Un dels boscos més bonics de l'Empordà
és el de Requesens i concretament el que està a la part més alta, sota el Puig Neulós, és una fageda que pot seduir al naturalista més impertèrrit. Per
anar-hi cal fer el camí a peu (un servidor va sortir des del mas de
Requesens) i vèncer un desnivell de poc
més de 500 m., aquest és un valor
afegit, ja que ens permet passar per tota una successió ben diversa dels boscos
mediterranis, suredes, alzinars, rouredes, castanyers i al final la fageda. El dia que hi vaig anar una
intensa nevada em va acompanyar bona part del camí, donant-li a la passejada un
toc èpic. El regal més gran del dia va ser doble, per un costat un picot negre es va aixecar de molt a la vora dins de la fageda embolcallada de boira i en plena
nevada, tot proferint la típica cridòria aguda i repetitiva que fa quan vola, cri-cri-cri-cri,
cri-cri-cri-cri... , brutal! , més tard i quan estava fent una
foto amb el 17-40, un senglar enorme va passar com una vedette per davant de la
càmera, el vaig cridar i ni es va immutar, o era sord o passava de mi.
Pel que fa al resultat fotogràfic
va ser més aviat minso, les mateixes condicions feien poc recomanable treure
l'equip, us mostro la imatge que més m'ha agradat perquè representa l'essència d'aquella sortida i que espero sigui
del vostre gust.
osti tio quina passada de vivència!!!!! jo quan sigui gran vull ser Marquès!
ResponEliminaTu saps perquè alguns portem el nom de Marquès? Perquè algun avantpassat va ser un fill no volgut, fruit de l,abús de la noblesa sobre els seus súbdits, allò del dret de pernada. Millor que continuis sent qui ets, què ets el meu ídol! ;-)
EliminaMolt bona Eduard,dona gust mirar aquesta imatge! 🙂
ResponEliminaPot ser relaxant, amb condicions una mica més extremes sempre es poden fer coses diferents. Gràcies, Joan. Celebro que t'agradi
EliminaQue guapa, Eduard! Destil·la misteri. Molt bé!
ResponEliminaGràcies Pepet i mira que era un dia complicat però va sonar la campaneta :-)
EliminaAquestes fotos amb història són lo millor, per més temps que passi sempre te'n recordes... Segur que el senglar era sord, ja, ja, jaaa! Un ambient molt guapo Eduard ;)
ResponEliminaDarrerament tinc moltes trobades amb senglars i sembla que han perdut la por. A la zona d'aiguamolls que són espais oberts, és increïble el que deixen apropor-se. Una abraçada
EliminaTotalment d acord ! Tinc un gran record d aquesta fageda!!!!
ResponEliminaM has picat hi aniré tant bon punt toqui terres empordaneses!!!!