Possiblement els arrossars
ubicats més al nord de casa nostra i també els més allunyats de la costa. Aquest
any més de nou-centes hectàrees s'han dedicat al cultiu, aquest antic cultiu va
arribar a l'Empordà fa segles i la superfície que s'hi ha dedicat ha anat
oscil·lant tot depenen de l'època. Quan hi havia gana se'n cultiva més que en
àpoques de bonança.
Ara estem a poques setmanes del
inici de la sega i és per això que he volgut dedicar-li una entrada a aquestes
camps amagats dins del municipi de Riumors, indret que molt poca gent coneix
per trobar-se allunyat de les vies de comunicació més importants.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dilluns, 30 d’octubre del 2017
dissabte, 28 d’octubre del 2017
Eclipsi pels pèls
El set d'agost hi va haver un
eclipsi de lluna que tan sols es va poder veure la part final del mateix, tot i
estar treballant a aquella hora em trobava al camp, concretament a la zona dels
arrossars de Pals. Per si es donés el cas em vaig emportar la càmera al sarró i
just quan estàvem acabant la feina va aparèixer ella amb tota la seva
esplendor, arran de l'horitzó, just per sobre dels arrossars que se'n anaven a
dormir.
dijous, 26 d’octubre del 2017
Temps de bolets
Som gent pacífica i ens agraden
els bolets, si, si, els bolets comestibles no els altres, encara que hi ha dies que en repartiries
més d'un de bolet.
A la natura hi ha organismes que
ajuden a la descomposició de la matèria orgànica, ells s'alimenten d'aquestes
substancies que composaven altres organismes per viure i els transformen en
substancies absorbibles per les plantes. Una gran varietat de fongs,
bacteris, insectes, etc. fan aquesta funció.
Al final de l'estiu quan s'ha acabat l'època de màxima producció arriba l'hora de fer neteja i comença l'activitat dels descomponedors, ves al camp i ho podràs observar.
No tinc ni la més remota idea de
quin "microfong", si és que el podem considerar així, és el que
perfila de blanc les fulles i branquillons en descomposició d'aquesta forma tan
ordenada. quan vaig fer aquesta foto era molt d'hora i hi havia poca llum, tres
hores més tard, quan hi vaig tornar els fongs ja havien madurat, més tard es descompondrà per alliberar les seves espores, una fructificació molt efímera (2a imatge). Al final de l'estiu quan s'ha acabat l'època de màxima producció arriba l'hora de fer neteja i comença l'activitat dels descomponedors, ves al camp i ho podràs observar.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
Fauna matinera
Aquesta setmana passada vaig
tenir un incident amb la càmera, va anar a fer un vol tot lliscant del trípode i tot per no estar ben ancorada. Se'n va anar rodolant per unes roques fins on trencaven
les onades, finalment qui va rebre més fort va ser l'objectiu de fer paisatge, el 17-40 mm!. El consol és que hagués pogut ser mooolt
pitjor.
Aquest dissabte no me'n he pogut
estar i he agafat la càmera amb el 70-200 i el macro i he sortit a punta de
dia, inicialment amb el tele muntat m'he sentit molt estrany però encara hi hagut sort amb algunes bestioletes, daines, ciclistes, carb marí i posteriorment una mica de macro. Ara és el
que toca fins que arribin els reis.
diumenge, 22 d’octubre del 2017
Llums i colors de tardor
Ens varen ensenyar i encara avui
se'ns mostra que el color de tardor és aquell que apareix quan les fulles se'ls
hi degrada el verd de la clorofil·la i apareixen els caratenoids, els grocs de
les xantofil·les i els taronges dels carotens, i si a sobre ho amanim amb la
llum del sol que en aquesta època ja és més càlida, ens poden aparèixer unes
paletes de tonalitats sublims. Malauradament nosaltres estem en una zona on hi
domina la fulla perenne i per trobar aquests colors tenim dues opcions, o ens
enfilem al cap d'amunt de l'Albera o les Salines, per dir dos dels llocs més
propers o ens en anem a qualsevol plantació silvícola de les ribes del Ter. Les
imatges que avui us presento són d'un passeig per les arbredes de Bordils i
Sant Joan de Mollet.
divendres, 20 d’octubre del 2017
Tot depèn de com es miri
Aquests dies de tardor amb
l'anticicló fent la guitza (fins ahir), és realment un martiri poder fotografiar el
paisatge degut a l'absència de cels interessants. Tot i això, podem intentar
fer un exercici per fer coses noves amb aquesta gran eina que és la càmera, molts
d'aquests efectes es poden fer amb un programa de retoc fotogràfic, fins i tot
amb filtres preestablerts però, a mi el que m'agrada és estar al camp amb la càmera
i no davant l'ordinador ;-)
Avui us presento unes imatges fetes en un camí arbrat, les dues primeres és fàcil de saber com
s'han fet, sobretot la segona. Les altres dues també tenen el seu "truquillo",
una és fàcil de veure però, la darrera que la podríem titular "esquitxos
de llum", pot ser més complicat d'endevinar. Tenen en comú que s'han fet a
baixa velocitat i movent la càmera.
Us proposo un joc, digueu-me el
moviment que s'ha aplicat a la càmera per poder obtenir cada una de les
imatges. dimecres, 18 d’octubre del 2017
Matinades nocturnes
Ara és el moment en que si matines una mica tens l'oportunitat de veure el cel nocturn i també pots aprofitar més el dia. Aquests dies anticiclònics hi ha la possibilitat de que es formin boires, les quals, amaguen la contaminació lumínica de la plana i, tot i haver lluna que es menja la llum dels estels, un pot
gaudir de la fotografia del paisatge nocturn.
En la primera imatge que us mostro avui us vull fer
notar que s'hi veu l'estació Espaial Internacional (?) que és la línea blanca
situada a la part superior dreta de la imatge, la qual, s'ha produït pel reflex
dels panells solars. També es veu la galàxia d'Andròmeda al centre de la imatge
i a dalt de tot i una mica a l'esquerra les Plèiades.
dilluns, 16 d’octubre del 2017
Senill
S'anomena senill, senyis, senís,
al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per
aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot
coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau
(baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de
sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els
quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien
espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en
forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi
havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO).
Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una
imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en
càmera. Espero que us agradi.
dissabte, 14 d’octubre del 2017
Tornarà a lluir el sol
Escric aquestes quatre ratlles el
10 d'octubre a mitja tarda, d'aquí uns minuts hi ha la compareixença del
President, la imatge és del matí del dia de l'aturada general, durant uns
minuts vaig poder-me concentrar en captar aquestes primeres llums.
Tan sols dir-vos que els
sentiments no es roben, ni s'anul·len, ni es fan desaparèixer. La bellesa
d'aquest paisatge que surt de la nit i s'il·lumina
pel sol matiner, és excels, i més en aquesta hora que domina la penombra. La
nostra llum no s'apagarà per molt que alguns ho intentin. Estem condemnats a
ser el que som, un poble composat per gens vinguts d'arreu i, amb una identitat
forjada a cop de tramuntanades eixugadores i llevantades nodridores. No podran
fer-nos desaparèixer per molt que ho intentin.
dijous, 12 d’octubre del 2017
Mai ho has estat festiu
Mai ho has estat i mai ho seràs
la meva festa. Quan vaig començar a treballar, ara fa una pila d'anys, sempre treballàvem
el 12 d'octubre, era una mena de protesta que fèiem amb els companys de la
feina, això tant sols ho fem els catalans i els japonesos, protestar treballant.
Durant una dècada vaig tenir la
sort de col·laborar en uns projectes de desenvolupament internacional a Centre
Amèrica, concretament a Nicaragua. Allí
hi vaig aprendre molt, hi anava a passar les vacances de cada any, érem molts
els que hi vàrem viatjar i ningú tornava indiferent, és més, aquelles brigades
han marcat la manera de veure el món i la vida a la majoria dels seus
integrants.
Una de les coses que vàrem copsar
era el mal que va fer la colonització espanyola en aquelles terres, perquè
comporta una desculturalització absoluta. Molts dels indígenes que s'hi van
resistir van ser passats a sang i foc i, els que van sobreviure, van ser
despullats de tots els trets culturals que els hi eren propis. Aquest fet,
entre altres, és el que va enfonsar molts d'aquells pobles en la més absoluta
misèria econòmica i humana. Un poble que
ha quedat desproveït del bagatge cultural no té futur. Em refereixo als coneixements
dels cicles per poder cultivar la terra, de les varietats vegetals agrícoles i
medicinals, de la seva història ancestral, i de tantes coses que van ser
aniquilades pels conqueridors i que representen la identitat i el bagatge per
la supervivència.
Aquesta tàctica encara roman
activa a dia d'avui, ho veiem amb el tracte que ens ofereixen, no hi ha cap
dubte que com a conquerits ens tracten. Encara que tard o d'hora aquesta
colònia s'alliberarà del jou. Això ho hem de tenir molt clar.dimarts, 10 d’octubre del 2017
Mirant el mar
dilluns, 9 d’octubre del 2017
Fotografia pictòrica IV (fauna)
Aquests darrers dies he estat
molt torbat, com tots suposo, això suposa una greu dificultat per la
concentració, fins al punt de no poder posar en pràctica aquesta afició que és
la fotografia. L'únic que he pogut fer és baixar, visc a Vilajuïga, una i altra
vegada fins l'estany de Vilaüt i intentar captar alguna cosa, l'únic que m'he
atrevit és a transgredir fotogràficament parlant.
Aquesta alteració psíquica l'he
aplicat de forma física a l'acte de prémer el disparador i sostenir la càmera i
aquests són els resultats que avui us mostro. Espero que no us enfadeu amb mi.
diumenge, 8 d’octubre del 2017
Caues, lluna plena i basílica
Clika la imatge per veure-la més gran
L'altre dia vaig tenir l'honor de conèixer al mestre Lluis Roura tot fotografiant la lluna plena. Feia temps que perseguia aquesta imatge i he de dir que el dia abans ja se'm va avançar el mestre. He admirat des de fa molts anys la seva obra, m'agrada la visió que té dels paisatges empordanesos i ara que ell s'ha quedat abduït per la fotografia, l'hi he ofert ajudar-lo amb allò que bonament pugui. ;-)
dissabte, 7 d’octubre del 2017
Fotografia pictòrica III
Perseguint l'efecte pictòric en
la fotografia cal posar-hi una mica de tècnica i molta experimentació, cal
provar, cal trencar o transgredir les regles fotogràfiques que ens lliguen. La
foto d'avui és una multiexposició amb moviment, el resultat final s'aproxima a
l'objectiu d'aconseguir una imatge pictòrica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)