Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Arrossars de Riumors


Possiblement els arrossars ubicats més al nord de casa nostra i també els més allunyats de la costa. Aquest any més de nou-centes hectàrees s'han dedicat al cultiu, aquest antic cultiu va arribar a l'Empordà fa segles i la superfície que s'hi ha dedicat ha anat oscil·lant tot depenen de l'època. Quan hi havia gana se'n cultiva més que en àpoques de bonança.
Ara estem a poques setmanes del inici de la sega i és per això que he volgut dedicar-li una entrada a aquestes camps amagats dins del municipi de Riumors, indret que molt poca gent coneix per trobar-se allunyat de les vies de comunicació més importants.   

dissabte, 28 d’octubre del 2017

Eclipsi pels pèls


El set d'agost hi va haver un eclipsi de lluna que tan sols es va poder veure la part final del mateix, tot i estar treballant a aquella hora em trobava al camp, concretament a la zona dels arrossars de Pals. Per si es donés el cas em vaig emportar la càmera al sarró i just quan estàvem acabant la feina va aparèixer ella amb tota la seva esplendor, arran de l'horitzó, just per sobre dels arrossars que se'n anaven a dormir.

dijous, 26 d’octubre del 2017

Temps de bolets


Som gent pacífica i ens agraden els bolets, si, si, els bolets comestibles no els altres, encara que hi ha dies que en repartiries més d'un de bolet.  
A la natura hi ha organismes que ajuden a la descomposició de la matèria orgànica, ells s'alimenten d'aquestes substancies que composaven altres organismes per viure i els transformen en substancies absorbibles per les plantes. Una gran varietat de fongs, bacteris, insectes, etc. fan aquesta funció.
Al final de l'estiu quan s'ha acabat l'època de màxima producció arriba l'hora de fer neteja i comença l'activitat dels descomponedors, ves al camp i ho podràs observar.
No tinc ni la més remota idea de quin "microfong", si és que el podem considerar així, és el que perfila de blanc les fulles i branquillons en descomposició d'aquesta forma tan ordenada. quan vaig fer aquesta foto era molt d'hora i hi havia poca llum, tres hores més tard, quan hi vaig tornar els fongs ja havien madurat, més tard es descompondrà per alliberar les seves espores, una fructificació molt efímera (2a imatge).   


dimarts, 24 d’octubre del 2017

Fauna matinera






Aquesta setmana passada vaig tenir un incident amb la càmera, va anar a fer un vol tot lliscant del trípode i tot per no estar ben ancorada. Se'n va anar rodolant per unes roques fins on trencaven les onades, finalment qui va rebre més fort va ser l'objectiu de fer paisatge, el 17-40 mm!. El consol és que hagués pogut ser mooolt pitjor.

Aquest dissabte no me'n he pogut estar i he agafat la càmera amb el 70-200 i el macro i he sortit a punta de dia, inicialment amb el tele muntat m'he sentit molt estrany però encara hi hagut sort amb algunes bestioletes, daines, ciclistes, carb marí i posteriorment una mica de macro. Ara és el que toca fins que arribin els reis. 

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Llums i colors de tardor





Ens varen ensenyar i encara avui se'ns mostra que el color de tardor és aquell que apareix quan les fulles se'ls hi degrada el verd de la clorofil·la i apareixen els caratenoids, els grocs de les xantofil·les i els taronges dels carotens, i si a sobre ho amanim amb la llum del sol que en aquesta època ja és més càlida, ens poden aparèixer unes paletes de tonalitats sublims. Malauradament nosaltres estem en una zona on hi domina la fulla perenne i per trobar aquests colors tenim dues opcions, o ens enfilem al cap d'amunt de l'Albera o les Salines, per dir dos dels llocs més propers o ens en anem a qualsevol plantació silvícola de les ribes del Ter. Les imatges que avui us presento són d'un passeig per les arbredes de Bordils i Sant Joan de Mollet. 

divendres, 20 d’octubre del 2017

Tot depèn de com es miri



Aquests dies de tardor amb l'anticicló fent la guitza (fins ahir), és realment un martiri poder fotografiar el paisatge degut a l'absència de cels interessants. Tot i això, podem intentar fer un exercici per fer coses noves amb aquesta gran eina que és la càmera, molts d'aquests efectes es poden fer amb un programa de retoc fotogràfic, fins i tot amb filtres preestablerts però, a mi el que m'agrada és estar al camp amb la càmera i no davant l'ordinador ;-)
Avui us presento unes imatges fetes en un camí arbrat, les dues primeres és fàcil de saber com s'han fet, sobretot la segona. Les altres dues també tenen el seu "truquillo", una és fàcil de veure però, la darrera que la podríem titular "esquitxos de llum", pot ser més complicat d'endevinar. Tenen en comú que s'han fet a baixa velocitat i movent la càmera.
Us proposo un joc, digueu-me el moviment que s'ha aplicat a la càmera per poder obtenir cada una de les imatges. 


dimecres, 18 d’octubre del 2017

Matinades nocturnes


Ara és el moment en que si matines una mica tens l'oportunitat de veure el cel nocturn i també pots aprofitar més el dia. Aquests dies anticiclònics hi ha la possibilitat de que es formin boires, les quals, amaguen la contaminació lumínica de la plana i, tot i haver lluna que es menja la llum dels estels, un pot gaudir de la fotografia del paisatge nocturn.
En  la primera imatge que us mostro avui us vull fer notar que s'hi veu l'estació Espaial Internacional (?) que és la línea blanca situada a la part superior dreta de la imatge, la qual, s'ha produït pel reflex dels panells solars. També es veu la galàxia d'Andròmeda al centre de la imatge i a dalt de tot i una mica a l'esquerra les Plèiades.



dilluns, 16 d’octubre del 2017

Senill


S'anomena senill, senyis, senís, al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau (baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO). Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en càmera. Espero que us agradi. 

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Tornarà a lluir el sol


Escric aquestes quatre ratlles el 10 d'octubre a mitja tarda, d'aquí uns minuts hi ha la compareixença del President, la imatge és del matí del dia de l'aturada general, durant uns minuts vaig poder-me concentrar en captar aquestes primeres llums.
Tan sols dir-vos que els sentiments no es roben, ni s'anul·len, ni es fan desaparèixer. La bellesa d'aquest paisatge que surt de la nit  i s'il·lumina pel sol matiner, és excels, i més en aquesta hora que domina la penombra. La nostra llum no s'apagarà per molt que alguns ho intentin. Estem condemnats a ser el que som, un poble composat per gens vinguts d'arreu i, amb una identitat forjada a cop de tramuntanades eixugadores i llevantades nodridores. No podran fer-nos desaparèixer per molt que ho intentin.  

dijous, 12 d’octubre del 2017

Mai ho has estat festiu


Mai ho has estat i mai ho seràs la meva festa. Quan vaig començar a treballar, ara fa una pila d'anys, sempre treballàvem el 12 d'octubre, era una mena de protesta que fèiem amb els companys de la feina, això tant sols ho fem els catalans i els japonesos, protestar treballant.
Durant una dècada vaig tenir la sort de col·laborar en uns projectes de desenvolupament internacional a Centre Amèrica, concretament a Nicaragua.  Allí hi vaig aprendre molt, hi anava a passar les vacances de cada any, érem molts els que hi vàrem viatjar i ningú tornava indiferent, és més, aquelles brigades han marcat la manera de veure el món i la vida a la majoria dels seus integrants.
Una de les coses que vàrem copsar era el mal que va fer la colonització espanyola en aquelles terres, perquè comporta una desculturalització absoluta. Molts dels indígenes que s'hi van resistir van ser passats a sang i foc i, els que van sobreviure, van ser despullats de tots els trets culturals que els hi eren propis. Aquest fet, entre altres, és el que va enfonsar molts d'aquells pobles en la més absoluta misèria econòmica i humana.  Un poble que ha quedat desproveït del bagatge cultural no té futur. Em refereixo als coneixements dels cicles per poder cultivar la terra, de les varietats vegetals agrícoles i medicinals, de la seva història ancestral, i de tantes coses que van ser aniquilades pels conqueridors i que representen la identitat i el bagatge per la supervivència.
Aquesta tàctica encara roman activa a dia d'avui, ho veiem amb el tracte que ens ofereixen, no hi ha cap dubte que com a conquerits ens tracten. Encara que tard o d'hora aquesta colònia s'alliberarà del jou. Això ho hem de tenir molt clar.

dimarts, 10 d’octubre del 2017

Mirant el mar


Diuen que la contemplació del mar relaxa però això no sempre passa. Hi ha dies que per molt bassa d'oli que sigui sempre hi haurà un micro-onatge que la pertorbarà a l'igual que hi ha dies que saltes a la més mínima. El sol sortirà  i il·luminarà amb força aquesta terra ferma.

dilluns, 9 d’octubre del 2017

Fotografia pictòrica IV (fauna)






Aquests darrers dies he estat molt torbat, com tots suposo, això suposa una greu dificultat per la concentració, fins al punt de no poder posar en pràctica aquesta afició que és la fotografia. L'únic que he pogut fer és baixar, visc a Vilajuïga, una i altra vegada fins l'estany de Vilaüt i intentar captar alguna cosa, l'únic que m'he atrevit és a transgredir fotogràficament parlant.
Aquesta alteració psíquica l'he aplicat de forma física a l'acte de prémer el disparador i sostenir la càmera i aquests són els resultats que avui us mostro. Espero que no us enfadeu amb mi.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

Caues, lluna plena i basílica

Clika la imatge per veure-la més gran

L'altre dia vaig tenir l'honor de conèixer al mestre Lluis Roura tot fotografiant la lluna plena. Feia temps que perseguia aquesta imatge i he de dir que el dia abans ja se'm va avançar el mestre. He admirat des de fa molts anys la seva obra, m'agrada la visió que té dels paisatges empordanesos  i ara que ell s'ha quedat abduït per la fotografia, l'hi he ofert ajudar-lo amb allò que bonament pugui. ;-) 

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Fotografia pictòrica III

Perseguint l'efecte pictòric en la fotografia cal posar-hi una mica de tècnica i molta experimentació, cal provar, cal trencar o transgredir les regles fotogràfiques que ens lliguen. La foto d'avui és una multiexposició amb moviment, el resultat final s'aproxima a l'objectiu d'aconseguir una imatge pictòrica.