Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dijous, 30 de novembre del 2017
Foc a les closes
dimecres, 29 de novembre del 2017
l'Illa petita
Aquest és un dels llocs que més
m'agrada anar però, que no freqüento molt per no
gastar-lo, de fet ara feia molts mesos que no hi anava. Aquestes fotos
m'han servit per provar el nou objectiu que haurà de substituir l'anterior que
es va "suïcidar". No he pogut esperar a reis per tenir-lo i estar sense
fotografiar els paisatges de tardor.
dimarts, 28 de novembre del 2017
Montseny, perquè no?
Al tenir la sort d'estar en una
zona força privilegiada paisatgísticament parlant, em fa mandra d'anar a
visitar altres llocs icònics de la fotografia del paisatge gironí, com ara és
la Costa Brava sud o el Montseny per senyalar-ne un parell d'ells.
L'altre dia aprofitant una
trobada amb uns companys al peu del massís del Montseny, ens vàrem escapar amb
un d'ells, en Pepet. Vàrem pujar a Santa Fe i el Turó de l'Home però, en veure la
quantitat de gent que hi havia vàrem girar cua i buscar un lloc indeterminat de
la carretera per esplaiar-nos amb la nostra afició, l'únic requeriment era que
tingués una bona orientació. La sort va ser que la boira alta se'ns va tirar a
sobre tot embolcallant-nos i posteriorment va deixar veure el sol ponent.
Aquelles llums de tarda filtrades van ser tot un poema visual.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Boires a la basílica
dissabte, 25 de novembre del 2017
Vinyes Mortes
Aquest és un dels dolmens amb millor accés que tenim a Vilajuïga i un dels més fotografiats, es troba a tocar de
la carretera que puja del poble per anar a Sant Pere de Roda.
L'he fotografiat forces vegades,
l'altre dia li vaig dedicar una altra sessió
i aquests són els resultats.
dijous, 23 de novembre del 2017
El mal de cap del vaquer
Si una cosa emprenya o emprenyava
als pastors de les closes aquesta era els joncs. En els terrenys salobres
envoltats de recs de drenatge per on hi corren les aigües salmàstiques, tant
sols es poden aprofitar per la pastura del bestiar, aquests sòls són l'hàbitat
del jonc, el qual, hi prolifera ufanament fins arribar a col·lapsar-lo i fer-lo
inhòspit per les vaques.
Aquesta és una imatge d'aquests
joncs, amb un intent de fotografiar-los amb la tècnica de la fotografia
pictòrica. En aquesta imatge he jugat amb la saturació del color i voldria imitar el que és el dibuix amb llapis de color. .
dimarts, 21 de novembre del 2017
Puig Neulós
Amb els seus 1.256 m.s.n.m.
presideix la plana empordanesa i des de fa molt de temps és fita fronterera, ja
sigui entre contats, ja sigui entre estats, però, els que hi viuen parlen la mateixa llengua i per tant és una referència geogràfica
que ens uneix.
Aquesta visió des del mig de la
badia amb els camarguesos aprofitant les darreres llums per brostejar la trobo encisadora.
Espero que a vosaltres també us agradi.
diumenge, 19 de novembre del 2017
Modelats pel Pirineu
Quan fa tramuntana i es formen
núvols en alçada, moltes vegades apareixen aquestes lenticulars produïdes pel
salt que ha de fer el vent en topar contra el muntanyam que li barra el pas. Al
ser núvols que estan a molta alçada solen il·luminar-se pels raigs solars quan sol encara està molt amagat, és aleshores que agafen unes coloracions molt
intenses, sobresaturades, irreals, increïbles, espectaculars. Albada del 11-N, la posta va ser igual o més d'espectacular però, aquell dia teníem feina a Bcn.
divendres, 17 de novembre del 2017
Nit i dia
L'exemple d'avui ha estat fortuït, es tracta d'un racó que hi ha al costat est de la carretera que porta fins el cap de Cavalleria (Menorca), la vaig fer pràcticament des del mateix punt en dos moments ben diferents i sense cap intencionalitat però, que ara serveix per explicar-ho. La primera és feta a la nit i amb una bona lluna (gibosa) i, la segona és just a la matinada, abasn de la sortida del sol. Quina us agrada més?
dimecres, 15 de novembre del 2017
Llamp em mati !
Una de les expressions empordaneses que
vaig aprendre de la boca d'una de les persones que més he apreciat, en Vicenç
de Can Niceto, és la de "llamp em mati" i que ell pronunciava tot
seguit "llampemmatic", mai més ho he sentit de cap altra persona,
possiblement que es perdrà.
Quan hi ha tempestes soc
bastant prudent, per no dir una paraula mal sonant que comença per "c
"i acaba amb "t" . Per altra banda m'atreuen molt les
tempestes i més quan les pots veure a una certa distància de seguretat. Fa poc
més d'una setmana unes fortes tempestes van escombrar la comarca, un dels
nuclis més actius i potents es va ubicar davant del Cap de Creus, aleshores
vaig pensar que "mal llamp em mati" aquest seria un bon lloc per
intentar-ne caçar algun. Els primers varen caure per sobre del Cap Norfeu però,
finalment vaig tenir la sort de captar aquesta preciositat. Un cop feta la
captura vaig girar cua i cap a casa abans que un llamp em matés. dilluns, 13 de novembre del 2017
El General Blanc
Feia molt de temps que no teníem
una tramuntana "heavy", d'aquelles que posa les coses al seu lloc, trenca branques, arrabassa arbres, tomba murs, doblega senyals de tràfic, fa trontollar edificis, etzètera. Estem al palau del vent, si ofereixes massa resistència perquè has crescut massa,
t'arrabasso de soca-rel i tot arreglat, així és com actua ella, com un 155. Ha estat tan forta que el mar s'ha quedat blanc d'escuma, fins i tot a Port de la Selva l'anomenen el General Blanc, ells la veuen a venir de mar endins, des del Rosselló. Clica sobre la foto per veure-la gran.
dissabte, 11 de novembre del 2017
La mosca escorpí
Aquesta mosca que s'alimenta de
dejeccions d'ocells i d'animals morts té dues característiques morfològiques
que la fan inconfusible. La primera és el seu cap, el qual està format per un
llarg "front", a la part de dalt i té les antenes i els ulls i a
l'altre extrem les peces bucals però el que li dona nom comú a l'espècie és l'aparell
en forma de pinça que tenen els mascles al final de l'abdomen i que fa pensar
amb els escorpits. Als Aiguamolls el veiem a la primavera, té una sola
generació, la foto es va fer a finals del mes d'abril.
dijous, 9 de novembre del 2017
Cap Cavalleria II
En el segon lliurament de Menorca
us mostro algunes imatges fetes a l'entorn immediat de la casa on ens v`rem
hostatjar. De la primera imatge he demanar excuses perquè va quedar tallada per
sota, com excusa puc exposar que era la primera foto feta del dia, acabava de
despertar-me i no hi veia gaire, d'aquí el tall. També he posat a sota algunes
fotos de la casa, la qual, ens va encantar i va ser el motiu que alguns de
nosaltres no volguéssim allunyar-nos gaire d'ella. es diu Santa Teresa i és
l'única casa que hi ha al cap de Cavalleria.
dimarts, 7 de novembre del 2017
Cap Cavalleria I
Aquesta festivitat de Tots Sants
hem aprofitat amb els amics per fer una escapada a Menorca, era l'aniversari de
cinc de nosaltres i calia celebra-ho com cal. Durant quatre dies ens hem hostatjat
en la única possessió que hi ha al Cap de Cavalleria, just al centre de la
costa nord, tot un privilegi.
Als peus del mas hi ha el port de
Sanitja, el millor refugi pels temporals de tramuntana que fuetegen la costa
nord. Degut a la seva posició estratègica i la protecció que ofereix en aquest
territori inhòspit sempre ha estat habitat, des dels romans (sII a.C.) que ja
hi tenien campaments militars per defensar-la, passant pels vàndals (s V) i els
anglesos que hi van construir una torre de defensa al s XVIII fins arribar a
l'actualitat . Durant quatre dies hem estat nosaltres els únics qui hi passàvem
dia i nit en aquest indret privilegiat. La nostra tasca era senzilla, recórrer
a peu el cap, navegar-lo amb els caiacs i pescar els fruits que ens ha ofert el
mar per poder subsistir, amb aquestes accions hem acaronat el cel i per tant,
la felicitat. Hem estat lluny d'aquests dies convulsos que ens ha tocat viure a
casa nostra i que aquest exili programat de feia temps ha estat un respir.
Entremig de la festa un servidor feia escapades de nit i matinada per fer les
fotos que avui us presento i espero que us agradin. (Dijous continuarà amb més imatges) diumenge, 5 de novembre del 2017
Damisel·la enguantada
A dalt exemplar femella i a sota un mascle
Una altra de les libèl·lules que
podem trobar al tram mitjà del Ter durant l'estiu és aquesta damisel·la
enguantada. dies enrere publicava l'entrada "el Ter es recupera" i,
hi sortia una seva cosina germana, la damisel·la endolada, tenen una certa semblança
i es podrien confondre fàcilment.
divendres, 3 de novembre del 2017
Ripple marks
Aquest és el tecnicisme que s'utilitza per denominar les
ondulacions que deixa el pas de l'aigua a la sorra. Sempre m'ha agradat
fixar-me amb aquestes formes i de vegades hi veig el que podrien ser grans
paisatges vistos des de molta alçada. Quan un no pot volar sobre el desert s'ha
d'acontentar amb el que té ;-)
dimecres, 1 de novembre del 2017
Desenfocant per veure-hi millor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)