Eslovènia III

Avui veurem unes imatges d'una gran vall que alberga el llac (d'origen glacial) de Bohinj, el més gran d'Eslovèniai i, que està rodejat per les muntanyes més altes dels Alps Julians presidits pel poderós Triglav (2.864 msnm), el qual, dona nom al parc natural més important del país. Tot un paradís pels amants de l'alta muntanya. A l'hivern és pràcticament inaccessible degut a les grans quantitats de neu que s'hi acumulen a la serralada. Bohinj sorprèn per la grandiositat i més per una persona acostumada a viure a la plana, té més de quatre quilòmetres de longitud per un d'ample i quaranta de fondària.

A nivell fotogràfic són increïbles els colors de l'aigua que depenent de com incideix la llum, la fondària i el substrat, aquests poden ser d'una bellesa simplement difícil de creure, així mateix quan l'aigua és encalmada s'hi emmirallen tot el muntanyam que l'envolta.

Eslovènia II

La segona base del viatge la vàrem fer a Bled, aquests és una ciutat del nord que és molt turística, el seu major atractiu és el llac, el qual és una joia paisatgística de primer ordre.  Aquest llac té un perímetre aproximat d'uns sis quilòmetres, tot i que la part millor per fotografiar-lo no arriba als 2 quilòmetres i, està molt ben arreglada amb una passera i diferents plataformes per poder gaudir de les millors vistes.
És un lloc poc esventat, el que ajuda molt a l'hora d'aprofitar els reflexes de l'illa o de les muntanyes circumdants. Nosaltres vam tenir el regal de tenir-lo com una postal plenament hivernal, tot i que a la tardor ha de ser increïble.

Per treure-li tot el suc fotogràfic és millor treballar amb focals que vagin des del gran angular, en el meu cas un 16-35mm fins als 70 mm i pels detalls amb un 70-200 mm vas més que sobrat. El problema que vaig tenir era que dels 35 mm fins als 70 mm no tenia res. Ja sé que posaré a la carta als reis de l'any que ve.

Després d'un viatge des de la capital sota una intensa nevada i circulant per les carreteres secundàries extremant la precaució, el cotxe no estava preparat per aquelles condicions, vàrem passar tot el dia de l'arribada pel passeig de circumval·lació del llac, vamn ser moltes hores que van passar com si fossin minuts. La rebuda no podia ser millor i el llac es va engalanar amb dos pams de neu. Segons deia el company Pepet (Josep Balaguer) allò era insuperable, ja podíem tornar cap a casa!   

La Massona

Aquesta llauna (llacuna) és la que està més a la vora del Fluvià, de fet està connectada amb el riu per una canalització artificial que va al rec Sirvent i aquest al riu Fluvià. Una de les característiques d'aquesta llauna és que l'alimenta el rec del Molí, el qual, drena les aigües d'una ampla zona agrícola. Què vol dir això? d'entrada que aquí passa un fenomen molt peculiar, aquest rec aporta aigua dolça i com la Massona està al costat del mar, el freàtic o falca salina també li aporta aigua salada, com que la densitat de les aigües és diferent, l'aigua dolça queda estratificada en superfície i la resta és aigua salada, aquest fet condiciona a tota la comunitat d'organismes que hi viuen.  La segona fet és negatiu i té a veure amb la contaminació agrícola, com que el rec del Molí drena una ampla zona de la plana, la Massona és la porta d'entrada als contaminants procedents dels productes fitosanitaris i dels adobs i que van a parar a la reserva integral del parc natural. La imatge d'avui està feta un dia que vaig haver d'anar a fer unes observacions per la tarda i, ho vaig aprofitar per fer aquest retrat d'un lloc que tinc massa oblidat. 

Eslovènia I

Aquestes qautre imatges són del centre de Lubliana

Les vacances d'aquest hivern han tingut com a objectiu l'estat d'Eslovènia, un dels més joves d'aquesta vella (rància) Europa. Tot i haver passat un conflicte fa pocs anys no hi queda ni rastre, és més, es respira un aire que ja m'agradaria tenir a casa nostra. Un país rejovenit i això ho veus en les cares de la gent, el urbanisme i l'ordenació del territori.

Nosaltres hi hem dedicat una setmana llarga (9dies), el primer cap de setmana ens hem establert a la capital, Ljubljana, des d'allí hem fent dues incursions cap a la costa, la qual és extremadament petita, just una sortida al mar capitalitzada per la ciutat de Piran que té com atractiu natural unes salines que són reserva natural.

Les imatges que us presento són d'aquests dos dies, aquí hi ha un recull del que ha donat de sí o millor dit, del que he sabut extreure-li fotogràficament amb tots els limitants que hi ha quan es visita un lloc per primera i única vegada, ja sé que això són excuses de mal fotògraf.

Els boscos i les esglèsies són els elements paisatgístics del país, fagedes i abetoses cobreixen el territori muntanyós (Alps Julians) i la seva explotació és una activitat econòmica de primer ordre. Les esglèsies també coronen els turons de les poblacions i és normal trobar-ne més d'una en cada petit poble que vas creuant. 

Al ser un territori calcàri (càrstic) i amb molta aigua aquesta a fet la seva feina burinant les muntanyes i generant un dels sistemes de coves més grans que es coneixen. Hi ha coves que es visiten amb tren i que tenen longituts superiors als vint quilòmetres. Us deixo aquestes imatges d'una dolina a la qual vaig poder baixar.

Piran és la ciutat que hi ha a la costa, al seu costat hi ha una reserva natural que són unes salines, una part d'aquestes estan actives i es poden visitar, cal respecta els horaris dels treballadors i al crepuscle estan tancades, la segona opció és anar a les que estan abandonades, l'entrada està entre la garita fronterera entre Eslovènia i Croàcia però, això no representa cap problema d'accessibilitat i tens l'aventatge de que a l'hivern no hi ha guardes que et limitin l'accés.  

Dues visions d'un mateix detall

El cenissos sempre m'han agradat, els trobo molt representatius dels ambients aigualosos i estèticament són una pinzellada magistral dels paisatges hivernals.

Avui us deixo dues visions d'un mateix detall del seu fruit i una tercera imatge que la tenia perduda en el disc dur perquè no m'acaba de fer el pes, cal donar-li una oportunitat, tothom en té dret. 

Ho tens clar?

Diuen que a la vida s'han de tenir clar els objectius i no s'han de perdre mai de vista, pel camí ens podran sortir entrebancs però si complim aquesta  premissa els assolirem. Aquest escarabat té clar quin és el seu camí, tot i que li ha sortit una inflorescència com a entrebanc, segur que la superarà. Tu ho tens tant clar com ell?

Primera gran lluna de l'any

Se'm va escapar la sortida de la primera gran lluna del 2018 i poder la única que tindrem aquest any. El que vaig fer va ser anar a veure la posta d'aquesta lluna l'endemà de que fos plena però, tampoc hi va haver gaire sort. Uns núvols espessos arran d'horitzó em varen fer la guitza i, la van tapar en el moment que ella havia d'amagar-se al darrera del Canigó.  

Ara que ve el bon temps

Quan sospito que hi haurà un cel de primera, noto una força irresistible que em porta a qualsevol racó dels aiguamolls per intentar immortalitzar aquells darrers minuts del dia. Esperem que també vinguin els llevants que remoguin el mar i la costa es netegi aviat d'andròmines estiuenques. Els vents remouran el mar i la natura es mostrarà ben desperta, sortirà de la letargia estiuenca que és tremendament avorrida i, podrem córrer a immortalitzar aquests instants per sentir-nos enganyosament lliures. 

Típules

Són uns mosquits gegantins que solen impressionar molt si es desconeix qui són. Aquests dípters no piquen com ho fan els mosquits comuns, de fet són vegetarians. Les seves larves passen gran part de l'any sobre brots d'herbes i restes orgànics dels quals s'alimenten. La vida adulta és curta i és el moment que aprofiten per reproduir-se però, pràcticament no s'alimenten, veuen una mica i poca cosa més. 

L'illa de Caramany

Hi ha llocs que queden com oblidats, arraconats, cauen en una mena de forat negre i no se'n parla d'ells. El PNAE està constituït per tres reserves integrals, dues són conegudes i visitades però, la que està situada més al sud està com deixada de la mà de tothom, es tracta d'una illa fluvial que s'anomena Caramany,  aquesta illa és d'origen artificial, en aquest tram baix del riu Fluvià, hi ha un meandre molt pronunciat que les riuades anaven eixamplant. A principis dels vuitanta es va obrir un canal que aïllà el bosc de ribera que hi havia a la llera esquerra del riu i es va reforçar el talús del marge dret mitjançant una restauració molt acurada i d'aquesta obra va néixer l'illa de Caramany.

A banda dels valors naturals que alberga l'illa, també n'hi ha un que no se'n parla gaire i que s'ha de posar en valor, em refereixo al paisatgístic. Intentaré dedicar-li algunes imatges per treure-la de l'oblit en que està immersa i començarem per aquesta visió hivernal d'una tarda de gener amb un cel sense "xixa". Com ho veieu?

Fageda de Requesens

L'any passat vaig pujar durant una nevada a la fageda deRequeses i en vaig treure una imatge que em va satisfer molt. Aquest hivern quan hi hagut una previsió de nevada hi he tornat (27/01/18), el primer dia la tramuntana ha estat extrema i l'aiguaneu queia en horitzontal, davant d'aquestes condicions  mitja volta i cap a casa, l'endemà  vaig tornar-hi però en un dia net de núvols i sense vent, cosa que no era el que volia. Malgrat tot, us presento el que en vaig treure, una imatge molt personal de la fageda i una mica de reportatge de la pujada i baixada a la muntanya mítica del Pirineu Oriental.