Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 30 de novembre del 2017

Foc a les closes


Els dies amb manca de cels que immortalitzar cal afilar la imaginació. Una tarda de cel planer i insípid passejava per les closes, el terra s'havia convertit en una catifa de fulles i branquillons cruixents, també hi havia arbres caiguts pels tramuntanals. Ja de tornada i amb la tarja buida de imatges però, impressionat per la situació post temporal de tramuntana, vaig veure la filera d'arbres que tapava la posta de sol i vaig pensar que podia reflectir aquesta sensació de desastre tot evocant un incendi que no era. 

dimecres, 29 de novembre del 2017

l'Illa petita




Aquest és un dels llocs que més m'agrada anar però, que no freqüento molt per no  gastar-lo, de fet ara feia molts mesos que no hi anava. Aquestes fotos m'han servit per provar el nou objectiu que haurà de substituir l'anterior que es va "suïcidar". No he pogut esperar a reis per tenir-lo i estar sense fotografiar els paisatges de tardor. 

dimarts, 28 de novembre del 2017

Montseny, perquè no?




Al tenir la sort d'estar en una zona força privilegiada paisatgísticament parlant, em fa mandra d'anar a visitar altres llocs icònics de la fotografia del paisatge gironí, com ara és la Costa Brava sud o el Montseny per senyalar-ne un parell d'ells.
L'altre dia aprofitant una trobada amb uns companys al peu del massís del Montseny, ens vàrem escapar amb un d'ells, en Pepet. Vàrem pujar a Santa Fe i el Turó de l'Home però, en veure la quantitat de gent que hi havia vàrem girar cua i buscar un lloc indeterminat de la carretera per esplaiar-nos amb la nostra afició, l'únic requeriment era que tingués una bona orientació. La sort va ser que la boira alta se'ns va tirar a sobre tot embolcallant-nos i posteriorment va deixar veure el sol ponent. Aquelles llums de tarda filtrades van ser tot un poema visual. 

dilluns, 27 de novembre del 2017

Boires a la basílica


Pràcticament en una setmana vaig poder fer dues imatges especials de la basílica de Castelló d'Empúries, la primera va ser amb la lluna plena i la segona ha estat aquesta altra imatge que va coincidir amb un fort anticicló el qual, va generar unes boires matinals. Aquell cap de setmana es celebrava la Ruta de l'Art a Castelló d'Empúries i, hi havia més il·luminació de la que normalment hi ha durant la nit, aquest fet junt amb l'efecte que de la boira, va donar aquest resultat. Espero que sigui dels vostre gust. 

dissabte, 25 de novembre del 2017

Vinyes Mortes



Aquest és un dels dolmens amb millor accés que tenim a Vilajuïga i un dels més fotografiats, es troba a tocar de la carretera que puja del poble per anar a Sant Pere de Roda.
L'he fotografiat forces vegades, l'altre dia li vaig  dedicar una altra sessió i aquests són els resultats.  

dijous, 23 de novembre del 2017

El mal de cap del vaquer


Si una cosa emprenya o emprenyava als pastors de les closes aquesta era els joncs. En els terrenys salobres envoltats de recs de drenatge per on hi corren les aigües salmàstiques, tant sols es poden aprofitar per la pastura del bestiar, aquests sòls són l'hàbitat del jonc, el qual, hi prolifera ufanament fins arribar a col·lapsar-lo i fer-lo inhòspit per les vaques.
Aquesta és una imatge d'aquests joncs, amb un intent de fotografiar-los amb la tècnica de la fotografia pictòrica. En aquesta imatge he jugat amb la saturació del color i voldria imitar el que és el dibuix amb llapis de color. . 

dimarts, 21 de novembre del 2017

Puig Neulós


Amb els seus 1.256 m.s.n.m. presideix la plana empordanesa i des de fa molt de temps és fita fronterera, ja sigui entre contats, ja sigui entre estats, però, els que hi viuen parlen la mateixa llengua i per tant és una referència geogràfica que ens uneix.
Aquesta visió des del mig de la badia amb els camarguesos aprofitant les darreres llums per brostejar la trobo encisadora. Espero que a vosaltres també us agradi.    

diumenge, 19 de novembre del 2017

Modelats pel Pirineu

Quan fa tramuntana i es formen núvols en alçada, moltes vegades apareixen aquestes lenticulars produïdes pel salt que ha de fer el vent en topar contra el muntanyam que li barra el pas. Al ser núvols que estan a molta alçada solen il·luminar-se pels raigs solars quan sol encara està molt amagat, és aleshores que agafen unes coloracions molt intenses, sobresaturades, irreals, increïbles, espectaculars.  Albada del 11-N, la posta va ser igual o més d'espectacular però, aquell dia teníem feina a Bcn.  

divendres, 17 de novembre del 2017

Nit i dia



Quan fas fotografia nocturna amb una lluna força crescuda, per exemple per sobre del quart, pràcticament pots "diürnitzar" la imatge, aquesta gran il·luminació  de la lluna fa que l'aspecte del paisatge sigui semblant al que té quan és de dia.
L'exemple d'avui ha estat fortuït, es tracta d'un racó que hi ha al costat est de la carretera que porta fins el cap de Cavalleria (Menorca), la vaig fer pràcticament des del mateix punt en dos moments ben diferents i sense cap intencionalitat però, que ara serveix per explicar-ho. La primera és feta a la nit i amb una bona lluna (gibosa) i, la segona és just a la matinada, abasn de la sortida del sol. Quina us agrada més?   

dimecres, 15 de novembre del 2017

Llamp em mati !


Una de les expressions empordaneses que vaig aprendre de la boca d'una de les persones que més he apreciat, en Vicenç de Can Niceto, és la de "llamp em mati" i que ell pronunciava tot seguit "llampemmatic", mai més ho he sentit de cap altra persona, possiblement que es perdrà.
Quan hi ha tempestes soc bastant prudent, per no dir una paraula mal sonant que comença per "c "i acaba amb "t" .  Per altra banda m'atreuen molt les tempestes i més quan les pots veure a una certa distància de seguretat. Fa poc més d'una setmana unes fortes tempestes van escombrar la comarca, un dels nuclis més actius i potents es va ubicar davant del Cap de Creus, aleshores vaig pensar que "mal llamp em mati" aquest seria un bon lloc per intentar-ne caçar algun. Els primers varen caure per sobre del Cap Norfeu però, finalment vaig tenir la sort de captar aquesta preciositat. Un cop feta la captura vaig girar cua i cap a casa abans que un llamp em matés. 

dilluns, 13 de novembre del 2017

El General Blanc


Feia molt de temps que no teníem una tramuntana "heavy", d'aquelles que posa les coses al seu lloc, trenca branques, arrabassa arbres, tomba murs, doblega senyals de tràfic, fa trontollar edificis, etzètera. Estem al palau del vent, si ofereixes massa resistència perquè has crescut massa, t'arrabasso de soca-rel i tot arreglat, així és com actua ella, com un 155. Ha estat tan forta que el mar s'ha quedat blanc d'escuma, fins i tot a Port de la Selva l'anomenen el General Blanc, ells la veuen a venir de mar endins, des del Rosselló. Clica sobre la foto per veure-la gran.

dissabte, 11 de novembre del 2017

La mosca escorpí


Aquesta mosca que s'alimenta de dejeccions d'ocells i d'animals morts té dues característiques morfològiques que la fan inconfusible. La primera és el seu cap, el qual està format per un llarg "front", a la part de dalt i té les antenes i els ulls i a l'altre extrem les peces bucals però el que li dona nom comú a l'espècie és l'aparell en forma de pinça que tenen els mascles al final de l'abdomen i que fa pensar amb els escorpits. Als Aiguamolls el veiem a la primavera, té una sola generació, la foto es va fer a finals del mes d'abril. 

dijous, 9 de novembre del 2017

Cap Cavalleria II






En el segon lliurament de Menorca us mostro algunes imatges fetes a l'entorn immediat de la casa on ens v`rem hostatjar. De la primera imatge he demanar excuses perquè va quedar tallada per sota, com excusa puc exposar que era la primera foto feta del dia, acabava de despertar-me i no hi veia gaire, d'aquí el tall. També he posat a sota algunes fotos de la casa, la qual, ens va encantar i va ser el motiu que alguns de nosaltres no volguéssim allunyar-nos gaire d'ella. es diu Santa Teresa i és l'única casa que hi ha al cap de Cavalleria.  








dimarts, 7 de novembre del 2017

Cap Cavalleria I







Aquesta festivitat de Tots Sants hem aprofitat amb els amics per fer una escapada a Menorca, era l'aniversari de cinc de nosaltres i calia celebra-ho com cal. Durant quatre dies ens hem hostatjat en la única possessió que hi ha al Cap de Cavalleria, just al centre de la costa nord, tot un privilegi.
Als peus del mas hi ha el port de Sanitja, el millor refugi pels temporals de tramuntana que fuetegen la costa nord. Degut a la seva posició estratègica i la protecció que ofereix en aquest territori inhòspit sempre ha estat habitat, des dels romans (sII a.C.) que ja hi tenien campaments militars per defensar-la, passant pels vàndals (s V) i els anglesos que hi van construir una torre de defensa al s XVIII fins arribar a l'actualitat . Durant quatre dies hem estat nosaltres els únics qui hi passàvem dia i nit en aquest indret privilegiat. La nostra tasca era senzilla, recórrer a peu el cap, navegar-lo amb els caiacs i pescar els fruits que ens ha ofert el mar per poder subsistir, amb aquestes accions hem acaronat el cel i per tant, la felicitat. Hem estat lluny d'aquests dies convulsos que ens ha tocat viure a casa nostra i que aquest exili programat de feia temps ha estat un respir. Entremig de la festa un servidor feia escapades de nit i matinada per fer les fotos que avui us presento i espero que us agradin. (Dijous continuarà amb més imatges)   

diumenge, 5 de novembre del 2017

Damisel·la enguantada


A dalt exemplar femella i a sota un mascle

Una altra de les libèl·lules que podem trobar al tram mitjà del Ter durant l'estiu és aquesta damisel·la enguantada. dies enrere publicava l'entrada "el Ter es recupera" i, hi sortia una seva cosina germana, la damisel·la endolada, tenen una certa semblança i es podrien confondre fàcilment. 

divendres, 3 de novembre del 2017

Ripple marks




Aquest és el tecnicisme que s'utilitza per denominar les ondulacions que deixa el pas de l'aigua a la sorra. Sempre m'ha agradat fixar-me amb aquestes formes i de vegades hi veig el que podrien ser grans paisatges vistos des de molta alçada. Quan un no pot volar sobre el desert s'ha d'acontentar amb el que té ;-) 

dimecres, 1 de novembre del 2017

Desenfocant per veure-hi millor


Un joc que practico i que m'agrada força és el de submergir-me en el món dels petits, dit d'altra manera,  estirar-me al terra d'un prat de dall i cercar bitxos o una altra cosa força divertida, jugar amb el desenfoc. Aquella tarda tenia davant meu una florida important de ranuncle i intentava composar quelcom interessant visualment i em va sortir això. Espero que us agradi.