Saitis barbipes

Possiblement que estiguem davant d'una de les aranyes més reboniques de casa nostra, aquest saltícid no fa més de 5 mm de longitud i com diu el seu nom pertany a una gran família que es caracteritza pels seus grans salts i extraordinària visió, que  menys amb aquests vuit ulls en que destaquen el parell ubicats al centre. Pel que fa a l'espècie es caracteritza pel ball de festeig que fa el mascle que està dotat d'un tercer parell de potes hipertrofiades, us deixo aquest VÍDEO  on ho podreu gaudir.

Aquestes dues imatges, la primera del mascle i la segona d'una femella, s'han fet en condicions controlades i mitjançant l'objectiu macro de 90mm i un anell d'extensió, per primera vegada he utilitzat flash per fer macro.  

Tots els colors del verd

El títol d'aquesta imatge i de quasi totes les que penjo al blog venen suggerides per la pròpia foto. En aquest cas d'avui aprofitaré per recordar una cançó de l'estimat Raimon i que alguns de nosaltres la vàrem cridar (cantar) de joves. Tant de bo no hàgim de tornar a la situació d'aquella època, tot i que el meu record  té un regust molt fort d'esperança.

Tots els colors del verd

sota un cel de plom

que el sol vol trencar.

Tots els colors del verd

en aquell mes de maig.

Portava el vent la força

d'un poble que ha sofert tant.

Portava la força el vent

d'un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd

sota un cel ben tancat.

I l'aigua és sempre vida

entre muntanyes i valls.

I l'aigua és sempre vida

sota la grisor del cel.

Tots els colors del verd

en aquell mes de maig.

És tan vell i arrelat,

tan antic com el temps

el dolor d 'aquella gent.

És tan vell i arrelat

com tots els colors del verd

en aquell mes de maig.

Tots els colors del verd,

gora Euskadi, diuen fort

la gent, la terra i el mar

allà al País Basc.

Insecte bastó

Possiblement sigui un dels insectes més difícils de veure per la seva facilitat de passar desapercebut entre la vegetació herbàcia, és un especialista del camuflatge però, no en té prou amb el seu aspecte, si no que també es mou entre les herbes quan fa una mica de vent tot movent-se al mateix ritme que un branquilló empès per la marinada.

El que avui us mostro no té més d'un centímetre de longitud, per poder-lo fotografiar el vaig dipositar sobre una roca, altrament hagués estat impossible de fer la fotografia, bàsicament per la menudesa que bitxo i la gran selva que són els herbassars. Leptinia hispanica(?).

Explorem, hi ha molt per descobrir!

Avui poder em guanyaré algun enemic per aquet "post"....

Entenc que en la fotografia del paisatge es fa un "abús" dels llocs icònics. Corrues de fotògrafs paisatgistes surten cada cap de setmana a visitar els llocs més emblemàtics d'aquesta modalitat de la fotografia. Posteriorment, la xarxa s'inunda de l'enèsima versió d'aquell lloc, ara amb una llum lleugerament diferent o amb un processat encara no vist o la versió personal de l'autor de la fotografia amb un enquadrament supermegaoriginal que està molt bé però, m'agradaria animar-vos a que sigueu exploradors, que fugiu dels llocs icònics i aneu a buscar nous racons, que n'hi ha. Tots hi sortirem guanyant, el que els descobreixi perquè quedarà per la història com el primer autor d'aquell racó i, la resta de seguidors perquè ens delectarem amb  aquestes imatges fresques que prou falta fan.  

La marieta de set punts

Possiblement és l'escarabat més popular d'Europa, amb els seus èlitres acolorits de vermell i els set punts característics el fan un bitxo ben simpàtic i conegut. És usat a les  escoles pel més petits per dibuixar-lo, donar nom a la classe o jugar amb les joguines o mobles que adopten la seva forma. Els més grans hem descobert els grans beneficis que comporta en l'agricultura ecològica, al ser un consumidor dels maleïts pugons però, el que no és tan conegut és la seva forma larval que avui us presento, memoritzeu-la i si la veieu al camps podeu estar contents perquè en ells tenim un gran aliat.  

Orquídies hipocromàtiques

En el món de les orquídies es produeixen certes anomalies de color degut a la inhibició total o parcial d'alguns dels seus pigments. Per exemple, la inhibició dels antocians que són els responsables de la coloració vermella i blava sol donar-se en les orquídies del gènere Ophris sp. que avui us presento. L'absència d'aquest pigment permet ressaltar l'efecte d'altres que queden emmascarats com els clorofíl·lics i les antoxantines.

Tempestes primaverals

Aquella tarda vaig sortir a comprovar l'abast d'una arribada molt espectacular de Velella velella que s'ha donat a la Costa Brava, al mirar el cel me'n vaig adonar que una tempesta s'estava formant mar endins i per l'hora que era es podia sincronitzar força bé amb el crepuscle, cosa que així va passar. Quan això passa, paga la pena esperar-se perquè tindrem l'oportunitat de captar bones llums, per exemple aquell dia es podien formar alguns arcs o fins i tot caure algun llamp, de fet va passar, tot i que el llamp va ser un d'únic i que no vaig captar i l'arc va ser efímer i petit.  

Bubbles

 

Quan surts a "macrejar" de bon mati un dels recursos més fàcils i "resultons", és el d'utilitzar les gotes d'aigua i fer-los-hi el desenfoc, ja sigui sobre les teranyines, ja segui utilitzant-les com a fons amb l'anomenat efecte bokeh, en la darrera foto d'avui l'he portat a l'extrem amb la silueta d'aquesta típula. 

Els meloids, són afrodisíacs?

Aquests escarabats els podem trobar a principis de primavera per les closes, no passen gens desapercebuts degut al seu tamany, poden assolir els 4 centímetres!  Quan els toques segreguen un líquid anomenat hemolimfa d'aspecte oliós (autodefensa) i que conté una substància anomenada cantaridina que és molt irritant (pell, ulls,...). Antigament se li conferien propietats afrodisíaques, encara que no és exactament aquest l'efecte que té, la seva ingesta pot ocasionar problemes d'irritació de l'aparell urinari, aquesta "falsa" erecció va fer pensar erròniament en aquestes altres propietats.  El cicle biològic és força complex, les larves parasiten els nius d'abelles i vespes, Els ous són enterrats per mil·lers i un cop han eclosionat, aquestes larves s'aferren a les potes dels himenòpters (abelles, vespes) i viatgen fins al niu, allí se li menjaran les larves, la mel i el pol·len. Simpàtics aquets bitxos!

Fenòmens naturals desapercebuts

Aquesta setmana ha succeït un fenomen natural que ha passat desapercebut per bona part de la població,  es tracta de l'avarament de milions de pòlips en una gran part de la Costa Brava anomenats barqueta de Sant Pere (Velella velella). En tinc notícia de Cadaqués, la Fosca de Palamós i la Badia de Roses, això vol dir que el tram de costa és molt important.

Ja fa unes setmanes que la mar bull de vida, un bloom  espectacular de gles (denominació cadaquesenca) o glaç que no és res més que uns organismes transparents (sàlpids) que cada any apareixen i aquest any ho han fet amb molta força, mireu si és important aquesta biomassa que eclosiona que fins i tot, els rorquals comuns els aprofiten per alimentar-se, poder haureu vist un VÍDEO que ha circulat per la xarxa i que ho demostra. Doncs uns altres organismes que normalment estan mar endins, són aquests pòlips de color blau intens i que han inundat les platges empesos des d'alta mar pel vent i, és que aquestes barquetes tenen una petita vela que els hi permet desplaçar-se. El gran bloom ha provocat aquest avarament que és més típic de veure's a la costa oest de Nord Amèrica que a casa nostra, on el podem considerar d'excepcional. Us deixo un parell de fotos fetes el dimecres a la tarda al bell mig de la Badia de Roses.  

La calabruixa i la "mosca xoriguer"

Les pinzellades morades que guarneixen els vorals dels camins durant la primera part de la primavera és degut a la calabruixa petita (Muscari neglectum), un color molt lligat a la Setmana Santa i que les denominacions castellanes així ho testimonien, nazareno, penitentes. Aquestes hem van cridar l'atenció perquè tenien a sobre un insecte, aquest dípter és una "mosca xoriguer" (femella), m'encanta aquest nom (traducció directa del castellà), i és que aquesta mosca té la particularitat de fer l'aleta i quedar-se en vol estàtic, això ens pot permetre de fotografiar-la en ple vol, sempre que siguis una mica hàbil.
La mullera de primera hora mantenia a la mosca xoriguer aferrada al raïm de la flor de calabruixa. Una de les coses més interessants d'aquestes mosques és que les larves s'alimenten del pugó, per la qual cosa pot ser de gran ajuda a l'hora de controlar aquest flagell dels horts i jardins. 

Cap de Mercè

Desprès d'haver gaudit d'un matí tempestuós amb uns cels dramàtics, la llum va anar pujant fins que vaig haver d'utilitzar un filtres de densitat neutra per rebaixar-la, vaig escollir el de deu passos per fer aquesta foto. En primer terme podeu veure la Punta de Mercè i al fons la línea de costa que acaba amb la punta del Cap de Creus, s'Encalladora i Sa Rata. A la dreta un raig il·lumina l'entrada al Golfet. L'onatge va dibuixar aquestes línies de les corrents marines arran de costa.

El canyís

La tarda era grisa, insípida, la llum s'anava apagant lentament i ja tornava cap al cotxe amb la targeta buida. Vaig mirar el reg del costat del camí on hi creix el canyís i, allí hi havia la foto per posar al sarró, aquelles tiges rostides pel fred tenien la llum més atractiva d'aquell final de dia. No us ho sembla a vosaltres?

Aquesta imatge no té processat, l'efecte s'aconsegueix movent la càmera en el moment de captar la imatge.  Diuen que les fotografies han de transmetre sensacions, en aquest cas no sabria definir-la i em quedaria amb l'expressió esportiva de "bones sensacions".

Com s'han fet?

Aquesta Setmana Santa he fet molt poca fotografia, la llum no m'ha acompanyat però, si que en un passeig de primera hora i abans que entrés el garbí, em va permetre de fer aquestes tres imatges i proposar un joc, o millor dir, una pregunta, saps com s'han fet aquestes fotos? Qui s'atreveix a ser el primer en endevinar-ho....

El plomall

La visió del plomall del canyís transmet molt bones sensacions, al menys a mi em passa. Poder em costa més expressar quin tipus de sensació són les que em transmet, estic molt lluny de saber-ho adjectivar però estaria dins de les sensacions positives, suavitat, serenor, equilibri. No sé com ho veieu vosaltres, us passa el mateix?