja que és la contaminació lumínica de Figueres.  

divendres, 1 de setembre del 2017

Tot té un final




Tot té un final i aquest estiu sortosament sembla que comença a donar senyals de canvi. Segur que molts no són d'aquest parer però, personalment és l'estació de l'any que menys m'agrada. És la més dura en tots els sentits, la llum és massa dura, plana, no hi ha ombres, fa massa calor, s'escalfa el sensor i el cap, tot plegat fa que em senti esgotat, de fet a mi em serveix per fer un kit-kat i canviar de registre.  
Sortosament comencem a veure's aquests senyals en el comportament de les aus migratòries, de fet des de finals de juliol i principis d'agost comença el pas d'aus migratòries però, ara és quan les més emblemàtiques es preparen pel gran viatge.
Avui us deixo unes imatges fetes als aiguamolls, en els pocs estanys on encara hi ha una mica d'aigua, allí s'hi concentren grans estols d'aus intentant endur-se al pap tot allò que els hi pugui aportar una mica d'energia per aquesta gran volada.