Escric aquestes quatre ratlles el
10 d'octubre a mitja tarda, d'aquí uns minuts hi ha la compareixença del
President, la imatge és del matí del dia de l'aturada general, durant uns
minuts vaig poder-me concentrar en captar aquestes primeres llums.
Tan sols dir-vos que els
sentiments no es roben, ni s'anul·len, ni es fan desaparèixer. La bellesa
d'aquest paisatge que surt de la nit i s'il·lumina
pel sol matiner, és excels, i més en aquesta hora que domina la penombra. La
nostra llum no s'apagarà per molt que alguns ho intentin. Estem condemnats a
ser el que som, un poble composat per gens vinguts d'arreu i, amb una identitat
forjada a cop de tramuntanades eixugadores i llevantades nodridores. No podran
fer-nos desaparèixer per molt que ho intentin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada